Sulpicius Gallus (cràter)
Sulpicius Gallus és un chicotet cràter d'impacte llunar en forma de bol que es troba prop del brode suroest del Mare Serenitatis. Cràters propencs són Bobillier al noreste i Menelaus al surest junt en Daubrée.
Sobre el cràter
editarEl cràter du el nom de Cayo Sulpicio Gal, un general romà també conegut com a astrònom.
A uns 10 quilómetros al sur i a l'est es troba la cordillera Montes Haemus que forma la vora de la conca del Mare Serenitatis. Este cràter té un albedo relativament alt, en una vora esmolada que mostra poca apariència de desgast. Presenta una chicoteta elevació en el punt mig. S'han observat depòsits recents de material de les terres altes dins de l'interior del cràter. En l'entorn apareix una cresta retortillada coneguda com Dorsa Sorby.
 |
Al noroest es troba un sistema de clavills denominat Rimae Sulpicius Gallus, que s'estén al noroest a lo llarc d'una distància de prop de 90 quilómetros, curvant-se i ramificándose cap a fòra per a seguir la vora de la mar llunar.
Estant situat en el paralel nort a 19°, la Terra sempre apareix en el cel llunar entorn a 71 graus cap al sur i 10 graus cap a l'oest des de la part superior.
A l'oest del cràter Shorty es localisa una depressió en forma arriñonada, en la que els astronautes de l'Apolo 17 varen observar una zona de color anaranjado (composta per una capa de partícules esfèriques d'aproximadament 0,2 mm de diàmetro, formades per material volcànic vítreo). Esta depressió és provablement la font de les emissions piroclásticas depositades en la zona al noroest del cràter. Ademés d'esta depressió, el sol de color taronja va ser observat pels astronautes de l'Apolo 17 en numerosos cràters recents propencs al cràter Sulpicius Gallus. Un sol de color taronja de característiques similars va ser descobert per Harrison Schmitt i Eugene Cernan (Apolo 17) durant el alunizaje en la vall de Taurus-Littrow. Els depòsits piroclásticos en esta regió contenen cantitats significatives de sofre, zinc i plom. En les zones de color més clar es va detectar la presència d'ilmenita (mineral de ferro titanífero).[1] Per esta diversitat geològica de l'àrea propenca al cràter, se li va prestar considerable atenció en el marc del programa del Orbitador de Reconeiximent Llunar, i va ser declarada zona d'interés per al programa espacial "Constelation" dels Estats Units.
Cràters satèlit
editarPer convenció estos elements són identificats en els mapes llunars posant la lletra en el costat del punt mig del cràter que està més propenc a Sulpicius Gallus. Sulpicius Gallus A es troba al noroest, Sulpicius Gallus B es troba prop al sur, Sulpicius Gallus G i H es troben més a l'oest-noroest i Sulpicius Gallus M es troba enmedio.
|
Referències
editar- ↑ Lucchitta, B. K. and H. H. Schmitt (1974) Orange Material in the Sulpicius Gallus Formation at the Southwestern Edge of Mare Serenitatis, Proc. Fifth Llunar Conference, Geochimica et Cosmochimica Acta 1 (Supplement 5): 223-234.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sulpicius Gallus (cráter)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.