Anar al contingut

Tarbosaurus bataar

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Tarbosaurus Restorationadssasasdda.png
Tarbosaurus bataar


Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars.


Tarbosaurus bataar és l'única espècie coneguda del gènero Tarbosaurus (gr. "reptil alarmant") de dinosauri terópodo tiranosáurido, que va viure a finals del periodo Cretácico, fa aproximadament entre 70,6 i 68,5 millons, en el Maastrichtiense,[1] en lo que hui és Àsia. Els fòssils s'han recuperat en Mongòlia, en més restants fragmentarios trobats molt llunt, en parts de China. Encara que s'hagen nomenat moltes espècies, els paleontòlecs moderns reconeixen solament una, Tarbosaurus bataar, com a vàlit. Alguns experts afirmen que esta espècie és realment un representant asiàtic del gènero nortamericà Tyrannosaurus,[2] si és cert, açò invalidaria el gènero Tarbosaurus en conjunt.

Tarbosaurus i Tyrannosaurus es consideren gèneros estretament vinculats, inclús si no són sinònims. Alioramus, també de Mongòlia, és vist per alguns experts com el parent més propenc de Tarbosaurus, ha segut prèviament considerat per algunes autoritats com el parent més propenc de Tarbosaurus, encara que açò ha segut refutado des de llavors en el descobriment de Qianzhousaurus i la descripció dels Alioramini. Com la majoria dels tiranosáuridos coneguts, Tarbosaurus era un carnívor bípedo gran, pesant més d'una tonellada i equipat de dotzenes de grans i agudes dents. Media aproximadament 10 metros de llarc, 3 d'altura de la cadera i pesava fins a 4,5 tonellades mètriques de massa corporal. Va tindre un mecanisme de bloqueig únic en la seua mandíbula inferior i el tamany dels membres superiors en relació en del cos és el més menut de tots els tiránosauridos, en desproporcionados minúsculs braços, de sol dos dits.

Tarbosaurus va viure en un terreny aluvional humit solcat pels canals de rius. En este ambient, era el superpredador en l'extrem de la cadena alimentària, caçant provablement en atres dinosauris grans com el hadrosáurido Saurolophus o el saurópodo Nemegtosaurus. Tarbosaurus està molt ben representat en el registre fòssil, sent conegut per dotzenes de espècimen, incloent varis cràneus i esquelets complets. Estos restants han permés estudis científics que se centren en el seu filogenia, mecànics del cràneu, i estructura del cervell.

Descripció

[editar | editar còdic]
Archiu:Tarboscale.svg
Comparació de tamany de espècimen que representen vàries etapes de creiximent i un Homo sapiens.

Encara que més menut que Tyrannosaurus, Tarbosaurus era un dels tiranosáuridos més grans, en l'individu completament desenrollat més gran que media aproximadament entre 10 a 12 metros de llarc, 3 d'altura de la cadera i pesava fins a 4,3 a 4,5 tonellades en massa corporal, basat en la circumferència de la tíbia i el fèmur i l'anàlisis volumètric.[1][3][4][5][6] El pes d'un eixemplar completament desenrollat jamai s'ha publicat, encara que es considera comparable o una miqueta menor a la de Tyrannosaurus.[7]

Archiu:Tarbosaurus080eue.jpg
Cràneu reconstruït de Tarbosaurus.

El cràneu més llarc de Tarbosaurus és de més d'1,3 metros de llarc, més que els atres tiranosáuridos llevat Tyrannosaurus.[7] El cràneu és alt, com el de Tyrannosaurus, pero no tan ample, especialment cap a la part posterior. La falta d'expansió de la part atrassera del cràneu de Tarbosaurus fa que els ulls no miren directament cap a avant, sugerint que no posseïa el mateix camp de visió binocular de Tyrannosaurus. Grans fenestras (obertures) en el cràneu reduïen el seu pes. Entre 60 i 64 dents s'alineaven en les seues mandíbules, llaugerament més que en Tyrannosaurus pero menys que en els menuts tiranosáuridos com Gorgosaurus i Alioramus. La majoria d'estes dents tenien una secció de tall en forma oval, encara que les dents del premaxilar en l'extrem de la mandíbula superior tenien una secció en forma de D. Esta heterodoncia és característica de la seua família. La dent més llarga es trobava en el maxilar, os que forma la major part de la quijada superior que tenia una corona de més de 85 milímetros. En la mandíbula inferior, una vora de la superfície externa del os angular articula en la part posterior del dentario, creant un mecanisme de travat de la mandíbula inferior únicament vist en Tarbosaurus i Alioramus. Atres tiranosáuridos varen carir esta vora i tenien més flexibilitat en la mandíbula inferior.[8]


