Tate Modern 2
Tate Modern 2 és el nom pel que es coneix la futura ampliació de Tate Modern, el Museu Nacional Britànic d'Art Modern ubicat en la Central d'energia de Bankside, en Londres. El proyecte d'ampliació va ser realisat per l'estudi d'arquitectura suís Herzog & De Meuron, que ya va dirigir el proyecte original de reconversió de la central en museu d'art modern.[1]
El proyecte original de l'ampliació va ser presentat oficialment pel president del Grup Tate Nicholas Serota, junt en el director de Tate Modern Vicente Todolí el 25 de juliol de 2006.[1] El proyecte definitiu, no obstant, es va presentar el 18 de juliol de 2008, modificant-se la frontera de caixes apilades de vidre del proyecte original per una atra frontera en una celosía contínua de rajola. Segons varen explicar els arquitectes, el canvi es va produir per a favorir la relació entre la frontera del nou edifici en la de l'existent, també de rajola.[2]
L'objectiu dels dirigents del grup Tate és que l'ampliació Tate Modern 2 puga ser inaugurada per als Jocs Olímpics de Londres 2012.[2]
Història de l'ampliació
En el plec de condicions del proyecte original de Tate Modern s'incloïa la previsió per a poder portar a terme en el futur, en el cas de ser necessari, una ampliació de l'edifici cap a la zona ocupada en aquell moment pels transformadors. Per este motiu, l'espai principal del museu, la Sala de les turbines, es va dissenyar de tal forma que poguera seguir sent despuix de la construcció de l'ampliació el núcleu entorn al com rotaría la vida del museu ampliat.
El proyecte original de 2006
El 25 de juliol de 2006 es va presentar de fora oficial el proyecte de l'ampliació de Tate Modern. En un presupost estimat de 215 millons de lliures, el nou edifici es presentava com una piràmide de formes asimètriques composta per "caixes". Estes "caixes" serien uns blocs rectangulars de vidre que acollirien diferents usos segons les necessitats.[1]
L'edifici original prevea afegir un 60% més a la superfície d'exposició del museu, i va ser aprovat definitivament pel Consell de Southwark el 28 de març de 2007. El director de Tate Modern Nicholas Serota va declarar despuix de l'aprovació del proyecte: "esta decisió no hauria segut possible sense l'implicació i el respal dels residents locals [de Southbank]".[3][4]
El proyecte definitiu de 2008
El proyecte d'eixecució definitiu es va presentar el 18 de juliol de 2008, dos anys despuix de la presentació del primer proyecte d'ampliació de Tate Modern. El presupost es va mantindre en els 215 millons de lliures, mentres que el disseny exterior del proyecte va canviar de forma radical. En lloc de la frontera facetada de vidre original, el nou disseny exterior es basava en una celosía contínua de rajola, que segons l'explicació dels arquitectes, s'adaptava millor a la fàbrica de rajola de la frontera del edifici original. Sobre esta celosía contínua s'obririen unes llargues obertures horisontals en les que se situarien els finestrals cap a l'exterior.[2]
En les seues onze plantes i 70 metros sobre rasante, el disseny final de l'edifici afegiria 21.500 metros quadrats adicionals als 35.000 ya existents (alguna cosa més del 60%).[2]
L'edifici
Estructura
La Sala dels tancs de combustible
Finançació
The London Development Agency - overseen by the capital's major Ken Livingstone - is providing £7m towards the project.[3]
Vore també
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Una piràmide "ambigua i ambivalent" en Londres» (en castellà). elpais. com. Consultat el 24 d'agost de 2008.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Hot off the press: Lastest images of the New Tate Modern» (en anglés). Tate Online. Archivat des d'el original, el 7 d'agost de 2008. Consultat el 24 d'agost de 2008.
- ↑ 3,0 3,1 BBC News. «Tate Modern extension is approved» (en anglés). Consultat el 21 de febrer de 2009.
- ↑ The Guardian. «Pyramid-shaped plans for Tate Modern llaure approved» (en anglés). Consultat el 21 de febrer de 2009.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tate Modern 2» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.