Túnel de Gibraltar
El túnel de l'Estret de Gibraltar és un proyecte de túnel ferroviari submarí destinat a unir Espanya i Marroc baix l'estret de Gibraltar, establint una conexió fixa entre Europa i Àfrica.[1]
El proyecte és desenrollat conjuntament per la Societat Espanyola d'Estudis per a la Comunicació Fixa a través de l'Estret de Gibraltar (SECEGSA), ent governamental que opera des de 1981, i la societat marroquina Société Nationale d'Études du Détroit de Gibraltar (SNED).[2] Anteriorment, el govern espanyol va crear una Comissió a partir de 1972.[3]
La solució actualment considerada consistix en un doble túnel ferroviari de via única conectat per mig d'una galeria central de servici i evacuació, seguint un esquema similar al del túnel del Canal de la Taca.[1]
El traçat proyectat uniria l'entorn de Punta Paloma, en el terme municipal de Tarifa, en veta Malabata, situat a l'est de Tànger. L'infraestructura permetria el transport ferroviari de viagers i mercaderies entre abdós continents.[1]
La conexió fixa a través de l'estret de Gibraltar està considerada un dels majors proyectes d'infraestructura plantejats entre Europa i Àfrica i ha segut comparada freqüentment en el túnel del Canal de la Taca per la seua dimensió tècnica i estratègica.[4]
Història
[editar | editar còdic]Primeres propostes
[editar | editar còdic]L'idea d'establir una conexió fixa entre Europa i Àfrica a través del estret de Gibraltar existix des del sigle XIX. Entre les primeres propostes conegudes figura la presentada en 1869 per l'ingenier francés Laurent de Villedemil, qui va plantejar la construcció d'un túnel submarí entre abdós vores.[5]
A finals del sigle XIX i començos de el XX varen sorgir numerosos proyectes d'enllaç fix entre Espanya i Marroc, tant ferroviaris com a viaris. Un dels més coneguts va ser el desenrollat per l'ingenier francés Jean-Baptiste Berlier, qui en 1900 va propondre un túnel ferroviari entre les proximitats de Tarifa i Tànger.[6]
Durant les primeres décades del sigle XX també es varen estudiar alternatives de pont i solucions mixtes, encara que les dificultats tècniques derivades de la profunditat de l'estret i de les fortes corrents marines varen llimitar la viabilitat d'estes propostes.[7]
En 1925 l'Associació del Ferrocarril Transahariana va impulsar nous estudis sobre una conexió ferroviària fixa baix l'estret. Entre 1925 i 1935 es varen realisar campanyes geològiques i sondejos submarins que varen alcançar profunditats propenques als 400 metros.[8]
Estos treballs varen quedar interromputs despuix de l'esclat de la guerra civil espanyola en 1936 i posteriorment pel context internacional derivat de la Segona Guerra Mundial.
Cooperació hispà-marroquina
[editar | editar còdic]L'orige institucional modern del proyecte se situa en la Declaració Comuna Hispà-Marroquí firmada en Fez el 16 de juny de 1979 per Juan Carlos I d'Espanya i Hasán II de Marroc, per mig de la qual abdós Estats varen acordar estudiar la viabilitat d'una conexió fixa entre Europa i Àfrica a través del estret de Gibraltar.[2]
Com a conseqüència d'este acort, en 1981 el Govern espanyol va crear la Societat Espanyola d'Estudis per a la Comunicació Fixa a través de l'Estret de Gibraltar (SECEGSA), encarregada de coordinar els estudis tècnics i de viabilitat des de la part espanyola. Posteriorment Marroc va constituir la Société Nationale d'Études du Détroit de Gibraltar (SNED), organisme homòlec responsable dels estudis des de la ribera africana.[9]
Durant les décades següents abdós organismes varen desenrollar campanyes d'investigació geològica, oceanogràfica i sísmica, ademés d'estudis de tràfic, impacte ambiental i viabilitat econòmica.[10]
Entre els treballs realisats destaquen:
- campanyes de sondejos submarins;
- cartografia geològiques del fondo marí;
- estudis de corrents i activitat sísmica;
- i prospeccions en el denominat llindar de Camarinal, considerat un dels sectors tècnicament més complexos del traçat.[11]
A partir de la década de 1990 el proyecte va ser evolucionant progressivament cap a la solució d'un túnel ferroviari submarí, descartant-se alternatives de pont i túnel carreter per les dificultats tècniques associades a la profunditat de l'estret, l'intens tràfic marítim i els problemes de ventilació i seguritat.[4]
En febrer de 2023, despuix de la Reunió d'Alt Nivell entre Espanya i Marroc, abdós governs varen acordar rellançar oficialment el proyecte i actualisar els estudis tècnics existents.[12]
En 2024 SECEGSA va adjudicar nous estudis geotécnicos i d'excavació a empreses especialisades en tunelación ferroviària, en l'objectiu d'evaluar la viabilitat constructiva del túnel per mig de tuneladoras de gran profunditat.[13]
Proyectes alternatius
[editar | editar còdic]Pont
[editar | editar còdic]A lo llarc del sigle XX i començos de el XXI es varen plantejar numerosos proyectes de pont sobre l'estret de Gibraltar, incloent estructures suspeses, flotants i solucions mixtes entre pont i túnel.[7]
Un dels proyectes més coneguts va ser el dissenyat per l'ingenier nortamericà d'orige chinenc Tung-Yen Lin, qui va propondre un macropuente d'aproximadament 14 km de llongitut en torres de fins a 910 metros d'altura, lo que ho hauria convertit en el pont més alt i llarc del món.[14]
També l'arquitecte nortamericà Eugene Tsui va presentar una proposta de pont parcialment flotant i parcialment sumergit, dotat d'una illa artificial central i sistemes de generació d'energia eòlica i mareomotriz.[15]
Atres propostes varen contemplar:
- ponts colgantes de gran llum;
- estructures recolzades sobre plataformes flotants;
- i inclús enllaços combinats de pont i túnel ferroviari.
