Anar al contingut

Suite CNSA

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La Suite d'Algoritmes de Seguritat Nacional Comercial o Suite CNSA (de l'anglés Commercial National Security Algorithm Suite) és un conjunt d'algoritmes criptogràfics publicats pel NIST[1] i aprovats per la NSA,[2] indicats en el 'CNSS Advisory Memorandum 02-15' per a protegir Sistemes de Seguritat Nacional (NSS, de l'anglés National Security Systems) per a informació classificada de fins a nivell TOP SECRET.[3]

La justificació de l'aparició de la Suite CNSA s'emmarca com a contrapartida per a conseguir seguritat acceptable davant els alvanços de la criptografia quàntica existents.[3] Els alvanços de la criptografia quàntica s'entenen que continuaran i per això la Suite CNSA es declara com una Suite provisional que s'usarà mentres s'estan desenrollant els futurs estàndars post-quàntics que donaran lloc a una nova Suite que substituirà previsible a la Suite CNSA.[1][4] La NSA ha recorregut al NIST per a identificar un conjunt estandardisat i àmpliament acceptat d'algoritmes comercials de clau pública que no siguen vulnerables als atacs quàntics.[4] Hi ha molta urgència en l'establiment de nous estàndarts resistent a la criptografia quàntica.[5][6]

Història

En juliol de 2015 el Comité de Sistemes de Seguritat Nacional (CNSS) va emetre el 'Information Assurance 02-15', en el que indica un subconjunt d'algoritmes indicats per el NIST com aprovats per la NSA, creant aixina la Suite CNSA.[1] En este document s'anula l'obligatorietat, que hi havia en la versió anterior del document, d'usar criptografia de curves elíptiques a partir de l'1 d'octubre de 2015.[4]

En octubre de 2016 s'actualisa el CNSSP-15, que regula l'us d'estàndarts públics per a la compartición segura d'informació entre sistemes de seguritat nacional,[3] reemplaça Suite B per Suite CNSA.[7]

En juliol de 2018, el RFC 8423 la NSA va reemplaçar la Suite B per la Suite CNSA.[8]

Algoritmes

Els algoritmes que inclou la Suite CNSA són, en general, els mateixos de la Suite B deprecando algunes versions de tamany de clau més curtes que en Suite B s'usaven per a com a màxim informació classificada com SECRET.[1] La Suite CNSA, al contrari que la Suite B, solament té un conjunt d'algoritmes el qual es pot usar en tot tipo d'informació no classificada i classificada fins a nivell TOP SECRET.[7][9] Respecte a Suite B, ya no està l'algoritme DSA de firma digital i RSA es permet per a establiment de claus.[4]

La Suite CNSA inclou:[9]


Permet l'us d'establiment de claus sense forward secrecy, lo que estava prohibit en Suite B.[4] Este canvi està implícit en el fet de que la Suite CNSA permet l'us de RSA per a establiment de clau, mentres que Suite solament permetia l'us d'ECDH i DH.[4] Açò ho justifiquen que s'està utilisant en equips NSS, i es permet l'us continu de RSA sense secret anticipat 'per a la facilitat dels operadors NSS'.[4]


En la CNSSP-15 anterior tant RSA com DH eren inclosos en algoritmes heretats els quals solament serien usat shasta que la tongada per Criptografia de curva elíptica estiguera disponible i llimitant el seu us fins a l'1 d'octubre de 2015.[7][4] No obstant, la Suite CNSA passa l'estatus d'estos algoritmes d'heretat a soportat per raons econòmiques, no volent obligar als operadors de NSS a pagar per dos actualisacions criptogràfiques: primer de RSA / Diffie-Hellman a ECC i després des d'ECC fins a criptografia resistent a algoritmes quàntics.[7][4] Ademés, també insinuen atres raons, dient que la NSA ha aplegat a apreciar que alguns d'estos sistemes heretats estaran disponibles per molt més temps de lo que habína planejat i que la comunitat externa sembla estar canviant una miqueta cap a l'us d'atres curves elíptiques.[4]

L'excepció que permet l'us de RSA i DH en un mòdul de 2048 bits i l'us de SHA-256 per a informació no classificada es va justificar en:[4] L'existència d'implementacions a gran escala de sistemes PKI que usen RSA de 2048 bits i, en juliol, estaven en mig de la transició de SHA-1 a SHA-256; L'existència d'equips que no poden utilisar DH en mòduls superiors a 2048 bits.

La inconsistencia de seguritat de permetre l'us de RSA i DH en un mòdul de 3072 bits, que solament proporcionen 128 bits de fortalea de seguritat front als 256 bits per a AES i 192 bits per a ECDH, ECDSA i SHA, ho justifiquen en 'llimitacions tecnològiques' lo que és consistent en la Taula 2 de NIST SP 800-57, que enumera RSA, DH i DSA que requerixen un mòdul de 7680 bits per a conseguir una força de seguritat de 192 bits, i els marca com exclosos dels estàndarts NIST en eixa força de seguritat per raons d'interoperabilidad i eficiència.[4]

Referències


Referències