Els tiranosáuridos variaven molt poc en la forma general del cos, i Tarbosaurus no era l'excepció. El cap era soportat per un coll en forma de S, mentres que el restant de la columna vertebral, incloent la llarga coa, era sostinguda horisontalment. Tarbosaurus tenia membres anteriors minúsculs, en dos dits, que eren més menuts en comparació al seu tamany de cos que els de qualsevol un atre membre de la seua família. Les mans tenien dos dits en garres cada una, en un tercer metacarpiano adicional sense garres trobat en alguns espècimen, similar a gèneros estretament relacionats. Holtz ha sugerit que Tarbosaurus també té una reducció terópoda dels dits IV-I "més desenrollats" que en atres tiranosáuridos,[9] com el segon metacarpiano en espècimen de Tarbosaurus que va estudiar és menys del doble de la llongitut del primer metacarpiano, atres tiranosáuridos tenen un segon metacarpiano d'aproximadament el doble de la llongitut del primer metacarpiano. Ademés, el tercer metacarpiano en Tarbosaurus és proporcionalment més curt que en atres tiranosáuridos, en atres tiranosáuridos, com Albertosaurus i Daspletosaurus, el tercer metacarpiano sol ser més llarc que el primer, mentres que en els espècimen de Tarbosaurus estudiats per Holtz, el tercer metacarpiano és més curt que el primer.[7] En canvi, els membres posteriors que chafaven en la punta dels tres dits del peu eren llarcs i grossos, mantenint el cos en una postura bípeda. La coa, llarga i pesada va servir com contrapeso al cap i al tors i colocava el centre de gravetat sobre les caderes.[4][7]

Descobriment i investigació

[editar | editar còdic]
Archiu:Tarbosaurus holotype skull.jpg
Cràneu holotip PIN 551-1, Museu Orlov de Paleontologia, Moscou

En 1946, un expedició conjunta mongola-soviètica al desert de Gobi en la província mongola de Ömnögovi va retornar en un enorme cràneu de terópodo i algunes vèrtebras de la Formació Nemegt. En 1955, Evgeny Maleev, un paleontòlec rus, va fer d'estos espècimen el holotip, PIN 551-1 d'una nova espècie a la que va cridar Tyrannosaurus bataar.[10] El nom específic prové del mongol баатар/baatar, "héroe".[8] Eixe mateix any, Maleev va descriure i va nomenar tres nous cràneus de terópodos, cada u associat a restants esquelètics descoberts en la mateixa expedició entre 1948 i 1949. El primer d'estos, PIN 551-2 va ser cridat Tarbosaurus efremovi, en un nou nom genèric que deriva del grec antic ταρβος, tarbos, "terror", "alarma", "temor", o "reverència" i σαυρος, sauros, "fardacho",[11] en l'espècie nomenada en honor a Iván Yefrémov, un paleontòlec rus i autor de ciència ficció. Els atres dos, PIN 553-1 i PIN 552-2 varen ser nomenats com a noves espècies del gènero nortamericà Gorgosaurus, G. lancinator i G. novojilovi, respectivament. Estos tres espècimen eren més menuts que el primer.[4]

Archiu:Map mn umnugobi aimag.png
La província de Ömnögovi, lloc a on la majoria dels restants de Tarbosaurus han segut recobrats.

