Tarentola delalandii
El perenquén de Tenerife, perenquén de Delalande o salamandra[1] (Tarentola delalandii Duméril & Bibron, 1836) és una espècie de reptil escamoso pertanyent a la família Phyllodactylidae, anteriorment inclós en Gekkonidae. Es tracta d'un menut geco insectívor d'hàbits nocturns originari de la Macaronesia.[2]
Descripció
[editar | editar còdic]És un fardacho d'aspecte robust. En llibertat els machos alcancen una llongitut de 73 mm i les femelles de 63 mm. En captivitat alcancen una llongitut llaugerament major. La llongitut màxima d'un espècimen alcançada fins a la data és de 84 mm. La seua esquena és grisa en bandes travesseres obscures poc destacades seguides de taques clares. La seua part inferior és blancuzca o groguenca. El seu iris és groguenc o pardo dorat. Existixen llaugeres variacions morfològiques en les poblacions, pero cap constituïx una subespecie.
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]És endèmic de l'archipèlec de Canàries —Espanya—, trobant-se en les illes de Tenerife, incloent els roques de Anaga i el roque de Garachico, i en La Palma.
Es troba preferentment baixe pedres, en llocs rocosos, pero també s'adapta a les construccions humanes i plantacions. Abundant en les zones baixes entre el nivell de la mar i els 500 m, és rar per damunt dels 2300 m. No està present en la laurisilva i és escàs en la pinada.
Comportament
[editar | editar còdic]Es tracta d'una espècie d'hàbits preferentment nocturns.
La seua reproducció és ovípara. La posada es compon d'1-2 ous en cada una fins a un màxim de 7 posades per any, entre primavera i estiu. La temperatura d'incubació determina el sexe dels embrions.
S'alimenta d'artròpodes, principalment insectes, i sobretot coleòpters. El seu principal depredador és el cuervo, pero també és atacat per rapaces nocturnes com la lechuza o el muçol chic, aixina com per gats.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Va ser descrita i publicada en 1836 pels zoólogos francesos André Marie Constant Duméril i Gabriel Bibron en el volum 3 de la seua obra Erpetologie Générale ou Histoire Naturelle Complete dones Reptils.[3]
L'espècie va ser dedicada pels autors al naturaliste francés Pierre Antoine Delalande, per haver segut el primer en enviar #espècimen des de Tenerife al Museu Nacional d'Història Natural de França.[4]
Estat de conservació
[editar | editar còdic]Encara que l'espècie no es troba amenaçada, estant catalogada com espècie baixe preocupació menor en la Llista Roja de la UICN, es troba protegida en incloure's tant en el Llistat d'Espècies Selvades en Règim de Protecció Especial i del Catàlec Espanyol d'Espècies Amenaçades, com en el Catàlec Canari d'Espècies Protegides baix la categoria de règim de protecció especial.[5][6]
Ademés s'inclou en l'Anex IV de la Directiva Hàbitats i en l'Anex II del Conveni relatiu a la Conservació de la Vida Selvada i del Mig Natural d'Europa.[7][8]
Noms comuns
[editar | editar còdic]En Tenerife es coneix popularment com perenquén/perinquén, encara que també en determinades zones se li denomina chereque o guachinegro. En La Palma conviuen la forma perenquén en els nomenes salamandra, salamanca i rañosa.[9][10]
A nivell divulgatiu se li denomina com perenquén de Delalande o perenquén de Tenerife per a diferenciar-ho de les atres espècies canàries.
Vejau també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Infografía: Perenquén - Govern de Canàries
- ↑ . Consultat el 15 de setembre de 2022.
- ↑ . Consultat el 15 de setembre de 2022.
- ↑ Duméril, A. M. C. (1836). Erpétologie générale, ou Histoire naturelle complète dones reptils (en francés), Pariu: Librairie Encyclopédique de Roret, pp. 324-325.
- ↑ . Ministeri de Mig ambient, i Mig Rural i Marí. Consultat el 16 de setembre de 2022.
- ↑ . Govern de Canàries. Consultat el 16 de setembre de 2022.
- ↑ . Ministeri de la Presidència, relacions en les Corts i Memòria Democràtica. Consultat el 16 de setembre de 2022.
- ↑ . Govern d'Espanya. Consultat el 16 de setembre de 2022.
- ↑ (2016) «Els noms canaris de la Tarentola», XV Jornades d'Estudis sobre Fuerteventura i Lanzarote. 19-23 de setembre de 2011, Port del Rosario, Port del Rosario: Cabildos Insulars de Lanzarote i Fuerteventura, pp. 311-324. ISBN 978-84-16071-13-5.
- ↑ (1997).Estudis Canaris: Anuari de l'Institut d'Estudis Canaris.Institut d'Estudis Canaris.Sant Cristóbal de l'Estany:(42)
- 73-112.ISSN 0423-4804.Consultat el 16 de setembre de 2022.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Báez, Marcos (2002). «Tarentola delalandii (Duméril & Bibron, 1836). Perinquén comú», Juan M. Pleguezuelos (ed.). Atles i Llibre Rojo de la Flora Vascular Amenaçada d'Espanya, Madrit: Direcció general de Conservació de la Naturalea-Associació Herpetológica Espanyola, pp. 184-185. ISBN 84-8014-450-5.
- Salvador, A. & Marque, A. (ed.): . Museu Nacional de Ciències Naturals. Consultat el 15 de setembre de 2022.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tarentola delalandii» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.