Anar al contingut

Chía (mitologia)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Chía (mitologia)
Monument a la raça Chibcha perAlonso Neira Martínez, en el municipi de Chía, Colòmbia. La deesa Chía s'ubica en la part superior,[1]

Chía o Chíe és la denominació en la religió i mitologia muisca/chibcha de la lluna. Venerada com una deesa, era el símbol dels plaers mundans, sent la protectora de la diversió, els balls i les arts, representant-les en forma de dòna. Era a la seua volta esposa del sol, Sué (Zhúa o Súa), i compartia funcions en el deu Nencatacoa. En una atra variant de la mitologia de la zona, Bachué, mare generatriz del poble muisca, va ser convertida en la lluna per a acompanyar a Sué.[2][3] Chía representa el matriarcat i ho defén del patriarcat. El seu cult està relacionat en la fecunditat de la terra, els plaers mundans i la fertilitat sexual.

Tant Sué com Chía estaven enllaçats als grans senyors. El deu del sol estava vinculat als Zaques del nort, en el seu Temple de Sogamoso; mentres que la família del Zipa que va governar el territori que comprén lo que hui és Bogotà, estava vinculada a la deesa de la lluna, estant el seu centre ceremonial en o al voltant de la ciutat de Chía, que va ser cridada d'esta manera per la deesa. Segons Juan de Castellanos: "els muiscas concebien al sol i la lluna com a esposos, i pares de la gent".[2]

Els seus temples s'ubicaven en els municipis colombians de Chía, i va destacar la Tancada Gran dels Santuaris en Tunja (Hunza). Els chyquys, o sacerdots del calendari sagrat, varen anar els encarregats de les cerimònies dedicades a la deesa, que varen incloure ofrenes d'or i utensilis de ceràmica. [4]

Referències i notes

  1. ↑ «L'escultura de la deesa Chía en la localitat de Chía, Cundinamarca. ».
  2. ↑ 2,0 2,1 «Chía (mitologia)» (en espanyol). pueblosoriginarios.com/sur/caribe/muisca/chia. Consultat el 14 de giner de 2016.
  3. ↑ «Quant coneixes de Chía» (en espanyol). Consultat el 14 de giner de 2016.
  4. ↑ «Deus indígenes, Chía» (en espanyol). Consultat el 14 de giner de 2016.

Bibliografia

  1. Ocampo López, Javier. Llegendes populars colombianes. Editorial Plaça i Janes Editors Colòmbia s.a., 1996. ISBN 958-14-0267-5, 9789581402670


Referències