En un treball de 1965 de A.K. Rozhdestvensky va reconéixer que tots els eixemplars de Maleev eren individus de distintes edats de la mateixa espècie, que ell creïa que era distinta al gènero nortamericà Tyrannosaurus. Per això va crear una nova combinació, Tarbosaurus bataar, per a incloure a tots els eixemplars descrits en 1955 i el millor i més nou material.[12] Posteriors autors, incloent al mateix Maleev,[13] varen recolzar l'anàlisis de Rozhdestvensky encara que alguns varen usar el nom Tarbosaurus efremovi abans que T. bataar.[14] El paleontòlec nortamericà Kenneth Carpenter reexaminó el material en 1992. concloent que pertanyien al gènero Tyrannosaurus, com originalment havia publicat Maleev, i va colocar a tots els espècimen en Tyrannosaurus bataar exceptos pels restants que Maleev nomenara Gorgosaurus novojilovi. Carpenter va pensar que este espècimen representava un gènero separat, més menut de tiranosáurido, que va cridar Maleevosaurus novojilovi.[15] George Olshevsky va crear el nom genèric Jenghizkhan, per Genghis Khan, per a Tyrannosaurus bataar en 1995, a on ell va reconéixer que Tarbosaurus efremovi i Maleevosaurus novojilovi, eren un total de tres gèneros distints i contemporàneus de la Formació Nemegt.[16] En 1999 estudis subsecuentes varen classificar a Maleevosaurus com un Tarbosaurus jovenil.[17] Totes les publicacions des de 1999 reconeixen solament una espècie, que és cridada Tarbosaurus bataar[7][18][19] o Tyrannosaurus bataar.[20]

Archiu:CAPS 33 CAPS 34 return Tarbosaurus bataar skeleton to Mongolia 2013.jpg
Fòssils de Tarbosaurus que varen ser contrabandeados als EE. UU. i posteriorment tornats a Mongòlia, en Nova York.

Despuix de l'expedició rus-mongola de la década de 1940, una expedició Polac-Mongola al desert de Gobi va començar en 1963 i va continuar fins a 1971, arreplegant gran cantitat de fòssils incloent nous eixemplars de Tarbosaurus de la Formació Nemegt.[8] Expedicions organisades entre científics japonesos i mongoles entre 1993 i 1998,[21] aixina com les expedicions privades finançades pel paleontòlec canadenc Phil Currie al voltant de principis de el XXI, han descobert i recollit nou material de Tarbosaurus.[22][23] Més de 30 espècimen són coneguts, incloent més de cràneus i varis esquelets postcraneales complets.[7]

Espècimen tornats

[editar | editar còdic]

Els fòssils de Tarbosaurus solament es troben al voltant del desert de Gobi de Mongòlia i China, els quals prohibixen la seua exportació, encara que alguns espècimen han segut saquejats per coleccionistes privats.[24] Es va descobrir un tracte de contrabando de $ 1 milló quan es varen alçar sospites sobre un catàlec publicat per Heritage Auctions per a un event en la ciutat de Nova York el 20 de maig de 2012. Segons la llei de Mongòlia, qualsevol espècimen trobat en el desert de Gobi devia descansar en una institució mongola apropiada i hi havia pocs dubtes raonables de que el Tarbosaurus bataar anunciat en el catàlec era furtat. El president de Mongòlia i molts paleontòlecs varen objectar la venda, lo que va dur a una investigació d'última hora que va confirmar que es tractava d'un espècimen que solament es pot trobar en el desert de Gobi i que pertany llegítimament a Mongòlia.[25] Durant el cas judicial, Eric Prokopi, el contrabandista, es va declarar culpable de contrabando illegal i el dinosauri va ser tornat a Mongòlia en 2013, a on s'exhibix temporalment en la Plaça Sükhbaatar, el centre de la ciutat d'Ulán Bator.[26] Prokopi havia venut el dinosauri en un soci i companyer caçador comercial en Anglaterra, Christopher Moore.[27] El cas va conduir a la repatriació de dotzenes més de dinosauris mongoles, inclosos varis esquelets de Tarbosaurus bataar.[28]

Possibles sinònims

[editar | editar còdic]
Archiu:Tyrannosaurid CAPS 41 CAPS 42
Diagrama dels restants de IVPP V4878, descrit com Shanshanosaurus huoyanshanensis.

