Central d'energia de Bankside
La Central d'Energia de Bankside (en anglés: Bankside Power Station) és una antiga central tèrmica ubicada en la ribera sur del riu Támesis en el districte de Bankside de Londres. Des del 12 de maig de 2000 és la sèu de Tate Modern, i acull en el seu interior la Colecció Britànica d'art modern.
Va ser una central elèctrica molt reconeguda en el seu moment, que abastia a la ciutat i a part del nort Southwark, fins que en 1981 va ser tancada per la creació de noves plantes d'energia de major potència. Ademés era molt contaminant.cita requerida
Dissenyat originalment per Sir Giles Gilbert Scott,cita requerida l'edifici és un rectàngul de 200 metros de llarc, en estructura d'acer revestida de rajola, en un fumeral central de 99 metros d'altura, que va ser rebaixada per a que fora llaugerament més baixa que la catedral de Sant Pablo. L'actuació portada a terme pels arquitectes suïssos Herzog & de Meuron per a reconvertir-ho en museu va respectar en gran medida l'edifici original, de manera que tant l'estructura original d'acer com el revestiment de rajola de frontera es manté actualment, donant-li el seu característic aspecte exterior.
La construcció de la nova central d'energia de Bankside va ser proposta en 1947, i el disseny de Gilbert Scott va ser aprovat en menys d'un any, a pesar de l'important oposició local al proyecte.cita requerida
La construcció es va dividir en vàries fases, i no va ser completada fins a 1963. La primera fase va ser la secció oest de l'edifici, i va ser inaugurada i posada en funcionament en 1952.[1]
Referències
- ↑ «Bankside Power Station» (en portugués). Consultat el 22 de novembre de 2021.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Central de energía de Bankside» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.