Taputapuatea marae

Erro al crear miniatura:

Taputapuatea marae

El Taputapuatea marae és un gran complex de marae en Opoa en Taputapuatea , en la costa surest de Raiatea, Polinèsia francesa. El lloc conta en una série d'estructures de pedra i atres marae i una volta va ser considerat el temple central i centre religiós de la Polinèsia Oriental. En 2017, l'àrea de Taputapuatea es va inscriure en la llista de Llocs del Patrimoni Mundial de l'UNESCO, i es va descriure a Taputapuatea marae com el centre del lloc

Història

L'àrea sagrada del Cap Matahira-i-et-ra'i es diu Et Po, a on residixen els deus. La marae original va ser dedicada a Ta'aroa. Finalment va prevaldre l'adoració de 'Or', el deu de la vida i la mort. Segons la llegenda, el descendent d'Or, Hiro, va construir les maraes, donant-li el nom de Taputaputea, «Sacrificis des de llunt». El tambor Ta'imoana s'usava durant els sacrificis humans. La roca blanca Et Papatea-o-Ru'ea en la plaja propenca va ser utilisada per a investir als caps de Ra'iatea en la faixa de plomes roges maro 'ura. L'image de tres peus d'alt del deu es dia "Or-maro-'ura", «Or de la faixa de plomes roges». Taputapuatea es va convertir en el centre d'una ret de viages en estendre's el cult a Or.

La marae va ser establida ya en l'any 1000, en una expansió significativa despuix d'este temps. La marae era un lloc d'aprenentage a on els sacerdots i els navegants de la Polinèsia de tot el Pacífic es reunien per a oferir sacrificis als deus i compartir el seu coneiximent dels orígens genealògics de l'univers, i de la navegació en les profunditats de l'oceà.

Es va establir una aliança coneguda com Tu'ahuauatea en les illes circumdants que demarcaban les de l'oest de Raiatea, Et Aotea, i les de l'est, Et Aouri. Esta aliança va incloure a les Islas Cook, Illes Austral, Kapukapuakea en Hawái, i Taputapuatea en Nova Zelanda. Noves maraes varen ser establides en cada una d'estes illes en una roca que era presa de Taputapuatea, Raiatea, per a actuar com un enllaç espiritual. Sacerdots de la divinitat Ore de les illes es reunien ací periòdicament, participant en sacrificis humans a 'Or.

No obstant, l'aliança finalment es va trencar quan la lluita va esclatar en una reunió i els dos sums sacerdots que representaven a l'aliança varen ser assessinats. La gent d'Ao-tea va fugir de l'illa, eixint pel passage del sec d'et Ava-rua en lloc del passage sagrat d'et Ava-mo'a, que era considerat un mal presagie. En 1995 es va fer un intent de reparar esta situació.

Al voltant de 1763, els guerrers de Bora Bora varen atacar l'illa, derrotant a Tupaia, i varen saquejar l'illa. Açò va incloure la destrucció de les maraes dels deus en Taputapuatea, el derrocament de la plataforma i la tala dels arbres de refugiar-se.

James Cook, Joseph Banks, Daniel Solander i Tupaia varen aplegar a bordo del HMB Endeavour el 20 de juliol de 1769, per a prendre possessió de Raiatea, Taha'a, Huahine i Bora Bora en nom del rei Jorge III del Regne Unit. Açò va semblar ser la culminació d'una profecia feta pel sacerdot mac Vaita, de que un nou poble aplegaria a bordo d'una canoa sense un voladizo i prendria possessió de les illes.

Investigació i restauració

Erro al crear miniatura:

Vista d'una marae en el complex arqueològic de Taputapuatea, restaurada en 1994.

Quan Et Rangi Hīrosegue va visitar Taputapuatea en 1929 va quedar sorprés pel llamentable estat en el que va trobar la gran marae i va escriure:

Havia fet el meu pelegrinage a Taputapuatea, pero els morts no podien parlar-me. Va ser trist fins a la vora de les llàgrimes. Vaig sentir un profunt pesar, un pesar per... no sabia de qué. ¿Va ser per el golpetear dels tambors del temple o pels crits de la població quan el rei va ser consagrat? ¿Va ser pels sacrificis humans dels vells temps? No va ser per cap d'estos motius individualment, sino per alguna cosa en el fondo de tots ells, un esperit vivent i un corage diví que existia en l'antiguetat i del com Taputapuatea era un símbol mut. Va ser alguna cosa que els polinesios hem perdut i no podem trobar, alguna cosa que anhelem i no podem recrear. El trasfondo en el que es va engendrar eixe esperit ha canviat més allà de la recuperació. L'ombrós vent de l'oblit s'havia apoderat d'Opoa. Herbes forànees creixien sobre el pati desatés, i pedres havien caigut de l'altar sagrat de Taputapuatea. Els deus s'havien anat feya molt temps.

Els restants arqueològics de Marae Taputapuatea varen ser restaurats en 1994 i continuen els treballs de conservació del lloc. L'Associació Na Papa I Va'o Raiatea, és una associació cultural formada pel poble d'Opoa que actua per a la preservació de la Marae Taputapuatea. Gràcies al seu treball, Marae Taputapuatea està inscrita en la Llesta del Patrimoni Mundial des del 9 de juliol de 2017. L'associació està creant i revivint conexions entre les comunitats del triàngul polinésico i de tota la regió del Pacífic.

Bibliografia

• Finney, Ben (2000). «The Sense at Awarua», Voyaging through the Contemporary Pacific, Rowman & Littlefield, pp. 298–332. ISBN 0-7425-0045-4.
• (2007) «Navigation», Howe, K. R. (ed.). Vaka Moana: Voyages of the Ancestors, Honolulu: University of Hawaii Press. ISBN 978-0-8248-3213-1.
• (2010) Aphrodite's Island, Berkeley: University of Califòrnia Press. ISBN 9780520261143.