Paleontòlecs chinencs varen descobrir un cràneu i un esquelet parcial d'un menut terópodo (IVPP V4878) en la regió autònoma de Xinjiang, China a mitan dels anys de 1970. En 1977, Dong Zhiming va descriure este espècimen, que va ser recuperat de Formació Subashi, com un nou gènero i espècie, Shanshanosaurus huoyanshanensis.[29] Gregory Paul va reconéixer a Shanshanosaurus com un tiranosáurido en 1988, referint-ho a l'actualment difunt gènero Aublysodon.[30] Dong i Currie posteriorment reexaminaron l'espècimen i varen jujar que es tractava d'un individu jove d'una espècie més gran de tiranosáurido. Estos autors es varen abstindre d'assignar-ho a qualsevol gènero particular pero varen sugerir a Tarbosaurus com a possibilitat.[31]

Durant molts anys, en atres llocs de China s'han trobat dents de tiranosáuridos i restants fragmentarios, a molts dels quals se'ls han donat noms com Albertosaurus periculosis, Tyrannosaurus luanchuanensis, Tyrannosaurus turpanensis i Chingkankousaurus fragilis que a sovint li'ls consideren sinònims de Tarbosaurus.[7]

Nomenat en 1976 per Sergei Kurzanov, Alioramus és un atre gènero de sediment llaugerament més vells de Mongòlia.[32] Varis anàlisis han conclós que Alioramus és el parent més propenc de Tarbosaurus.[8][18] Va ser descrit com un adult, pero el seu cràneu llarc i baix és característic d'un tiranosáurido jove. Açò va dur a Currie a especular que Alioramus pot representar un eixemplar jovenil de Tarbosaurus, pero va observar que el número de dents i la fila molt més altes de crestes damunt del hocico sugerixen una atra cosa.[33]

Impressions de pell i chafades

[editar | editar còdic]
Archiu:TarbosaurusP1050352.jpg
En el Museu Westfaliano d'Història Natural (Münster, Alemània), mòle en algeps de l'holotip de Gorgosaurus lancinator (observe's la postura opistotónica: en). L'espècimen original, en número d'inventari PIN 553-1, està conservat en Moscou en el Museu Orlov de Paleontologia.

Es varen recuperar impressions de pell d'un gran esquelet en la localitat de Bugiin Tsav que posteriorment va ser destruït per caçadors furtivos. Estes impressions mostren escamas no superpostes en un diàmetro promig de 2,4 milímetros i pertanyen a la regió toràcica de l'individu, encara que ya no es pot evaluar la posició exacta per la destrucció de l'esquelet.[34]


Phil Currie i els seus colegues en 2003 varen descriure dos chafades de la localitat de Nemegt que provablement pertanyen a Tarbosaurus. Estes pistes representen mòles naturals, lo que significa que solament es conserva la farcidura arenenca de les pistes i no les pistes en sí. La pista millor conservada presenta impressions de pell sobre grans àrees sobre i darrere de les impressions dels dits del peu que són similars a les descobertes en Bugiin Tsav; també presenta marques d'esmonyida paraleles verticals que varen ser deixades per escamas quan el peu va ser espentat cap al sol. La pista medix 61 centímetros de llarc, lo que representa a un individu gran. La segona pista, encara que encara més gran, va ser afectada per l'erosió i no mostra cap detall.[34]

