Taronja de acridina

El taronja de acridina (o N,N,N',N'-tetrametilacridina segons IUPAC) és un colorant catiónico selectiu per als àcits nucleicos i útil per a realisar determinacions sobre el cicle celular. Interacciona en l'ADN i l'ARN per intercalació dins de la molècula o per atracció electrostàtica, respectivament.

Estructura química del taronja de acridina.

Erro al crear miniatura:

Cèlula epitelial de la boca coberta de bactèries, teñir en taronja de acridina. El núcleu celular en vert, i el material genètic de les bactèries en taronja.

Quan està associat al ADN, el taronja de acridina és espectralment similar a la fluoresceïna, presentat un màxim d'excitació a 502 nm i una emissió a 525 nm (en el vert). Quan està associat al ARN, l'excitació màxima deriva a 460 nm (en el blau) i l'emissió màxima a 650 nm (en el roig). Per lo tant, este colorant teñir de vert a les cèlules en fase de divisió activa (molt ADN), i de taronja a les que estan en repòs multiplicativo (molt ARN i proteïnes). El colorant s'utilisa freqüentment en microscopía de epifluorescencia. Li'l prepara a partir del oli de creosota i del alquitrán de hulla. Li l'utilisa conjuntament en el bromur de etidio per a diferenciar entre cèlulas vives i apoptóticas. El taronja de acridina és ademés un mutágeno que tendix a produir mutacions de desplaçament del marc de llectura.