Tècnica voltamétrica

La tècnica voltamétrica és una tècnica electroquímica en les que s'aplica un determinat potencial elèctric a un electrodo (denominat electrodo de treball) sumergit en una dissolució que conté una espècie electroactiva i es medix l'intensitat elèctrica que circula per este electrodo. L'intensitat medida és funció del potencial aplicat i de la concentració de l'espècie electroactiva present.

Les tècniques voltamétricas tenen el seu orige en l'any 1922, quan el químic Jaroslav Heyrovsky va desenrollar la polarografía, una tècnica voltamétrica. Per açò va rebre el Premi Nobel de Química en 1959. Se seguix amprant el terme de polarografía per a la voltametría que ampra electrodos de mercuri.

Segons el tipo d'agranada que es realise es distinguixen vàries tècniques. Les més usuals són les següents:

• Voltametría d'agranada llineal
• Voltametría de ona quadrada
• Voltametría de triangular o cíclica
• Voltametría d'impulsos
• Diferencial
• D'ona quadrada
• Voltametría de redisolución
• Voltametría cíclica

Quan s'ampra un potencial constant i es medix l'intensitat, la tècnica es denomina amperometría. Si es medix l'intensitat respecte al temps es parla de cronoamperometría.