Taca de fem de l'Oceà Índic
La taca de fem del oceà Índic, descoberta en 2010, és una mola de rebujos marins suspesa en la columna d'aigua superior del oceà Índic central, específicament el gir de l'oceà Índic, un de l'els cinc més importants girs oceànics.[1][2][3][4][5] La taca de plàstic no apareix com un camp continu de rebujos. Com en atres taques en cada u dels cinc girs oceànics, els plàstics en ell es trenquen a partícules més menudes, i a components de polímeros.[6] Quan en les atres taques, el camp constituïx un elevat nivell de plàstics pelágics, substàncies químiques efluents, i uns atres rebujos; principalment partícules que són invisibles a simple vista.[7][8][9]
Una illa del fem similar de rebujos plàstics flotant està ubicada en l'oceà Pacífic, l'Illa del fem, va estar pronosticada en 1985, i va ser descoberta en 1997 per Charles J. Moore quan va passar a través del del Gir del Pacífic nort en la seua tornada de la Carrera transpacífico en yate. La Taca de fem de l'Atlàntic va ser descoberta en 2010.[10][11]
Descobriment
[editar | editar còdic]L'existència de l'Illa del fem en el pacífic nort, la primera en ser descoberta, va estar pronosticada en 1988 publicat en imprés per l'Administració Oceànica i Atmosfèrica Nacional (NOAA) dels Estats Units. La predicció va estar basada en els resultats obtinguts per investigacions en Alaska entre 1985 i 1988 en les quals es va medir el plàstic neustonico en l'oceà Pacífic Del nort.[12]
Investigacions que estudien el fem varat en plages i al voltant de l'oceà Índic va sugerir que hi hauria plàstics trobats en la columna d'aigua en l'oceà Índic també.[2]
En 2010, el proyecte 5 Girs va començar des del primer de la série de viages transoceànics ya prevists determinar si el sur de l'Atlàntic, sur del Pacífic i girs de l'oceà Índic es veuen afectats en la mateixa manera com Els girs del nort de l'oceà Pacífic i del nort del oceà Atlàntic.[1][2][4][5] En la cama d'oceà Índic durant el seu viage, varen viajar entre Perth, Austràlia, i Port Louis, Maurici (est de Madagascar); cada una de les mostres d'aigua que varen arreplegar entre 4800 km (3000 el meu) contenien plàstic.[2] Varen trobar que el sur de l'Atlàntic, el sur del Pacífic, i els girs de l'oceà Índic varen ser afectats en la mateixa manera com el nort del Pacífic i els girs de l'Atlàntic nort.[1][2][4][5] Anna Cummins, cofundadora de l'institut de l'els 5 girs va cridar a la contaminació que varen trobar "una sopa plàstica prima".[2]
Acció per a crear consciència
[editar | editar còdic]L'11 d'abril de 2013, en el propòsit de crear consciència sobre el problema, l'artista María Cristina Finucci va fundar l'estat de la taca de fem en la sèu de l'Unesco en París davant de la directora general Irina Bokova, el primer d'una série d'acontenyiments baix el patronazgo de l'UNESCO[13] i del Ministeri italià de Mig ambient.[14]
Vore també
[editar | editar còdic]- Contaminació marina
- Rebujos marins
- Taca de fem del Pacífic
- Taca de fem de l'Atlàntic Nort
- Ideonella sakaiensis
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 First Voyage to South Atantic (sic) Pollution Site SustainableBusiness. com News
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 New garbage patch discovered in Indian Ocean [1] archivat en Wayback Machine., Lori Bongiorno, Green Yahoo, 27 July 2010]
- ↑ Opinion: Islands llaure 'natural nets' for plastic-choked sigues [2] archivat en Wayback Machine. Marcus Eriksen for CNN, Petroleum, CNN Tech 24 June 2010
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Our Ocean Backyard: Exploring plastic sigues [3] archivat en Wayback Machine., Donen Haifley, 15 May 2010, Santa Cruz Sentinel
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Life aquatic choked by plastic [4] archivat en Wayback Machine. 14 November 2010, Claves Live
- ↑ Natural History Magazine.
- ↑ For a discussion of the current sampling techniques and particle size, see Peter Ryan, Charles Moore et al., Monitoring the abundance of plastic debris in the marine environment.
- ↑ «Archived copy». Archivat des d'el original, el 14 de febrer de 2011. Consultat el 7 de giner de 2011.
- ↑ Transoceanic Trash: International and United States Strategies for the Great Pacific Garbage Patch, Susan L. Dautel, 3 Golden Gate O. Envtl.
- ↑ «Huge Garbage Patch Found in Atlantic Too». National Geographic News. National Geographic Society.
- ↑ Victoria Gill. «[5]», BBC. Consultat el 16 de març de 2010.
- ↑ «Quantitative distribution and characteristics of neustonic plastic in the North Pacific Ocean. Final Report to US Department of Commerce, National Marine Fisheries Service, Auke Bay Laboratory. Auke Bay, AK» (PDF).
- ↑ «The Garbage Patch Territory Turns into a New State». unesco. org.
- ↑ «Rifiuti diventano stato, Unesco riconosce 'Garbage Patch'» (en it). Archivat des d'el original, el 14 de juliol de 2014.
- Bibliografia adicional
- Gregory, M. R. (1997). «Pelagic plastics and other seaborne persistent synthetic debris: a review of Southern Hemisphere perspectives», Marine Debris: Sources, Impacts, Solutions (en en), New York: Springer-Verlag, pp. 49–66.
- Masahisa Kubota (2000). «Movement and accumulation of floating marine debris simulated by surface currents derived from satellite data» (en en) (PDF). School of Marine Science and Technology, Tokai University.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Mancha de basura del Océano Índico» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.