Anar al contingut

Tècnica de construcció de la Gran Muralla chinenca

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Partix sense restaurar de la Gran Muralla chinenca

Des de la primera construcció de la Gran Muralla, les parets del nort de China estaven fetes de rajoles i pedres. Generalment eren, al principi, montons de terra i roques. Després, durant la seua reconstrucció i expansió baix la dinastia Ming, la Gran Muralla chinenca va adquirir una apariència més sòlida per mig de l'us sistemàtic de rajoles i pedres. Vista en secció, és més ampla en el peu que en la part superior i les seues parets estan llaugerament inclinades. El mur té un ample promig de 7 m, en un màxim de 10 m en alguns llocs; i una altura promig de 9 m, en un màxim de 15 m.[1]

L'esplendor d'esta muralla construïda en fins militars baix diferents dinasties, com els Hans i els Mings, es va conseguir gràcies al treball de mils de hòmens, a lo llarc de vàries generacions i a despeses significatives per a l'Estat chinenc de l'época. "Era necessària una política de mà d'obra en una empresa tan jagantesca".[2]

Per a construir en èxit una infraestructura d'este tipo, és necessari discutir l'estructura administrativa. De fet, era necessari un sistema racional d'organisació i supervisió. "Algunes tasques es varen dividir i varen distribuir entre les àrees de la guarnició; en atres llocs, es varen reunir grans contingents per a abordar porcions sanceres de treball."[2]

Els materials provenen de diferents llocs i vénen en diferents formes. De fet, la terra, la pedra, la fusta i les teixixques (o taulells) són els principals materials utilisats en la construcció de la Gran Muralla. "Es va construir d'acort en varis métodos, depenent del temps i el lloc: grans blocs de pedra seca, capes d'argila, sòlides rajoles, gràcies a la presència de farina d'arròs, com els nostres formigons actuals."[1]

La rajola no aplega fins a més vesprada en la dinastia Ming. La majoria de les voltes, els materials utilisats per a la Gran Muralla provenen del lloc de construcció. "En les montanyes, pedra; en el camp o en el loess, la terra apisonada; en el desert de Gobi, capes d'arena alternades en cudols, branques de tamarisco i juncs ...".[2]

Les rajoles es podien fer de forma artesanal, en forns. "Un recent descobriment arqueològic en Qinhuangdao ha revelat 51 forns de rajoles que es varen utilisar per a fer les rajoles grises de la gran muralla. Els forns de 3,5 metros de diàmetro són de tres tipos diferents."[3]

Els forns es varen construir aixina localment a lo llarc de llocs particularment difícils d'accedir. "L'aigua abocada en un buit de la part superior del forn provocava el glaseado de la ceràmica.".[2]

Els materials eren transportats utilisant varis mijos de transport. El més important era l'us dels recursos humans. En fila índia, els treballadors passaven lo necessari a l'ubicació desijada. L'us de la carretilla i tècniques com el apalancamiento i els balancines eren important en terrenys plans. Es mencionen animals, pero no es varen usar en grans cantitats. "Alforjas a lloms de rucs, rajoles unides a les banyes de les cabres... els animals porteaban pendent dalt".[3]


Les tècniques creatives de construcció eren necessàries en tal treball. Sembla que la falta de maquinària i mijos de transport adequats va desenrollar tècniques específiques per a esta construcció. El sol va tindre que ser nivellat per a la colocació de rajoles i pedres, despuix de lo que el mur va ser construït capa per capa d'una manera metòdica. "La construcció del mur es va realisar partint del model dels murs d'atobó."[2] És dir, dos paraments de pedra entre els quals es reblix l'espai buit en arena i cudols. A l'altura desijada, era suficient agregar rajoles en la superfície. Les parets de terra varen ser compactar segons la tècnica tradicional chinenca.

Segons algunes investigacions de l'acadèmic algerí Mostefai Ouahiba, l'atobó va experimentar un ascens meteòric en el nort d'Àfrica i ho demostra el mur de Sour, no llunt de Mostaganem en l'oest d'Argèlia. Es diu que "en la Llista del Patrimoni de l'Humanitat de l'UNESCO hi ha llocs arqueològics i arquitectònics històrics en terra crua que representen el 10% d'este patrimoni de l'humanitat, encarnat per 70 conjunts classificats, encara que centenars més deurien 'estar. Lo que nos preocupa és l'ignorança sobre este material de la terra ".[4]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 «Gran muraille de Chine». terroirs.denfrance.free.fr. Consultat el 24 de febrer de 2018..
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Hubert Delahaye, Jean-Pierre Drege, Dai Wenbao, Dick Wilson et Luo Zewen, La Gran Muraille, Armand Colin Éditeur, Paris, 1982.
  3. ↑ 3,0 3,1 Analyse detailée de matériaux, méthodes et structures [1] archivat en Wayback Machine..
  4. ↑ «MURAILLE DE SOUR A MOSTAGANEM : Retour à la construction de terre». Djazairess. Consultat el 7 de febrer de 2020.


Referències