Sué
Sué, Xué, Sua, Zuhe o Suhé era el deu del sol en la religió dels muiscas. Estava casat en la deesa de la Lluna Chía.[1] Els Muiscas i la seua confederació varen ser una cultura que es va desenrollar en la denominada àrea intermija, que comprén des del nort d'Hondures i Costa Rica fins al centre de Colòmbia, més específicament en l'Altiplano cundiboyacense i el departament de Santander.[2] Tant el Sol(Sué) com la pluja, personificado per Chibchacum, varen ser molt importants per a la cosmogonia i modo de vida dels antics muiscas.[3]
"Sué" també és un terme central en la cosmologia i mitologia dels pobles que parlen llengües chibchas, com els muiscas, els guanes, els taironas i atres grups ètnics que habiten en Colòmbia, Veneçuela i atres països de la regió andina. Per als muiscas, en particular, "Sué" es referia al món, a la creació en el seu conjunt, i a la terra com a element fonamental de la vida i l'existència humana. Segons la cosmovisió muisca, el món estava dividit en varis nivells, cada u habitat per sers divins i espirituals que eren responsables de mantindre l'equilibri i el harmonia entre els diferents elements de la naturalea.
Descripció

Despuix de la creació de llauger i el món per Chiminigagua va crear a Chía i Sué per a representar a la Lluna i al Sol, respectivament. El conquistador espanyol Gonzalo Jiménez de Quesada va escriure sobre els muiscas: "ells tenen al Sol i a la Lluna com a creadors de totes les coses i creuen que estan junts com a marit i dòna despuix de haver creat els concilios".
Mentres Chía estava emparentada en els zipas de la Confederació Muisca del sur, Sué governava els zaques del nort del territori Muisca. També el cacic de Ramiriquí estava relacionat en Sué.
Sué Era adorat en el Temple del Sol en Sugamuxi, actualment se sap que el temple principal d'adoració va estar en Sogamoso, Ciutat del Sol. Atres temples atribuïts a Sué es trobaven en Bacatá i Guatavita.[4] El Temple de Sol original de Sogamoso va ser destruït per antorches de fòc per els conquistadors espanyols[5]
En la data del solstici d'estiu, els nobles muiscas anaven en processó als temples a on feyen sacrificis per a demanar bendicions per a les collites anuals. Eixe dia era celebrat en grans festivitats per la gent que pintava els seus cossos i bevien chicha (beguda alcohòlica ancestral a pur de dacsa). També dedicaven temps d'adoració a les seues pròpies ombres, ya que creïen que Sué els havia donat el seu propi deu personal que duyen en si tot el dia.
- Muisca
- Muisca Religió, Chía, Nencatacoa
Referències
- ↑ «Deesa Chía – MUNAD» (en es). Consultat el 2020-11-24.
- ↑ «Cultura Muisca.». pueblosoriginarios.com. Consultat el 2020-11-24.
- ↑ Roce, Darío(1935).«Apuntaciones sobre la mitologia Chibcha».Revista senderes.Biblioteca Nacional de Colòmbia.4(20): 159.
- ↑ Chía and Zuhe
- Archivat el 11 de abril de 2020 archivat en Wayback Machine. - Banc de la República - accessed 28-04-2016
- ↑ Ocampo López, 2013, Ch.1, p.18
Bibliografia
- Ocampo López, Javier. 2013. Mits i llegendes indígenes de Colòmbia - Indigenous mits i llegendes de Colòmbia. Plaça & Janes Editors S.A. de Colòmbia.
- Ocampo López, Javier. 2007. Grans cultures indígenes d'Amèrica - Gran indigenous cultures de l'Amèrica, 1–238. Plaça & Janes Editors S.A. de Colòmbia.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sué» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.