Tarentola angustimentalis
El perenquén majorero (Tarentola angustimentalis) és una espècie de fardacho de la família Gekkonidae. És una espècie de les illes Canàries orientals: es troba en Lanzarote, Fuerteventura, Llops, Graciosa, Montanya Clara, Alegranza, Roque de l'Est i Roque de l'Oest. Durant un temps li la va denominar Tarentola mauritanica angustimentalis, com subespecie de Tarentola mauritanica, pero actualment li la considera una espècie diferent.
Descripció
[editar | editar còdic]El seu cos és robust i esclafat. Com la majoria dels perenquenes el seu pell està recoberta de abultamientos, llevat en el centre de l'esquena que presenta una quilla. El seu color és gris clar en una llínea clara llongitudinal i en cinc bandes obscures transversal. El iris dels seus ulls és dorat o pardo. Els machos medixen una mija de 76,5 mm i les femellas de 64 mm.
Normalment habita baix pedras o en llocs rocosos. Està associat a les zones de xara ralo, arenenques o inclús a construccions humanes. En general és una espècie abundant, llevat en zones concretes de la seua zona de distribució.
S'alimenta d'insectes, principalment artròpodes. En ocasions també devora la muda de la seua pell.
Sobre la seua reproducció existixen senyes escasses, encara que no sembla distinta de la d'atres perenquenes endèmics de Canàries. La posada consta d'1-2 ous, que són enterrats en el sol. Realisa vàries posades durant un periodo de 6-7 mesos (primavera-estiu), fins a un màxim de 13 posades en captivitat. La temperatura d'incubació també determina el sexe de l'embrió. Aixina mateix, també en captivitat, alcança uns 17 anys de vida.
Forma part de la dieta de lechuzas i cuervos. El alcaraván és un atre depredador de l'espècie, que també és afectada per alguns paràsits, cestodos i nematodos.
Generalment es mostren actius de nit, encara que també li'ls pot trobar prenent el sol durant el dia.
Vejau també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- Enciclopèdia dels Vertebrats espanyols: http://www.vertebradosibericos.org/reptiles/tarang.html
- Krefft, G. (1949). Beobachtungen an kanarischen Inseleidechsen. Wochensch. Aquar.-Terrar.-kde., 43: 66-68.
- Mateo, J. A. (2002). Tarentola angustimentalis Steindachner, 189. Perenquén majorero. Pp. 180-181. En: Pleguezuelos, J. M., Márquez, R., Lizana, M. (Eds.). Atles i Llibre Rojo dels amfibis i reptils d'Espanya. Direcció general de Conservació de la Naturalea-Associació Herpetológica Espanyola (2ª impressió). Madrit.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikispecies té un artícul sobre Tarentola angustimentalis.
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Tarentola angustimentalis.- Este artícul conté una traducció derivada de «Tarentola angustimentalis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.