No obstant, totes estes alternatives varen ser descartades progressivament per les enormes dificultats tècniques i econòmiques derivades de les característiques de l'estret de Gibraltar, entre elles:
- la gran profunditat del fondo marí, superior a 800 metros en alguns sectors;
- les fortes corrents entre l'oceà Atlàntic i el mar Mediterrànea;
- l'intens tràfic marítim internacional;
- l'elevada complexitat sísmica i geològica de la regió;
- i l'elevat cost de construcció i manteniment.[1]
Estes dificultats varen dur a que, des de finals del sigle XX, l'opció preferent passara a ser la d'un túnel ferroviari submarí, considerat tècnicament més viable per a una conexió fixa entre Europa i Àfrica.[4]
Túnel carreter
[editar | editar còdic]A lo llarc del sigle XX també es varen estudiar diverses propostes de túnel destinades al tràfic rodat entre Espanya i Marroc. Algunes alternatives contemplaven túnels mixts per a automòvils i ferrocarril, mentres que unes atres preveen infraestructures exclusivament carreteres.[16]
No obstant, estes solucions varen ser descartades progressivament per les enormes dificultats tècniques i de seguritat que implicaria la circulació de vehículs de combustió en una infraestructura submarina de gran llongitut i profunditat.[4]
Entre els principals problemes identificats figuraven:
- la ventilació i evacuació de gasos de combustió;
- els riscs derivats d'incendis i accidents;
- la complexitat de les evacuació d'emergència;
- l'elevat consum energètic dels sistemes de ventilació;
- i l'increment de costs d'explotació i manteniment.[1]
Ademés, la gran llongitut prevista del túnel i les profunditats alcançades feyen especialment complexa l'aplicació dels estàndarts internacionals de seguritat per a tràfic rodat en túnels submarins.[17]
Per estos motius, des de començos del sigle XXI l'opció considerada oficialment més viable va passar a ser la d'un túnel exclusivament ferroviari, destinat tant al transport de viagers com de mercaderies.[4]
La solució ferroviària permetria reduir les necessitats de ventilació, simplificar els protocols d'evacuació i facilitar l'integració futura en les rets ferroviàries d'Espanya i Marroc, inclosa la ret marroquina d'alta velocitat Al Boraq.[1]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Proyecte de l'enllaç fix». SECEGSA.
- ↑ 2,0 2,1 «SECEGSA». Societat Espanyola d'Estudis per a la Comunicació Fixa a través de l'Estret de Gibraltar.
- ↑ https://www.secegsa.gob.es/actividades/secegsa-publica-i-presenta-el-llibre-història-documental-de-els-proyectes-de-enllaç-fix
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 «Europe-Africa rail tunnel agreed». BBC News.
- ↑ (1869).Revue Scientifique.
- ↑ «[1]».
- ↑ 7,0 7,1 Revista d'Obres Públiques.
- ↑ «El túnel submarí baix l'estret de Gibraltar».
- ↑ «Història del proyecte». SECEGSA.
- ↑ «El nostre treball». SECEGSA.
- ↑ Revista d'Obres Públiques.
- ↑ «Entre li Maroc et l’Espagne, li tunnel de Gibraltar refait encore surface». Jeune Afrique.
- ↑ «Actualisació del Proyecte d'Enllaç Fix a través de l'Estret». SECEGSA.
- ↑ «Pont de Gibraltar».
- ↑ «Strait of Gibraltar Floating Bridge». Tsui Design and Research.
- ↑ Revista d'Obres Públiques.
- ↑ Ingenieria Civil.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Túnel de Gibraltar» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.