Anar al contingut

Suec estonio

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El suec estonio (; ) és el nom de les varietats orientals del suec que es parlaven en les àrees anteriorment poblades per suecs d'Estònia (conegudes localment com Aibolandia) pels suecs estonios locals.[1]

Fins a l'evacuació dels suecs estonios prop del final de la Segona Guerra Mundial, tant el suec com el estonio es parlaven comunament en les illes nomenades. No està clar si queden parlants de llengua materna.[2] Despuix de l'independència d'Estònia després de la dissolució de l'Unió Soviètica, el suec estonio va experimentar una renaixença, en cursos en l'idioma que s'oferixen en Dagö i Ösel.

Actualment es desconeix el número de parlants natius, pero se supon que és baix.[3]

Distribució geogràfica

El suec estonia es parla o es parlava en les illes de Vormsi (Ormsö), Saaremaa (Ösel), Hiiumaa (Dagö) i Ruhnu (Runö), i la península (antiga illa) de Noarootsi (Nuckö), que és lo que es coneix com Aibolandia. També hi ha una chicoteta comunitat es parlants en Gammalsvenskby (óblast de Jersón, Ucrània), que va ser duta per uns colon de Dagö a finals de el XVIII.[4]

Dialectes

El suec estonio comprén una série de subdialectes, per eixemple, el nuckömål i rågömål. El dialecte gammalsvenska és el que es parla en Ucrània, que consistix en un dialecte arcaic del suec estonio. Moltes paraules de l'alemà, rus i estonio, entre atres coses, també han jugat un paper important en el treball de tractar de trobar similituts entre els dialectes.

Escritura

El suec de Noarootsi s'escriu en les mateixes lletres que el suec estàndart en algunes adició fonètiques:[5]

Vore també

Referències

  1. ↑ «Svenska ortnamn i Estland» (en sv). Institute for the Languages of Finland.
  2. ↑ «Estonian Swedish». Glottolog 4.3 (2020).
  3. ↑ Rosenkvist, Henrik. «Estlandssvenskans språkstruktur» (en sv). University of Gothenburg.
  4. ↑ «Gammölsvänsk». Nijmegen, Netherlands: Max Planck Institute for Psycholinguistics. Consultat el 2021-03-02.
  5. ↑ Brunberg 2010


Referències