Stauracanthus boivinii

Stauracanthus boivinii és una planta pertanyent a la família de les fabáceas.

Descripció

Arbustillo o arbust molt espinós perennifolio, hermafrodita, de fins a 1,5 m de alturam molt ramoso, intrincado quan creix en terrenys secs i és ramoneado. Talle i brancas més velles en corfa parduzca, badada longitudinalmente. Branques jóvens verts, angulosas, en costelles en forma de V invertida molt espayades, en pèls curts, estés-empinats, blanquecinos. Ramillas de l'any glabrescentes, acabades en espines, simples, trifurcadas o pinnadas. "Fulls" o filodios molt menudes, escuamiformes, de linear-lanceolados a oval-lanceolados, espinescentes, de l'aixella de la qual naixen les ramillas. Florés solitàries sobre les ramillas laterals, formant arracades curtes, en pedicel pubescente, curt (2-3 mm). Flores de 7-11 mm de llargues. Cáliz bilabiado, groguenc, de 4-9 mm de llarc, villoso-sedoso, en pèls blanquecinos. Llavis units fins a 1/4 de llongitut del cáliz, en un tubo d'1,2-1,7 mm; llavi oval, bidentado en el àpiç. Corola amariposada, groga; estandart villoso-sedoso en l'esquena; ales glabrescentes més curtes que l'estandart i que la quilla; quilla villoso-sedosa en l'esquena, una miqueta més curta que l'estandart. El frut és una llegum, més llarga que el cáliz persistent, coberta de pèls blancs que pert casi totalment en madurar, el seu color primer és vert i després negra, dehiscente. En el seu interior conté (1) 2-4 llavors, ovoides, una miqueta comprimides, pardo-verdosas o pardo-rojoses, planes. Florix casi tot l'any, pero principalment en hivern i primavera. Fructifica en primavera i estiu.^[1]

Distribució i hàbitat

Suroest d'Espanya (províncies de Càdis, Huelva, i Màlaga), sur de Portugal (Algarve, Baix Alentejo i noroest d'Àfrica (Marroc i Argèlia).^[2] És un endemisme ibero-mauritano. En Marroc en la Península Tingitana, Rif central i occidental, alcornocales atlàntics de la Mamora, penillanuras del Gharb i extrem septentrional del Atles Mig. En Argèlia en monts llitorals i sublitorales, aplegant per l'interior fins als Monts de Tlemcen. Habita en boscs i xares sobre terrenys diversos, de baixa i mija montanya, en ambient humit i subhúmedo. No tolera els sols calizos.^[3]

Citologia

Números cromosomáticos de Stauracanthus boivinii (Fam. Leguminosae) i táxones infraespecificos: n=72; 2n=c.144,^[4] n=48,^[4] n=48,72; 2n=144^[5]^[6]

Sinonímia

Leonhardia boivinii (Webb) Opiz in Lotos 7: 89 (1857)
Nepa boivinii (Webb) Webb in Ann. Sci. Nat., Bot. ser. 3 17: 287 (1852)
Ulex boivinii Webb, Iter Hisp. 49 (1838)
Stauracanthus nepa Samp., Man. Fl. Portug. 220 (1911), nom. illeg.
Ulex boivinii var. megalorites (Webb) Ball in J. Linn. Soc., Bot. 16: 402 (1878)
Ulex boivinii var. narcisii Maurici & Sennen , in sched., nom. nud.

