Suyat
Suyat és el nom colectiu modern per a referir-se als sistemes d'escritura dels diferents grups etnolingüísticos filipins abans de la colonisació espanyola en el XVI, encara que algunes varen ser creades posteriorment. Encara que entre elles són molt diferents, el terme s'ha usat per organisacions culturals filipines per a denotar una terminologia neutral i unificada per a les escritures indígenes.[1][2] L'escritura provablement va aplegar a Filipines entre els sigles I i IX quan es va produir l'indianizaació del surest asiàtic. Per això, moltes d'estes escritures s'inspiren en les Brahmi com l'alfabet Devanagari.[3][1][2][4]
Actualment l'us de les Suyat és marginal i totes han segut substituïdes pel alfabet llatí.
Entre les escritures Suyat s'inclouen:
- Escritura kulitán: antigament usada pel poble Kapampangan, per a escriure en la seua llengua el pampago.
- Escritura badlit: de vàries llengües bisayas.
- Escritura eskayana: Esta escritura es va dissenyar en els anys 20 del sigle passat per a la llengua eskayana del poble Eskaya.
- Escritura baybayin: usada extensament pels tagalos abans de l'arribada dels espanyols. Deriva de l'escritura Kawi, originària de Java pero també usada en la Filipines precolonial. l'inscripció d'Estany és el document escrit més antic de Filipines i està en Kawi.
- Escritura buhida: usada pel poble Mangyan.
- Escritura hanunó'o: per als Mangyan de Mindoro.
- Escritura tagbanwa: també apurahuano.
- Escritura palawana: usat en la regió palawana.
- Escritura kuritan: del Idioma ilocano
... i molts atres sistemes d'escritura indígenes filipins.[1][2][3][5][6]
En 1999, quatre escritures suyat varen ser inscrites en el Programa Memòria del Món de l'UNESCO, baixe el nom de Documents paleogràfics filipins (hanunoo, buid, tagbanua i pala’wan) per ser les quatre úniques suyat que encara usen certes comunitats de Filipines en el seu dia a dia. Ademés, l'UNESCO va reconéixer atres tretze escritures suyat que han existit en l'archipèlec des de el X. També es va citar a la poesia ambahan, escrita en hanunuo:
Sistema d'escritura nacional
[editar | editar còdic]El National Script Act («Acte sobre l'escritura nacional») de 2011 va exigir la protecció i promoció del Baybayin com el sistema d'escritura nacional de les Filipines.[8] Entre les seues estratègies, es va voler promoure el seu us en tots productes alimenticis i atres produïts localment.[9] Pero per un reduït respal polític, l'acte no es va fer llei. En 2016 es va replantejar pero va tornar a fracassar
Vore també
[editar | editar còdic]- Brahmi
- Cultura de Filipines
- Índia més gran
- Indoesfera
- Caligrafia
- Religió en la Filipines precolonial
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Orelles. «Protect all PH writing systems, heritage advocates urge Congress».
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Wilson I. Rosero. «The Baybayin bill and the never ending search for ‘Filipí-ness’». CNN Philipinnes. Archivat des d'el original, el 5 de maig de 2020. Consultat el 8 de maig de 2019.
- ↑ 3,0 3,1 «A primer on Baybayin» (en en-us). GMA News Online. Consultat el 9 de maig de 2019.
- ↑ https://www.youtube.com/watch?v=9rrxOs-33aM
- ↑ Vila. «‘Educate first’: Filipins react to Baybayin as national writing system» (en en). Rappler. Consultat el 9 de maig de 2019.
- ↑ News. «5 things to know about PH's pre-Hispanic writing system». ABS-CBN News. Consultat el 9 de maig de 2019.
- ↑ «Philippine Paleographs (Hanunoo, Buid, Tagbanua and Pala’wan) - United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization».
- ↑ Estrela. «The Baybayin scripts in our government seals» (en en). cnn. Archivat des d'el original, el 1 de març de 2019. Consultat el 9 de maig de 2019.
- ↑ Camero. «House of Representatives». www.congress.gov.ph. Consultat el 9 de maig de 2019.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Suyat» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.