El Sutra en cuarenta y dos seccions (també cridat Sutra dels cuarenta y dos capítuls, chinenc: 四十二章經) es considera a sovint com el primer sutra budiste indi traduït al chinenc. No obstant, esta colecció d'aforisme podria haver aparegut temps despuix de les primeres traduccions confirmades o inclús oidría haver segut compilada en Àsia Central o China.[1] Segons la tradició, va ser traduït per dos monges Yuezhi, Kasyapa Matanga (迦葉摩騰) i Dharmaratna (竺法蘭), en l'any 67 d. C. Per la seua associació en l'entrada del budisme en China, conta en un estatus molt important en l'est asiàtic.[2]

Sutra en cuarenta y dos seccions

Història de la traducció

En els Anals dels Han posteriors i en el Mouzi lihuo lun, es dia que l'emperador Ming d'Han (r. 58-75 d. C.) va somiar en un esperit que tenia un «cos dorat» i un cap que emetia «rajos de llum».[1] Els seus consellers varen identificar a l'esperit com Buda, a qui se li suponia el poder de volar.[1] Més tart, l'emperador va ordenar a una delegació (encapçalada per Zhang Qian[1]) que es dirigira a l'oest en busca de les ensenyances de Buda. Els enviats varen retornar i varen dur en si als dos monges indis Kasyapa Matanga i Dharmaratna junt en el sutra. Quan varen aplegar a la capital chinenca de Luoyang, l'emperador va fer construir per a ells el Temple del Cavall Blanco.[3]

Es diu que varen traduir sis texts, el Sutra del Repertori de la Mar Dhármico (法海藏經), el Sutra dels ardits del Buda en les seues reencarnacions (佛本行經), el Sutra de l'extinció dels nucs en les Dèu Terras Sagrades (十地斷).結經), el Sutra de les manifestacions reencarnades del Buda (佛本生經), la Compilació de les versions divergents dels doscents xixanta preceptes (二百六十戒合異) i el Sutra en cuarenta y dos seccions. Solament l'últim ha sobrevixcut.[4]

Els experts, no obstant, qüestionen la data i l'autenticitat de l'història. En primer lloc, hi ha proves de que el budisme es va introduir en China abans de la data que se li atribuïx a la visió de l'emperador Ming, l'any 67. Tampoc es pot datar en seguritat el sutra en el sigle {Versalita|i}}. En 166 d. C., en un monument a l'emperador Huan, el funcionari Xiang Kai es va referir a esta escritura vàries voltes. Per eixemple, Xiang Kai afirma que «El Buda no va passar tres nits baix la [mateixa] morera; no desijava permanéixer allí per molt temps», lo que és una referència a la Secció 2 d'este tecto. Ademés, també es referix a la Secció 24 del text, quan Xiang Kai conta l'història d'una deïtat que presenta una bella donzella al Buda, a lo que el Buda respon: «Açò no és més que un sac de cuiro ple de sanc».[3] No obstant, si be estes seccions semblen reflectir l'edició existent del text, és possible que l'edició que tenim ara diferixca substancialment de la versió del text que circulava en el sigle {Versalita|ii}.

Estructura i comparació en atres obres

El Sutra en cuarenta y dos seccions consta d'un breu pròlec i 42 capítuls breus (en la seua majoria, de menys de 100 caràcters chinencs), composts en gran part per cites del Buda. La majoria dels capítuls comencen en «Va dir el Buda...» (佛言...), pero varis proporcionen el context d'una situació o una pregunta formulada al Buda. El text en sí no es considera un sutra formal, i les primeres escritures es referixen a l'obra com «Cuarenta y dos seccions de les escritures budistes» o «Les cuarenta y dos seccions de l'emperador Xiao Ming». [5]

No està clar si hi havia un text sánscrito original o si es tracta d'una recopilació d'una série de passages extrets d'atres obres canòniques a la manera de les Analectas de Confucio. Esta última hipòtesis també explicaria la similitut de les repeticions «Va dir el Buda...» i «Va dir el Mestre », familiars en els texts confucianos. Podrien haver segut l'inclinament més natural dels traductors budistes en l'ambient confuciano i alguna cosa que tindria més possibilitats de ser acceptat que un tractat extens. [6] Entre els qui ho consideren basat en una obra en sánscrito equivalent, se li atribuïx més antiguetat que a uns atres Sutras Mahayana per la simplicitat del seu estil i la naturalitat del seu método. [7] Els experts també han pogut trobar els aforisme presents en esta escritura en vàries atres obres budistes com Digha, Majjhima, Samyutta, Anguttara Nikayas i Mahavagga. Ademés, els experts tampoc estan segurs de si l'obra es compiló per primera volta en l'Índia, Àsia central o China. [8]

Notes

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Sharf 1996, p.360
  2. ↑ Kuan, 12.
  3. ↑ 3,0 3,1 Sharf 1996, p.361
  4. ↑ Kuan, 19-24.
  5. ↑ Sharf 1996, p.361-362
  6. ↑ Soyen Shaku. «The Sutra of Forty Chapters». Zen for Americans. Consultat el 2007-03-21.
  7. ↑ Beal, S. (1862). «The Sutra of Forty-two Sections». Journal of the Royal Asiatic Society 19, 337-349. Consultat el 2007-03-21.
  8. ↑ Sharf 1996, p.362