Supercúmulo estelar

Un supercúmulo estelar (abreviat SSC, del anglés super star cluster) és una regió de formació estelar de gran tamany, que es pensa que és el precursor d'un cúmul globular. Habitualment conté un gran número d'estrelas jóvens massives que ionizan la regió H II que li rodeja, similar a les cridades "Regions ultradensas d'H II (UDHIIs)" de la Via Làctea. La regió H II entorn al supercúmulo estelar es troba rodejada per una envoltura de pols. En molts casos tant les estreles com les regions H II són ópticament invisibles pels alts nivells d'extinció. Per tant, els supercúmulos estelars més jóvens són observats millor en radiofrecuencias i infrarroigs.

Supercúmulo estelar Westerlund 1 en llum infrarroja. Image obtinguda en el 2 Micron All-Sky Survey (2MASS).

Són característiques úniques dels supercúmulos estelars el seu gran densitat d'electrons $n_e=10^3$–$10^6$ cm${}^{-3}$ aixina com el seu pressió $P/$$k_b$$=10^7$–$10^{10}$ K cm${}^{-3}$.

Encara que existixen molts eixemples de supercúmulos estelars en atres galàxias, Westerlund 1 sembla ser l'únic cúmul d'este tipo en la nostra galàxia.

Es creu que estos objectes, assumint que tinguen suficients estreles de baixa massa i/o que no siguen destruïts per interaccions gravitatorias, acabaran per convertir-se en cúmuls globulars dins de varis mils de millons d'anys.