Anar al contingut

Tablillas culinàries de Yale

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:CAPS 0 o CAPS 1 .jpg
Tablilla d'argila YBC 4644

Les tablillas culinàries de Yale són una colecció de quatre tablillas d'argila procedents de Babilonia, que contenen diverses receptes de cuina antigues. Tres de les tablillas daten d'al voltant del 1730 a. C., lo que les convertix en les receptes més antigues del món, mentres que la quarta data d'una época molt posterior, corresponent al imperi neobabilónico.[1][2] Presumiblement, les tablillas varen aplegar a la Colecció de Yale cap a 1911, abans de començar a dessifrar-se en 1942.[3]

Història

[editar | editar còdic]

Es desconeix l'orige de les tablillas i la data de la seua primera excavació, encara que es creu que procedixen del sur de Mesopotamia. Lo més provable és que les tablillas aplegaren a la colecció de Yale en 1911 i que s'etiquetaren per primera volta com a texts "mèdics" en 1933. No va ser fins a 1943 que les tablillas varen ser examinades minuciosament per l'asirióloga Mary Inda Hussey, en la colaboració del també asiriólogo Ferris Stephens i de l'especialiste en la cultura hitita Albrecht Goetze. Les tablillas varen aparéixer per primera volta en una publicació de Yale de 1985, en un artícul titulat «Conjurs i rituals de l'antiga Mesopotamia».[4] Finalment, el asiriólogo francés Jean Bottéro les va traduir per a l'enciclopèdia alemana de asiriología Reallexikon der Assyriologie.[3]

Contingut

[editar | editar còdic]

Les tablillas contenen dotzenes d'ingredients diferents dispersos, encara que cal destacar que cap es conserva íntegra. La tablilla millor conservada és la YBC 4644, que data del imperi paleobabilónico i conté les receptes de 25 guisos, de les que 21 són de carn i 4 de verdures.[5]

Algunes receptes d'eixemple (escrites en acadio)[6] dessifrades de la tablilla YBC 4644 són les següents:[2]

Recepta per a pa rutum “Desenrollado":

Desenrollado, no s'usa carn, es prepara aigua, s'afig greix. (S'afig) kurrat, celiandre, sal al gust, porro, all. Es martafalla la massa mare seca, es tamiza i s'escampa sobre el gorc abans de retirar-la.

Recepta per a m. puhadi “Estofat de corder”:

"Estofat de corder. S'usa carn. Es prepara aigua. S'afig greix. S'afig sal fina, coques d'ordi seques, ceba, chalota persa i llet. [Es tritura] (i s'afig) porro i all.

Recepta per a m. elamutum "Caldo elamita":

"Caldo elamita. No s'usa carn. Es prepara aigua. S'afig greix. Eneldo, kurrat, celiandre, porro i all lligats en sanc, una cantitat corresponent de llet agre i (més) all. El nom (original) del plat és Zukanda.

Recepta de "Tuh'o":

"Tuh'o. S'usa carn de cama. Es prepara aigua. S'afig greix. Se sagella. S'incorpora sal, cervesa, ceba, rúcula, celiandre, chalota persa, comino i remolacha roja (?), i es martafallen el porro i l'all. Es espolvorea celiandre per damunt. [S'afig] kurrat i celiandre fresc.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. «The world's oldest-known recipes decoded» (en en-gb). Consultat el 15 de març de 2025.
  2. 2,0 2,1 «The Ancient Mesopotamian Tablet as Cookbook» (en en). Consultat el 15 de març de 2025.
  3. 3,0 3,1 (2019) «Food in Ancient Mesopotamia. Cooking the Yale Babylonian Culinary Recipes», Ancient Mesopotamia Speaks. Highlights from the Yale Babylonian Collection, Yale Peabody Museum of Natural History, pp. 108-125.
  4. (1985) Early Mesopotamian Incantations and Rituals, New Haven and London: Yale University Press.
  5. Bottéro, Jean. “The Culinary Tablets at Yale”. Journal of the American Oriental Society 107 (1): 11–19. doi:10.2307/602948. ISSN 0003-0279.
  6. «Cuneiform Cuisine: The Earliest Surviving Recipes : History of Information». Consultat el 20 de maig de 2025.