Sumo
El sumo (en japonés: 相撲, sumō) és un tipo de lluita lliure a on dos lluitadors contrincants o rikishi s'enfronten en una àrea circular. Es d'orige japonés i manté gran part de la tradició sintoista antiga. Ademés, està considerat com el deport nacional de Japó.[1]
A pesar de la gran cantitat de rituals sintoistes previs i posteriors als combats, les regles en sí són poques i no són complexes:
- El primer lluitador en tocar el sol en alguna part del seu cos a excepció dels seus peus queda eliminat.
- El primer lluitador en fer contacte en l'exterior del círcul de lluita (ya siga en els seus peus o qualsevol atra part del seu cos) queda eliminat.
- Un lluitador que utilisa una tècnica illegal o kinjite, com colps, estrangulacions, o luxacions articulars, i atres; queda eliminat.
- Si un lluitador pert el mawashi (única vestimenta utilisada durant un combat de sumo), queda eliminat.
Els trobaments de sumo solen durar pocs segons ya que un dels lluitadors sol ser espentat immediatament fora del círcul. Cada trobament és precedit per un ritual cerimonial elaborat. Els deportistes que practiquen sumo són reconeguts pel seu gran tamany, ya que la massa corporal és un factor decisiu en el sumo, per lo que la dieta que porten els seus practicants està dissenyada específicament per a guanyar i mantindre pes.[2]
Referències[editar | editar còdic]
- ↑ Antonio Alcoba López (2001). Enciclopedia del deporte, Lib Deportivas Esteban Sanz. ISBN 9788485997831.
- ↑ Sumo, la belleza de una ceremonia tradicional y la fuerza.
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Sumo.
«Sumo». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).