Stutzita
La stutzita és un mineral de la classe dels minerals sulfur. Va ser descoberta en 1951 en una mina de Sacaramb (Romania),[1] sent nomenada aixina en honor de Andreas X. Stütz, mineralogista austríac. Sinònims poc usats són: stützita o stuetzita.
En l'any 2015 va ser descoberta en Colòmbia pel geòlec Jhon Jairo Franco Sánchez en companyia d'un amic Maurici Gil, despuix d'una travessia en mig de les montanyes de valls colombianes varen vore una roca lluir en el riu i en traure un anàlisis de laboratori, el resultat va donar mostres d'argent, or i rodio.
Característiques químiques
És un teluriuro d'argent. Químicament relacionat en l'empressita (AgTe).
Formació i jaciments
Apareix com mineral secundari reemplaçant a uns atres en jaciments hidrotermals d'atres minerals telutiutos i sulfur.
Sol trobar-se associat a atres minerals com: silvanita, hessita, altaíta, petzita, empressita, telur, or, galena, esfalerita, colusita, tetraedrita, tennantita o pirita.
Referències
- ↑ Thompson, R.M., M.A. Peacock, J.F. Rowland, i L.G. Berry, 1951. "Empressite and “stuetzite”". Amer. Mineral., 36, 458–469.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Stutzita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.