Tarsius tarsier
El tarsero fantasma o tarsio fantasma (Tarsius tarsier) és una espècie de primat tarsiforme, constituïx la espècie tipo del gènero Tarsius.
Aspecte
[editar | editar còdic]L'estrany aspecte d'este animal, li han fet acreedor d'infinitat de llegendes i supersiticiones entre els indígenes. És el “espectre” (d'ahí el seu nom científic), l'esperit del bosc.
Hàbitat
[editar | editar còdic]La seua àrea de dispersió se circumscriu a Indonèsia, concretament són endèmics de l'Illa Célebes, les propenques illes Buton, Muna, Kabaena, illes Selayar i les illes Togian, i està present fins a una altitut d'1.100-1.500 m s. n. m.. És molt provable que estes poblacions estiguen subdivididas en numeroses espècies insulars i parapátricas, segons algunes hipòtesis recents.[1][2]
D'acort a diversos estudis, este tàxon es troba en boscs primaris, secundaris, manglarés i jardins forestals, aixina com en una certa varietat d'uns atres hàbitats en diferents graus de destorbament humà, pero que proporcionen cobertura arbustiva adequada. El tarsio mostra adaptacions extremes per a aferrar-se verticalment, trepar i desplaçar-se botant en el seu hàbitat adequat: el sotobosque tropical, a sovint a 2 metros o menys del sol. Es pensa que l'àmbit hogareño o àrea de vida del tarsero fantasma és d'al voltant d'una hectàrea o menor.[3][4]
Característiques físiques
[editar | editar còdic]Són primats d'hàbits socials nocturns, viuen en grups menuts de 2 a 6 individus, de costums monogámicas o polígámicas. Els adults machos pesen entre 118 a 130 grams, mentres que les femelles varien entre els 102 a 114 gr. La llongitut promig cap-cos dels eixemplars adults va de 9 a 14 centímetros, mentres que la coa posseïx un ranc de llongitut de 20 a 26 cm.[3] La dieta es compon en un 100% de preses animals vives (carnívors), fonamentalment insectes (insectívors) i, ocasionalment, alguns menuts vertebrats, com pardals, rosegadors i reptils.[4] Són caçadors tant nocturns com a diürns. El seu ulls són capaços d'aportar-li una visió nocturna i perifèrica, ademés de que són capaces de rastrejar a les seues presar a través de l'ultrasò.[5]
El promig de vida en estat salvage és d'al voltant de 10 anys, no obstant, en captiveri s'han vist eixemplars que poden aplegar fins als 17 anys.[6][7]
Per a alguns autors, és el mamífer en l'ull més gran en relació en el seu tamany.[8] De fet, els seus ulls són més grans que el seu cervell.[5]
A diferència de la majoria de mones, no conta en un dit polze oponible.[5]
Pot girar el cap fins als 180 graus.[5]
Reproducció
[editar | editar còdic]Als 2 anys d'edat, machos i femelles alcancen la madurea sexual, per #lo que ya són aptes per a procrear i reproduir-se. El procés comença en la femella deixant una forta olor en l'objectiu d'atraure al macho. Una volta haja complit la seua funció i s'haja realisat el procés de fecundació, la gestació durarà de 181 a 194 dies. Normalment naixeran 2 o 3 bebés de tarsero fantasma, que passaran els seus primers mesos de vida en l'esquena de la seua mare.[5]
Comportament social
[editar | editar còdic]Són animals socials que solen viure en grups, encara que també és possible trobar-los en solitari. Estan atents als perills potencials de forma constant, per #lo que és molt complicat vore'ls.[9]
No s'ha conseguit una adaptació al captiveri, #lo que complica l'estudi profundisat sobre este animal. Hi ha ocasions en les que ni tan sols es reproduïxen quan estan en cutiverio.[9]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (2004).Biota.IX(1)
- 1-10.Consultat el 15 de giner de 2015.
- ↑ (2004).International Journal of Primatology.25(1)
- 97–164.
- ↑ 3,0 3,1 Kappeler (2011). «Chapter 2:The Behavioral Ecology of Strepsirrhines and Tarsiers», J.C. Mitani (ed.). The Evolution of Primat Societies (Google eBookGoogle eBook) (en anglés), The University of Chicago Press, pp. 17-42. ISBN 9780226531724.
- ↑ 4,0 4,1 Bloomberg (2014). Criatures Fascinants: Mona tarsero i Ornitorrinco, Palibrio, Bloomington. ISBN 9781463376154.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 . Consultat el 2022-12-09.
- ↑ . Animal Diversity Web. University of Michigan. Consultat el 14 de giner de 2015.
- ↑ . Blog COSER ÚNIQUES. Consultat el 14 de giner de 2015.
- ↑ Smythe (1975). Vision in the Animal World (en anglés), New York: St. Martin's Press. ISBN 9780312849801.
- ↑ 9,0 9,1 . Consultat el 2022-12-09.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Erro al crear miniatura: Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Tarsius tarsier.
Wikispecies té un artícul sobre Tarsius tarsier.- Tarsius tarsier en Enciclopèdia de la Vida.