En 1997, Kenneth Carpenter va informar sobre un cràneu de Tarbosaurus danyat en impressions d'una papada o una bossa en la gola baix de les mandíbules inferiors, segons una comunicació personal de Konstantin Mikhailov.[35] Carpenter va especular que la bossa va poder haver segut utilisada per a exhibició, possiblement sent de colors lluents i inflable com la d'un pardal fragata.[36] En una comunicació de 2019 a Mickey Mortimer, Mikhailov va confirmar que este espècimen no havia segut recolectat degut a que estava sobre una llosa de pedra pesada. Va revelar que havia segut descobert per Sergei Kurzanov i que va ser Kurzanov qui originalment va interpretar les impressions com una estructura de gola.[37] Este espècimen pot ser el mateix que supostament va ser destruït per caçadors furtivos en 1992.[38]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 (2012).Consultat el 17 de novembre de 2015.
  2. ↑ "Els ossos de la política", el nacionalisme i la manipulació de la paleontologia.
  3. ↑ Holtz, Thomas R. Jr. (2012). Dinosaurs: The Most Complete, Up-to-Dona't Encyclopedia for Dinosaur Lovers of All Ages. «Winter 2011 Appendix»
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 (1955).Doklady, Academy of Sciences USSR.104(5)
    779–783.
  5. ↑ «A Comprehensive Ontogenetic Analysis of Tarbosaurus bataar Provides Insight into Intraskeletal and Individual Variation of tyrannosaurid Growth» págs. 1-190. North Carolina: NC State University Libraries (2022).
  6. ↑ Molina-Pérez, R. & Larramendi, A. (2019). Dinosaurs Facts and Figures: The Theropods and Other Dinosauriformes, Princeton University Press, pp. 267. ISBN 9780565094973.
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 7,6 Holtz, Thomas R. (2004). «Tyrannosauroidea», Weishampel, David B.; Dodson, Peter; and Osmólska, Halszka (eds.) (ed.). The Dinosauria, Second edició, Berkeley: University of Califòrnia Press, pp. 111–136. ISBN 0-520-24209-2.
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 (2003).Acta Palaeontologica Polonica.48(2)
    161–190.
  9. ↑ Carpenter K, Tanke D.H. & Skrepnick M.W. (2001), Mesozoic Vertebrate Life (Indiana University Press, ISBN 0-253-33907-3), p. 71.
  10. ↑ Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada maleev1955a
  11. ↑ Liddell, Henry G. (1980). Greek–English Lexicon, Abridged edició, Oxford: Oxford University Press,. ISBN 0-19-910207-4.
  12. ↑ (1965).Paleontological Journal.3
    95–109.
  13. ↑ (1974).The Joint Soviet-Mongolian Paleontological Expedition Transactions.1
    132–191.
  14. ↑ (1983).The Joint Soviet-Mongolian Paleontological Expedition Transactions.19
    5–119.
  15. ↑ Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada carpenter1992
  16. ↑ (1995).Dinosaur Frontline.9
    92–119.
  17. ↑ (1999).Journal of Vertebrate Paleontology.19(3)
    497–520.
  18. ↑ 18,0 18,1 Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada currieetal2003
  19. ↑ (2004).Nature.431(7009)
    680–684.doi:10.1038/nature02855.
  20. ↑ Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada carretal2005
  21. ↑ (2000).Hayashibara Museum of Natural Sciences Research Bulletin.1
    99–108.
  22. ↑ Currie, Philip J. (2001). «Nomadic Expeditions, Inc., report of fieldwork in Mongòlia, September 2000.», Alberta Palaeontological Society, Fifth Annual Symposium, Abstract Volume., Calgary: Mount Royal College, pp. 12–16.
  23. ↑ Currie, Philip J. (2002). «Report on fieldwork in Mongòlia, Sept. 2001.», Alberta Palaeontological Society, Sixth Annual Symposium, "Fossils 2002," Abstract Volume., Calgary: Mount Royal College, pp. 8–12.
  24. ↑ Switek, Brian (19 de maig 2012). Stop the Tarbosaurus Auction!, Wired.
  25. ↑ Black, Riley. «The Million Dollar Dinosaur Scandal».
  26. ↑ Parry, Wynne. Mongòlia gets stolen dinosaur back.
  27. ↑ «Bones of Contention».
  28. ↑ «The Black Market for Dinosaurs».
  29. ↑ (1977).Vertebrata PalAsiatica.15
    59–66.
  30. ↑ Paul, Gregory S. (1988). Predatory Dinosaurs of the World, New York: Simon & Schuster, pp. 464pp.
  31. ↑ (2001).Canadian Journal of Earth Sciences.38(12)
    1729–1737.doi:10.1139/cjes-38-12-1729.
  32. ↑ (1976).The Joint Soviet-Mongolian Paleontological Expedition Transactions.3
    93–104.
  33. ↑ Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada currie2003
  34. ↑ 34,0 34,1 “The First Clapix Cretaceous Footprints from the Locality in the Gobi of Mongòlia” (2003). Ichnos 10: 1–12. doi:10.1080/10420940390235071.
  35. ↑ Carpenter, K.. «Tyrannosauridae», Encyclopedia of Dinosaurs, Sant Diego, CA: Academic Press, pp. 766–768. ISBN 978-0-12-226810-6.
  36. ↑ Carpenter, K.. Eggs, Nests, and Baby Dinosaurs: A Look at Dinosaur Reproduction, Bloomington, IN: Indiana University Press, pp. 60–61. ISBN 0-253-33497-7.
  37. ↑ Mortimer, M.. «Tarbosaurus bataar – Skin impressions».
  38. ↑ “Report on the Japan-Mongòlia Joint Paleontological Expedition to the Gobi desert, 1993” . Hayashibara Museum of Natural Sciences Research Bulletin 1: 19–29.
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Tarbosaurus_bataar&oldid=731430»