Ulex boivinii var. salzmannii (Webb) Ball in J. Linn. Soc., Bot. 16: 401 (1878)
Ulex boivinii var. tazensis (Braun-Blanq. & Maire) Maire in Jahand. & Maire, Cat. Pl. Maroc 2: 362 (1932)
Ulex boivinii var. webbianus (Coss.) Maire in Jahand. & Maire, Cat. Pl. Maroc 2: 362 (1932)
Nepa ceballosi C.Viciós ex Pau in Cavanillesia 5: 43 (1932), pro syn.
Ulex ceballosi Pau in Cavanillesia 5: 43 (1932)
Ulex cossonii (Webb) Nyman, Syll. Fl. Eur. 278 (1855)
Leonhardia cossonii (Webb) Opiz in Lotos 7: 89 (1857)
Nepa cossonii Webb in Ann. Sci. Nat., Bot. ser. 3 17: 287 (1852)
Ulex escayracii (Webb) Nyman, Syll. Fl. Eur. 278 (1855)
Leonhardia escayracii (Webb) Opiz in Lotos 7: 89 (1857)
Nepa escayracii Webb in Lotos 17: 287 (1857)
Leonhardia lurida (Webb) Opiz in Lotos 7: 89 (1857)
Nepa lurida Webb in Ann. Sci. Nat., Bot. ser. 3 17: 286 (1852)
Ulex luridus (Webb) Nyman, Syll. Fl. Eur. 278 (1855)
Leonhardia megalorites (Webb) Opiz in Lotos 7: 89 (1857)
Ulex megalorites (Webb) Willk. in Willk. & Lange, Prodr. Fl. Hispan. 3: 469 (1877)
Nepa megalorites Webb in Ann. Sci. Nat., Bot. ser. 3 17: 287 (1852)
Ulex narcisii f. pilosula Sennen, Diagn. Nouv. 185 (1936)
Ulex narcisii Sennen, Diagn. Nouv. 185 (1936)
Stauracanthus nepa f. escayracii (Webb) Samp., Man. Fl. Portug. 220 (1911)
Stauracanthus nepa f. lurida (Webb) Samp., Man. Fl. Portug. 220 (1911)
Stauracanthus nepa f. vaillantii (Webb) Samp., Man. Fl. Portug. 220 (1911)
Stauracanthus nepa f. webbiana (Coss.) Samp., Man. Fl. Portug. 220 (1911)
Ulex pilosula Maurici & Sennen , in sched., nom. nud.
Leonhardia salzmannii (Webb) Opiz in Lotos 7: 89 (1857)
Ulex salzmannii (Webb) Willk. in Willk. & Lange, Prodr. Fl. Hispan. 3: 469 (1877)
Nepa salzmannii Webb in Ann. Sci. Nat., Bot. ser. 3 17: 287 (1852)
Ulex tazensis (Braun-Blanq. & Maire) Pau & Font Quer, Iter. Maroc. 1927 n°. 282 (1928), in sched.
Ulex vaillantii var. escayracii (Webb) Cout., Fl. Portugal 324 (1913)
Ulex vaillantii (Webb) Nyman, Syll. Fl. Eur. 278 (1855)
Leonhardia vaillantii (Webb) Opiz in Lotos 7: 89 (1857)
Nepa vaillantii Webb in Ann. Sci. Nat., Bot. ser. 3 17: 287 (1852)
Ulex vidalii Pau in Butll. Inst. Catalana Hist. Nat. 25: 124 (1925)
Leonhardia webbiana (Coss.) Opiz in Lotos 7: 89 (1857)
Nepa webbiana (Coss.) Webb in Ann. Sci. Nat., Bot. ser. 3 17: 286 (1852)
Ulex webbianus var. megalorites (Webb) Maire in Bull. Soc. Hist. Nat. Afrique N. 16: 29 (1925)
Ulex webbianus var. tazensis Braun-Blanq. & Maire in Bull. Soc. Hist. Nat. Afrique N. 16: 29 (1925)
Ulex webbianus Coss., Notes Pl. Crit. 32 (1849)^[6]

Nom comú

Castellà: tojo^[6]

Galeria

Habitus
Flores
Flores

Caulis
Fructus
Flores et Fructus

Referències

↑ Toll García (2001). , Madrit: Agència Espanyola de Cooperació Internacional del MAE. ISBN 84-7232-878-3.
↑ López González (2007). , 3ª edició, Madrit: Mundi-Prensa. ISBN 84-8476-312-9.
↑ Galà Cela (2003). , 4.ª edició, Madrit: Jaguar. ISBN 84-95537-50-8.
↑ ^4,0 ^4,1 Estudi taxonómico dels gèneros Ulex L. i Stauracanthus Link. en la península Ibèrica. Madrit. Cubas Domínguez, P. * (1984).
↑ Números cromosomáticos en Ulex L. i Stauracanthus Link (Genisteae, Papilionaceae). Cubas Domínguez, P. Anals Jard. Bot. Madrit 43(2): 217-233 (1987).
↑ ^6,0 ^6,1 ^6,2 «Stauracanthus boivinii». Real Jardí Botànic: Flora Ibèrica. Consultat el 6 de novembre de 2010.

Enllaços externs

Commons

Archiu:Commons-logo.svg Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Stauracanthus boivinii.
Este artícul conté una traducció derivada de «Stauracanthus boivinii» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[J-1] Toll García (2001). , Madrit: Agència Espanyola de Cooperació Internacional del MAE. ISBN 84-7232-878-3.

[2] López González (2007). , 3ª edició, Madrit: Mundi-Prensa. ISBN 84-8476-312-9.

[3] Galà Cela (2003). , 4.ª edició, Madrit: Jaguar. ISBN 84-95537-50-8.

[Estudi_taxonómico_1-4] 4,0 ^4,1 Estudi taxonómico dels gèneros Ulex L. i Stauracanthus Link. en la península Ibèrica. Madrit. Cubas Domínguez, P. * (1984).

[5] Números cromosomáticos en Ulex L. i Stauracanthus Link (Genisteae, Papilionaceae). Cubas Domínguez, P. Anals Jard. Bot. Madrit 43(2): 217-233 (1987).

[Flora-6] 6,0 ^6,1 ^6,2 «Stauracanthus boivinii». Real Jardí Botànic: Flora Ibèrica. Consultat el 6 de novembre de 2010.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]