Spermophilus tridecemlineatus
La farda de terra de tretze franges (Ictidomys tridecemlineatus), cridada també farda de terra o tuza llistada, suslik de tretze bandes, i espermofilo lleopart en l'época de John James Audubon,[1] és una espècie de rosegadors en la família Sciuridae.[2] Es distinguix per tindre tretze franges marró i blanques alternades a lo llarc de la seua zona dorsal i lateral, que poden separar-se en cadenes de punts.[3]
Característiques físiques
Posseïxen 13 franges característiques a lo llarc de la seua zona dorsal i lateral, que poden ser sèt franges marró alternades en sis cobrizas, o sèt franges primes grogues alternades en sis marrons més amples.[3]
No presenten dimorfisme sexual, i medixen entre 170 i 310 mm de llarc, en promig de 250, pesant entre 110 i 140 grams.[4] La seua coa medix uns 75 a 109 mm.[3]
comportament
Són estrictament diürnes, i especialment actives durant els dies calorosos. Durant l'estiu aumenta considerablement de pes, i ompli el seu cau en aliments, preparant-se para el seu hivernació, que comença en octubre.[3] Mentres hiberna baixa el seu metabolisme, variant el seu ritme cardíac de 200 clapits per minut a no més de cinc,[4] i el seu ritme respiratori de 100 a 200 respiracions per minut a una cada 5 minuts.[1] En este estat la seua temperatura corporal es manté propenca a l'ambiental, sense efectes perjudicials.[5] Els mascles tendixen a entrar i eixir de la hivernació abans que les femelles.[5]
Els seus caus apleguen als 6 m de llongitut, en varis passages laterals, prop de mig metro baix la superfície. Només la cambra de hivernació es troba més profunda. També construïxen forats més chicotets per al seu defensa.[4][3] L'entrada del cau només té uns 5 cm de diàmetro, i usualment es troba camuflada en la vegetació, sense formar un montícul que alerte de la seua presència.[5]
Reproducció
El seu periodo de cria és d'abril a juliol. La gestació dura 28 dies, parint una única ventrada anual d'unes 8 críes de promig, composta de cria sense bells corporals, cegues i desdentadas, que pesen de 3 a 4 grams.[5] Les críes són alletades per 27 dies, i emergixen del cau a les 5 semanes. Alcancen la madurea sexual als 8 o 9 mesos la primavera següent al seu naiximent, iniciant les activitats de emparellament unes dos semanes despuix d'emergir després de la seua hivernació, les que es mantenen per atres dos semanes.[5]
No formen colónies, pero solen concentrar-se en àrees en substrat apropiat per als seus caus,[3] preferint viure prop dels seus parents immediats.
Se sap que es hibridan en Spermophilus mexicanus.
Alimentació
Són una espècie omnívora, en una dieta consistent de llavors, pastures, insectes, aplegant a menjar també chicotets vertebrats. S'alimenten de cultius com blat o dacsa.[3]
En baixos números són beneficiosos per als cultius, puix s'alimenten d'espècies considerades amoladores (com a insectes) pero en grans cantitats són amoladors, puix excaven i arranquen les llavors i plantes recent plantades, danyant més de lo que consumixen. Per no ser una espècie protegida, poden ser controlades en pesticidas, o atres métodos, com la captura. L'exclusió dels camps (tancada) no és eficaç, puix l'espècie és capaç de trepar les bardas, o cavar baix elles.[5]
Hàbitat i conservació
Viu estrictament en terrenys secs i arenencs en àrees obertes, com a pasturages, camps cultivats, planures, vores de camins, aeroports, etcétera, que li permeten cavar els seus caus, a on descansa, críes i hiberna. Els seus territoris s'estenen una mija de fins a 6 hectàreas, sent de major tamany el dels machos.
Originalment estava confinada a les praderies, pero ha estés el seu territori en els últims dos sigles, aplegant a Ohio per l'est, Montana i Arizona per l'oest, Alberta pel nort i Texas pel sur.[3]
L'espècie no es considera baix perill, encara que cada any mor més del 90% dels individus jóvens per la depredació, variant la seua densitat des de 24,5 individus per hectàrea fins a 2,5 just abans de la seua hivernació.[3]
Subespècies
L'espècie presenta vàries subespècies:[6]
- S. t. alleni
- S. t. arenicola
- S. t. blanca
- S. t. hollisteri
- S. t. monticola
- S. t. olivaceous
- S. t. pallidus
- S. t. parvus
- S. t. texensis
- S. t. tridecemlineatus
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Thirteen-lined Ground Squirrel Spermophilus tridecemlineatus
- Archivat el 29 de setembre de 2007 archivat en Wayback Machine.. i-Nature.com, Consultat el 22 d'abril de 2009.
- ↑ Helgen, Kristofer M.; Cole, F. Russel; Helgen, Lauren I.; i Wilson, Dò I(2009).«Generic Revision in the Holarctic Ground Squirrel Genus Spermophilus».Journal of Mammalogy.90(2): 270–305.doi:10.1644/07-MAMM-A-309.1.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 3,8 Petrella, S. 1999. "Spermophilus tridecemlineatus". Animal Diversity Web. Universitat de Michigan. Consultat el 22 d'abril de 2009.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Spermophilus tridecemlineatus, farda de tretze llínees
- Archivat el 23 de decembre de 2015 archivat en Wayback Machine.. Mamífers d'Amèrica del Nort. Smithsonian Institution. Consultat el 22 d'abril de 2009.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 Edward C. Cleary, Scott R. Craven. Thirteen-lined Ground Squirrels and Their Control
- Archivat el 12 de abril de 2009 archivat en Wayback Machine.. Internet Center for Wildlife Damage Management (2005). Consultat el 22 d'abril de 2009.
- ↑ Don I. Wilson & DeeAnn M. Reeder (eds). Spermophilus tridecemlineatus. 2005. Mammal Species of the World. A Taxonomic and Geographic Reference (3° ed).
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Spermophilus tridecemlineatus.
Wikispecies té un artícul sobre Spermophilus tridecemlineatus.- Proyecte Genoma de Spermophilus tridecemlineatus en GenBank
- Spermophilus tridecemlineatus en l'ITIS.
- Genoma de Ictidomys tridecemlineatus, via Ensembl
- Genoma de Spermophilus tridecemlineatus (versió Broad/speTri2), via UCSC Genome Browser
- Ficha del genoma de Ictidomys tridecemlineatus, via NCBI
- Ficha de la versió del genoma de Ictidomys tridecemlineatus Broad/speTri2, via NCBI