Tablillas de Glozel
Les tablillas de Glozel són un dels misteris que han alçat controvèrsia, debat i escepticisme en el món científic i arqueològic des de la seua aparició en la primera mitat de el XX. Varen ser descobertes per Emile Fradin (1907-2010) l'1 de març de 1924 en rodalies de la localitat de Glozel, en el departament francés d'Allier.
L'història i polèmica de la troballa
[editar | editar còdic]La troballa de les célebres tablillas va ser fortuït i casual en el moment de la seua excavació. Temps despuix, un mege de Vichy, Antonin Morlet, que ocupava els seus temps lliures en cultivar l'arqueologia, investiga el descobriment i publica una investigació sobre la troballa que encara és propietat del seu descobridor.Plantilla:Referenciar
A partir d'eixa publicació, s'inicia una llarga disputa polèmica sobre la veracitat i contingut del descobriment, que involucra arguments no molt científics, entre els quals Morlet defén el seu postulat en el qual data el periodo històric d'entre 5000-6000 a. C. Pero entre els seus opositors està Louis Capitan, quí volia compartir el descobriment en Morlet encara que este es va negar per temor a que ho rebujaria i plagiaria la publicació de l'investigació. Posteriorment se li varen unir atres opositors que varen contribuir en la disputa.
A partir de les publicacions dels descobriments, estos es varen tornar molt contradictoris i varen aparéixer grups que defenien i detractaban l'autenticitat del descobriment i la comunitat científica va considerar que els descobriments eren un frau. El descobriment va ser informat al Departament d'Inspecció arqueològica del govern francés i es va iniciar una llarga pugna judicial en contra de Emile Fradin, a qui se li va acusar d'estafa i falsificació de les troballes pero Fradin, per la seua condició de llaurador va demostrar la seua inocència argumentant el seu desconeiximent per la prehistòria.
Aixina i tot, Morlet va seguir en les excavacions fins a 1941, quan es va aprovar una llei que prohibia excavar el sol francés sense autorisació oficial a qualsevol tipo de possible descobriment. Es varen reiniciar les excavacions en 1983, a demanda del Conseil supérieur de la recherche archéologique.[1] D'acort en els resultats de l'investigació, no hi havia falsificació.[2] El 16 de juny de 1990, Émile Fradin va ser condecorat en l'Orde de les Palmes Acadèmiques, a proposta de Jacques Thierry, inspector general d'Educació nacional i president del Centre international d'étude et de recherche sur Glozel.[3]
Els símbols de la tablillas mostren algunes semblances en l'alfabet fenicio, pero no han segut dessifrats de manera concloent. Entre els numerosos intents de dessifrat, alguns els han identificat com vasc, caldeo, hebreu, íbero, llatí o bereber, entre uns atres.[4][5][6]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Daugas et al. 1995, p. 251
- ↑ Daugas et al. 1995
- ↑ Glozel Recherche, site du CIER.
- ↑ «Traducteurs de Glozel de l'entre-deux-guerres». Archivat des d'el original, el 16 de juliol de 2006. Consultat el 11 de maig de 2022.
- ↑ «Traducteurs de Glozel d'après-guerre». Archivat des d'el original, el 16 de juliol de 2006. Consultat el 11 de maig de 2022.
- ↑ «Traducteurs actuels de Glozel». Archivat des d'el original, el 19 de setembre de 2010. Consultat el 11 de maig de 2022.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tablillas de Glozel» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.