Sterculia foetida

Sterculia foetida és un arbre de fusta blana que pot créixer fins a 35 metros (115 peus) d'altura.[1] Va ser descrit en 1753 per Carl Linnaeus.[2] Els noms comuns per a la planta són armeler de l'Índia, l'olivera de Java, el esterculia avellana i l'armeler selvat.[3] És una espècie del gènero Sterculia que significa mala olor: l'orige de Sterculia prové del deu romà, Sterquilinus, que era el deu dels fertilisants o femta.
Descripció
Les branques de Sterculia foetida estan dispostes en verticilos; s'estenen horisontalment La corfa de l'arbre és plana i grisa. Les fulles es coloquen al final de les branques; tenen pecíols de 125-230 mm de llarc; el llim foliar és palmeado compost, contenen 7-9 folíols. Els folíols són elíptics, de 100-170 mm de llarc, i en poc temps petiolorados. Els pecíols són la font de la mala olor de la planta.[4] Les flors estan dispostes en panículas, de 100-150 mm de llarc. Les flors verdes o morades són grans i unisexuales ya que l'arbre és dioico (les flors masculines i femenines es troben en diferents arbres). El càliç és de color anaranjado apagat i es dividix en cinc sépals, cada u de 10-13 mm de llarc. La fruta consistix en quatre a cinc folículs, cada folícul conté generalment 10-15 llavors. Els folículs són escarlata quan estan madurs. En Índia, les flors apareixen en març i els fulls apareixen entre març i abril. En Hyderabad (Índia), la floració es va observar en setembre-octubre (2015) en fruts madurs en la part superior i fruts verts jóvens en les branques més baixes. La fruta està madura en febrer (11 mesos en acabant de que varen aparéixer les flors).
Usos
Fruts comestibles. És consumit localment. De la mateixa manera que atres espècies de Sterculia, l'evidència sugerix que les llavors de Sterculia foetida són comestibles, pero deuen torrar-se abans de menjar.[5]
D'esta espècie igualment s'obté oli. S'ha trobat que l'oli de Sterculia foetida és comparable als olis de girasol, soja i colza per a l'us de biocombustibles. L'oli de Sterculia foetida conté #àcit grassos de ciclopropeno tals com a àcit 8,9-metilen-heptadec-8-enoico (àcit malvalco) i àcit 9,10-metilen-ocadec-9-enoico (àcit esterícico). El punt d'inflamació, l'índex de yodo, el reconte de #àcit grassos lliures, el contingut de fòsfor, el punt d'enturbiamiento, la viscosidad a 40 °C, l'estabilitat oxidativa a 110 °C, la densitat i el conteo de metals traça estan dins de les especificacions ASTM i EN.[6]
Distribució
Sterculia foetida s'ha trobat en moltes àrees. Estes àrees abans mencionades són Índia, Taiwan, Indochina, Filipines (a on es coneix com kalumpang),[7] Estats Units (Hawái), Indonèsia, Ghana, Austràlia, Moçambic, i Togo.[8]
Referències
- ↑ "Sterculia Foetida"
- Archivat el 12 de maig de 2013 archivat en Wayback Machine. - Meet the Plants - National Tropical Botanical Garden Plant Database. Web. 08 Dec. 2013.
- ↑ «vol. 2 - Caroli Linnaei ... Species plantarum - Biodiversity Heritage Library». Biodiversitylibrary.org (30 de maig de 2013). Consultat el 10 de decembre de 2013.
- ↑ «Species Information». Worldagroforestry.org. Archivat des de l'original, el 27 de setembre de 2011. Consultat el 10 de decembre de 2013.
- ↑ «Sterculia foetida». Worldagroforestry.org. Consultat el 10 de decembre de 2013.
- ↑ Staples, G. W. & D. R. Herbst. 2005. A Tropical Garden Flora.
- ↑ J Am Oil Chem Soc (2012) 89:891–896
- ↑ «Kalumpang, Sterculia foetida, wild almond, Xiang ping po: Philippine Herbal Medicine / Philippine Alternative Medicine». www.stuartxchange.org. Consultat el 10 de març de 2017.
- ↑ «Sterculia foetida L. - Checklist View». Gbif.org. Consultat el 10 de decembre de 2013.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sterculia foetida» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.