Anar al contingut

Symplocos thwaitesii

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Symplocos thwaitesii (Symplocos thwaitesii)


Symplocos thwaitesii o pal avellaner color de davant (buff hazelwood) és un arbre del bosc plujós de l'est d'Austràlia. Se li veu en boscs templats i subtropicales, en freqüència en barrancs. Ocasionalment se li veu en llocs més frescs com en el Parc Nacional Monga.

El ranc de distribució natural és des de la localitat de Orbost (37° S) en l'estat de Victoria passant per la costa este de Nova Gales del Sur fins a la Replanell Atherton (17° S) en el tròpic de Queensland.

Descripció

[editar | editar còdic]

És un arbre de talla mija a gran, de fins a 30 metros d'alt i 80 cm de diàmetro. En Nova Gales del Sur és usualment més menut, a on en la seua major part se li veu una altura entre 6 i 12 metros. En Victoria pot créixer fins a 22 metros d'alt, en un diàmetro en el tronc de 57 cm.

El tronc és recte i cilíndric, sense contraforts o estrías. La corfa és per lo general prou plana; de color café obscur. A voltes en rencs verticals de abolladuras. La solsida de plaques i clavills verticals poden ser vistes en arbres madurs.

Els fulls són alternats, ferms, dures i dentadas, pero no estan dentadas en la base. La dentadura del full és més evident i espayada que en el pal avellaner blanc. Els fulls aterciopelas sembla que fan un soroll de "sonaja" quan se sacsa una branca. La forma del full és elíptica o ampla lanceaolada de 12 a 18 cm en una curta punta.

La nervadura del full és fàcil d'identificar, particularment en l'envés. Les venes no són clarament evident en el fes. La vena central pàlida està afonada en el fes, i alçada en el envés. El talle del full medix de 10 a 15 mm de llarc, aplanadas dalt pero redonejades avall.

Flores i frut

[editar | editar còdic]

Flors blanques verdosas es formen en arracadas, ocasionalment les flors es tornen negres azulosas. La floració ocorre entre els mesos de setembre a decembre. No obstant pot florear en atres époques de l'any com el periodo de maig a juny. Les flors són relativament grans, de 9 a 15 mm de llarc. Una atra característica distintiva és que les flors són similars a les del pal avellaner blanc ya que estan en panículas, no en arracadas com en eixa espècie.

El frut és una drupa, de 12 a 14 mm de llarc. Negra violácea i en forma d'ou que madura de giner a març. Els cinc pétals persistixen en el frut, pero no les bràcteas florals. El frut és menjat pel au gat vert. Deu usar-se la llavor fresca per a la regeneració despuix del removiment del arilo.

Referències

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]