Spodoptera frugiperda
El cogollero de la dacsa (Spodoptera frugiperda) és una espècie de lepidòpter ditrisio de la família Noctuidae, molt coneguda en l'àmbit agrícola per ser una plaga prou important que ataca a diversos cultius d'importància econòmica, tals com a dacsa (Zea mays) i cotó (Gossypium spp.)[1][2]
Del seu teixit ovàric deriven dos llínees celulars (Sf9 i Sf21) que són molt usades actualment per a l'investigació biomèdica, com per eixemple, per a l'infecció en baculovirus o l'expressió de proteïnes recombinantes.
Descripció
[editar | editar còdic]
L'adult medix de 32 a 40 mm d'envergadura. Les ales davanteres són castany grisáceas i les posteriors són blanques. Hi ha un llauger dimorfisme sexual; els mascles tenen un disseny més pronunciat i una taca blanca en les ales anteriors. El primer estadi larval és de color clar en un cap gran i obscura. Els estadis subsegüents es tornen més obscurs, marrons en llínees blanques llongitudinals. També desenrollen taques obscures i espines.[2]
Distribució geogràfica
[editar | editar còdic]Està àmpliament distribuït per totes les Américas. No pot invernar en llocs a on la temperatura baixa de 0 °C.[3][4] Solament sobreviu en regions més càlides, per eixemple Texas i Florida en els Estats Units, per això és més abundant en tals regions. No obstant és capaç de migracions estacionals i pot aplegar fins a Canadà quan troba recursos alimentaris suficients.[2] Va ser trobat en Àfrica per primera volta en 2016 a on està causant danys considerables als cultius de dacsa i té el potencial de causar pijors danys econòmics.[5] S'ha difòs a 28 països africans.[6] En 2018 va ser localisat en el sur de l'Índia[7] i en giner de 2019 en China.[8]
Migració
[editar | editar còdic]Els adults són capaços de migrar llargues distàncies, aixina que encara que no puguen passar l'hivern en llocs frets, poden aplegar a ells durant els mesos templats. Per eixemple poden aplegar fins a Canadà.[9][2] La seua migració és extraordinàriament ràpida i es calcula que pot recórrer prop de 500 km per generació.[9] Es creu que usen el vent per a estos moviments migratoris.[9]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Bastidas, R. i Zavala, Y. 1995. Principis d'Entomologia Agrícola. Edicions Sol de Fanc. ISBN 980-245-006-5
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «fall armyworm, Spodoptera frugiperda (J.E. Smith)».
- ↑ Murúa MG et al. (2009) Natural distribution of parasitoids of larvae of the fall armyworm, Spodoptera frugiperda, in Argentina Journal of Insect Science 9(20)
- ↑ Meagher RL and Nagoshi RN (2004) Population dynamics and occurrence of Spodoptera frugiperda host strains in southern Florida Ecological Entomology 29(5): s 614–620
- ↑ https://www.cabi.org/isc/datasheet/29810
- ↑ https://plantvillage.org/diseases/1329
- ↑ Hodal, Kate (7 d'agost de 2018). «Race to contain destructive march of armyworm as pest spreads to Índia» (en en).
- ↑ Andrew Silver. Caterpillar’s devastating march across China spurs hunt for native predator. Nature 570, 286-287 (2019)
- ↑ 9,0 9,1 9,2 Sparks, Alton N.. “A Review of the Biology of the Fall Armyworm”. The Florida Entomologist 62 (2): 82–87. doi:.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Spodoptera frugiperda» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.