Sumano
Sumano (Summanus en llatí) era el deu de les tormentes nocturnes en la mitologia romana. El nom està format pel prefix "sub" (abans) i "mane" (matí). S'associa a Júpiter baix la advocación de "Júpiter Sumano". A sovint és confòs en un membre dels Manes. Al principi, hi havia nou deus que provocaven el raig. Els romans només es varen quedar en dos, atribuint a Júpiter Fulgurator les llampades de dia i a Júpiter Sumano les llampades de nit.[1] Varrón diu que Sumano era un dels deus sabinos adoptat pels romans.[2]
Se celebrava a este deu el 20 de juny,[3] el dia del solstici d'estiu. Se sacrificaven dos corders negres i s'oferien a l'estàtua pastiços en forma de roda cridats "summanalia", símbol de la llum solar. El seu temple, construït en 278 a. C. durant la guerra contra Pirro, es trobava prop del Circ Màxim en Roma. En 197 a. C., un raig va caure sobre este temple. També es conta que el raig va caure sobre el frontón del temple de Júpiter, partint l'image de Sumano, i el seu cap es va trobar en el Tíber.[4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Plinio el Vell, Naturalis Història II,138.
- ↑ Varrón: De lingua Llatina V, 74
- ↑ Ovidio, Fastos VI,729.
- ↑ Cicerón, De divinatione I,16.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sumano» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.