Suite B

La Suite B de la NSA va ser un conjunt d'algoritmes criptogràfics públics aprovats pel NIST i disponibles comercialment, certificats per la NSA, que podien ser usats com a base criptogràfica per aplicacions comercials i també per a certs tipos d'informació classificada dels Sistemes de Seguritat Nacional dels Estats Units fins a nivell Top Secret (CNSSP-15). La Suite B també va servir com una base criptogràfica interoperable per a informació classificada i no classificada. La Suite B establia dos categories: suficient per a protegir l'informació fins a nivell SECRET, cridada Suite 1, i suficient per a protegir l'informació TOP SECRET, cridada Suite 2. Per a nivells de secret més alt la NSA té la Suite A.

Per a productes que usaven la Suite B com a base criptográfica, la NSA va crear certificacions de productes hardware i software, usables per a senyes classificades en Sistemes de Seguritat Nacional (NSS). Va crear una per a productes de tipo GOTS (GOTS-for-secret) i una atra per a productes de tipo COTS (CSfC). Molts factors es tenen que complir per a determinar si un dispositiu particular deu ser usat per a satisfer un requisit particular, com per eixemple: la calitat i l'implementació de l'algoritme criptográfico, requisits operacionals d'activitats associades en la aprovación de claus i gestió de claus o requisits d'interoperabilidad. Hi ha vàries formes de provar, evaluar i certificar equips criptogràfics com per eixemple: Cryptographic Module Verification Program (CMVP), Common Criteria Evaluation and Validation Scheme (CCEVS) o l'evaluació per part de la NSA.

Per a potenciar l'us de la Suite B la NSA: Va treballar en el NIST i en IETF per a assegurar de que els estàndarts de l'indústria i protocols incloïen els algoritmes de la Suite B. Va realisar moltes iniciatives d'infraestructura per a que s'incorporaren els algoritmes de la Suite B (Ej. DoD Public Key Infrastructure (PKI), Key Management Infrastructure (KMI) i la Suite B-compliant commercial PKI ).

Motivació

Els algoritmes de la Suite A, certificats per la NSA per al seu us en informació classificada del Govern Federal dels Estats Units eren usats en productes de Tipo 1. Ans que un producte reba esta certificació, té que superar un rigorós procés d'anàlisis i prova que assegure l'integritat i habilitat del dispositiu per a complir els estàndarts de seguritat exigits per la NSA. Este procés pot ser car i requerir molt temps tant per al governe com per a l'indústria. Ademés, lo entorns en productes de Tipo 1 generalment són considerats complexos i difícils de manejar perque els requisits i processos per a la protecció del dispositiu i els seus algoritmes són significatius. En definitiva, desenrollar la criptografia construïda a propòsit per a la NSA (GOTS) no era eficient ni eficaç i produïa un sobrecoste en temps i diners. Per a solucionar eixe problema era necessari aprofitar que l'indústria oferia solucions comercials que oferien grau de seguritat acceptables llevat para certs casos especials. Per un atre costat el temps apremiava ya que la revolució dels PC feya impossible a la NSA mantindre el sifrat fòra de l'alcanç dels usuaris comuns i de l'indústria.

Per totes estes raons la NSA va desenrollar proyectes que establiren formes de securizar comunicacions d'informació classificada sense requerir certificació de tipo 1 i la Suite B, certificada per la NSA per a protegir informació no classificada i la majoria de l'informació classificada (CNSSP-15), va sorgir com a resposta a esta situació problemàtica.

Història

El 16 de febrer de 2005, en la conferència de RSA, la NSA va presentar la seua estratègia i recomanacions per a la securisació d'informació governamental sensible i no classificada Indicaven que la NSA i el NIST havien estat treballant per a oferir un conjunt públic d'algoritmes alvançats i estandardisats, cridat Suite B, que pogueren ser usats per a protegir informació classificada i no classificada.

En octubre de 2012 el CNSSP 15 (Committee on National Security Systems Policy 15) específica l'us d'estàndarts públics per a protocols i algoritmes criptogràfics d'interoperabilidad que protegixquen els sistemes de seguritat nacional (NSS, de l'anglés National Security Systems) Este document es referix a RSA, DH i DSA com a algoritmes heretats i requerix que el seu us se suspenga abans de l'1 d'octubre de 2015 para a partir de llavors confiar exclusivament en algoritmes ECC per a criptosistema de clau pública.

En juliol de 2015 es va emetre el CNSS Advisory Memorandum 02-15 anunciant l'actualisació de la llista d'algoritmes criptogràfics que es poden usar en organisacions que eixecuten Sistemes de Seguritat Nacional (NSS) classificats o no classificats, i per a proveïdors que construïxquen productes usats en NSS. Un posterior document va cridar al conjunt de nous algoritmes com Suite d'Algoritmes de Seguritat Nacional Comercial o Suite CNSA (de l'anglés Commercial National Security Algorithm Suite). Esta actualisació va ser justificada per la NSA pel progrés en la computació quàntica i s'indicava que eixe progrés a llarc determini provocaria que la criptografia de curves elíptiques fora inutilisable i es tindria que en el futur es tinguera que evolucionar a algoritmes resistents a la computació quàntica. En la Suite CNSA no es permet DSA i s'anula l'obligatorietat d'usar algoritmes ECC per a criptosistema de clau pública, soportant RSA i DH, alegant raons econòmiques.

Ademés, el document passa l'estatus d'algoritmes d'heretat a soportat per raons econòmiques i no quere obligar als operadors de NSS a pagar per dos actualisacions criptogràfiques: primer de RSA / Diffie-Hellman a ECC i després des d'ECC fins a criptografia resistent a algoritmes quàntics. Ademés, també insinuen atres raons, dient que la NSA ha aplegat a apreciar que alguns d'estos sistemes heretats estaran disponibles per molt més temps de lo que habína planejat i que la comunitat externa sembla estar canviant una miqueta cap a l'us d'atres curves elíptiques.

En juliol de 2018, el RFC 8423 la NSA va reemplaçar la Suite B per la Suite CNSA.