Spilogale yucatanensis
El zorrillo tacat de Yucatán, Spilogale yucatanensis, és una espècie de zorrillo o mofeta.
Descripció
[editar | editar còdic]Les espècies de Spilogale són zorrillos negres relativament menuts, en diversos patrons de ralles i taques blanques. Els machos del gènero són molt més grans que les femelles i tenen coes més llargues.
En l'estudi que sugerix que Spilogale yucatanensis deu considerar-se una espècie independent, no solament una subespecie de Spilogale angustifrons, els autors escriuen que es diferencia del zorrillo tacat del Sur, S. angustifrons, pel seu menor tamany i dents més menudes i més junts; i del zorrillo manhado pigmea, Spilogale pygmaea, pel seu patró de color diferent, en pates negres en lloc de blanques, un cràneu triangular més gran i una partix mastoidea de l'os temporal més gran.
Comportament
[editar | editar còdic]En el clàssic de 1959 de Aldo Starker Leopold Vida selvada de Mèxic: aus i mamífers de caça està escrit que «M'han dit que en Yucatán ataquen sense provocació, i que els atacs més violents ocorren quan el macho busca a una femella».
En el lloc web iNaturalist, una observació de domini públic de Spilogale yucatanensis va acompanyada d'este comentari: «Esta criatura deambulava dins de la cabanya ignorant les meues fotos en flash, inclús va mossegar la cama del meu pijama mentres fotografiava, i quan vaig intentar aüixar-ho, no es va anar. Quan em vaig gitar, va intentar entrar per baix del meu mosquitero. Finalment, vaig intentar aüixar-ho en la llanterna, pero va mossegar la tapa de la cara i es va aferrar mentres ho alçava i ho depositava en un flasco de boca ampla d'un galó, en el que ho vaig dur a lo profunt del bosc i ho vaig deixar.» És interessant que ni en esta trobada ni en un atre anterior documentat pel mateix observador (en anglés) el zorrillo va rosar el seu almesc o inclús va olorar a almesc, encara que en cada cas va ser extremadament agressiu.
Distribució
[editar | editar còdic]Spilogale yucatanensis és originària únicament de la Península de Yucatán en Mèxic.
Hàbitat
[editar | editar còdic]El principal tipo de vegetació de la Península de Yucatán són els boscs tropicals, tant caducifolios com semicaducifolios. En general, els boscs creixen més alts en la partix sur.
Història evolucionaria
[editar | editar còdic]Fa 1,5 millons d'anys, el ancestro comú de les espècies actuals de zorrillo tacat s'havia estés a la major part de l'àrea de distribució que hui ocupa el gènero Spilogale. Spilogale yucatanensis va sorgir de la seua espècie ancestral més recent fa uns 660.000 anys, quan es va separar del ancestro comú de S. interrupta i S. putorius.
Aixina, el zorrillo tacat de Yucatán va sorgir quan la península de Yucatán experimentava la época geològica del Pleistoceno. Les excavacions en les Grutas de Loltún, en el centre de Yucatán, han descobert fòssils i ossos de mastodonts, l'última presència dels quals registrada en Amèrica va ser fa uns 11.000 anys, molt despuix del sorgiment del nostre zorrillo. Estos i atres troballes animals en la gruta sugerixen que durant l'evolució primerenca de la nostra zorrilla la vegetació de Yucatán era diferent a la de hui, compost per tres tipos principals d'hàbitat: selva perennifolia, bosc tropical de tipo caducifolio i xara xerófilo.
Taxonomia
[editar | editar còdic]El zorrillo tacat de Yucatán va ser descrit científicament en 1938 pel zoólogo nortamericà William Henry Burt. Burt considerava l'espècie una subespecie del zorrillo tacat del sur, Spilogale angustifrons. L'espècimen que va donar nom a l'espècie, el holotip, consistix en el pelaje i el cràneu d'una femella adulta colectada en Chichén Itzá, Yucatán, el 2 de març de 1936 per M. B. Trautman.
El nom del gènero «Spilogale» prové del grec spilo, que significa «tacat», i gale, que significa «comadreja».