Anar al contingut

Steinmanella vacaensis

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Steinmanella vacaensis (Steinmanella vacaensis)

Steinmanella vacaensis és una espècie de molusc bivalvat marí fòssil de la família Trigoniidae que va viure en el Cretácico inferior, entre l'Hauteriviano i el Barremiano. Es caracterisa per tindre una closca gran, allargada i grossa, ademés d'ornamentació pronunciada. Va ser trobada en Chile i Argentina. En Argentina, és comú en estrats geològics pelíticos del Membre Aigua de la Mula de la Formació Agre.[1]

Descripció

És un bivalvat en un hàbit infaunal a semi-infaunal de grans dimensions (pot alcançar més de 100 mm) i una marcada elongació anteposterior. El seu flanc està ornamentado per costelles que poden ser casi rectes, fortament o suaument curvades.[1][2]

Hàbitat

S. vacaensis va ser trobat en estrats geològics depositats en una mar conectada en l'oceà Pacífic, quan encara no s'havia erigit la Cordillera dels Andes. Les sedimentitas del Membre Aigua de la Mula varen ser depositades en un ambient marí off-shore, en aigües relativament poc profundes. Són freqüents en este membre varis trams dominats per tormentes, en els que es reconeixen, entre atres estructures sedimentarias, excelents eixemples d'escapes d'aigua, estratificació creuada i estratificació ondulada.[2][3][4]

Bibliografia

  1. ↑ 1,0 1,1 Leanza, Hector A. (20 d'octubre de 1993). Jurassic and Cretaceous Trigoniid Bivalves from West-Central Argentina, Ithaca, New York, 1450 O.S.A.: Paleontological Research Institution, p. 45.
  2. ↑ 2,0 2,1 Archuby, F. M. (2009). Taphonomy and palaeoecology of benthic macroinvertebrates from the Aigua de la Mula Member of the Agre Formation, Neuquén Basin (Neuquén province, Argentina): sequence stratigraphic significance, Tesis doctoral de l'Universitat de Wurzburgo.
  3. ↑ LEANZA, H.A., C. A. HUGO i D. REPOL, 2001. Full Geològic 3969-I, Zapala. Província del Neuquén. Institut de Geologia i Recursos Minerals, Servici Geològic Miner Argentí. Bolletí 275. 128 p. Buenos Aires.
  4. ↑ Llaç, D. G.; Concheyro, A. G.; Ottone, G. I.; Guler, V. M.(2009).«Bioestratigrafía integrada de la Formació Agre en la seua localitat tipo, cretácico primerenc de Conca Neuquina».Revista de l'Associació Geològica Argentina.2(65): 322-341.