Soya transgènica
Es denomina soya transgènica o soja transgènica a qualsevol varietat de soya modificada per mig de tècniques d'ingenieria genètica per a que expresse gens d'atres organismes. De la mateixa manera que en atres plantes transgèniques, hi ha varis objectius de cultiu que moltes voltes són combinats, com a tolerància a herbicida, resistència als insectes o canvis en les propietats i nutrients. La soya transgènica conta en la major aplicació d'ingenieria genètica en un 52% de la superfície mundial de transgènics.[1]
Soja resistent a herbicida
[editar | editar còdic]
La soya RR (Roundup Ready) o soja 40-3-2 és una varietat resistent al herbicida glifosato. El seu sigma va ser admesa per primera volta en 1996 en els Estats Units.[2]
Utilisant un gen de resistència a este herbicida provinent d'una bactèria del sol (Agrobacterium) i per mig de transgénesis, es varen obtindre les primeres plantes de soja resistents a glifosato, denominades event 40-3-2. A partir de tal event, es varen obtindre decenes de varietats de soja que manifesten idèntica resistència.[3]
El glifosato actua en totes les espècies vegetals inhibint l'activitat de les enzimes que sintetisen els aminoàcits aromàtics. Estos aminoàcits són necessaris en la fotosíntesis i per això les plantes al no poder sintetisar-los moren o frenen considerablement el seu creiximent. La soja transgènica pot resistir al glifosato perque posseïx una enzima provinent de bactèries que també sintetisen aminoàcits aromàtics, pero estes enzimes provinents de bactèries resistixen l'aplicació del glifosato. Per això, en aplicar-se glifosato sobre un cultiu de soja en creiximent se sequen les malezas i continua creixent el cultiu de soja sense vore's afectat. cita requerida
Efectes
[editar | editar còdic]L'implementació de plantes resistents als herbicida li favorix l'us de glifosato front a atres herbicida més tòxics i causants d'eutrofización de les aigües. cita requerida L'us de herbicida supon la disminució de les operacions de labranza i de camp aforra combustible i reduïx l'erosió del sol.[4]
Des de fa 35 anys, les poblacions de malezas estan baix pressió de selecció pel glifosato. En l'introducció de plantes genèticament modificades i resistents a les herbicida, l'us de glifosato en països com Argentina, Brasil i Estats Units va pujar, lo que va aumentar la pressió de selecció de manera significativa. En els últims anys va aumentar el problema en malezas resistents a glifosato i açò va causar un canvi en l'espectre de males herbes. La causa fonamental d'açò és l'us unilateral de glifosato per al control de malezas. Aixina va disminuir la diversitat de les herbicida utilisades. També va disminuir l'us del llaurat, un mig tradicional de control de malezas. Els científics veuen la sostenibilitat de l'us de glifosato amenaçat i recomanen una major diversitat en el control de malezas. També deurien ser utilisades, en adició a les herbicida glifosato, atres herbicida i atres métodos de control de malezas. Ya hi ha plantes transgèniques en desenroll en resistència a atres herbicida.[4]
La resistència als herbicida pot evita que estos danyen directament al cultiu afectant al seu rendiment.cita requerida
Impacte econòmic
[editar | editar còdic]L'empresa Monsanto, productora de la llavor transgènica i del herbicida de marca comercial Roundup, protegix la seua investigació científica per mig de paleses que obliguen al productor a pagar regalías sobre la part de collita que utilisa per a tornar a sembrar.[5] En varis països l'empresa Monsanto eixercix pressió per a establir lleis sobre paleses als gens.[6]
Rendiment
[editar | editar còdic]S'han publicat estudis de conclusions contràries respecte al rendiment dels cultius de soja transgènica front a varietats no transgèniques:
En un estudi realisat en 1997 en 1444 observacions en 17 Estats en Estats Units es varen detectar lleus reduccions en l'us de herbicida i lleus guanys en els ingressos, pero no va haver auments estadísticament significatius en els màrgens bruts.[7]
Atres estudis han demostrat aforros de costs (excloent cost de la llavor) entre 25 i 78 dólars per hectàrea, tenint en conte que la tecnologia té un cost de 15-17 $ per hectàrea.[8][9]
Una comparació dels costs i ingressos entre els cultius convencionals i cultius resistents als herbicida (1999, 2000) no va demostrar diferències significatives en els ingressos.[10]
Soja Bt
[editar | editar còdic]La soja Bt és una varietat que expressa una proteïna cristalina d'orige bactèriano, produïda naturalment per Bacillus thuringiensis. Esta proteïna és tòxica per a les larves d'insectes barrenadores del talle, que moren en menjar fulls o brots de soja Bt.[11]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ ISAAA, Global Status of Commercialized Biotech/GM Crops: 2009 The first fourteen years, 1996 to 2009.
- ↑ «Una nova era... comença». Consultat el 26 de juny de 2013.
- ↑ Padgette, S.R., K.H. Kolacz, X. Delannay, D.B. Re, B.J. LaVallee, C.N. Tinius, W.K. Rhodes, Y.I. Otero, G.F. Barry, D.A. Eichholtz, V.M. Peschke, D.L. Nida, N.B. Taylor, & G.M. Kishore(1995).Crop Sci.(35)
- 1451–1461.
- ↑ 4,0 4,1 AG BIOFORUM, Glyphosate-Resistant Crops and Weeds: Now and in the Future.
- ↑ https://web.archive.org/web/20130903080818/http://www.monsanto.com.mx/demanda3.htm
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 13 de març de 2014. Consultat el 26 de febrer de 2014.
- ↑ Fernandez-Cornejo, J., Klotz-Ingram, C., Jans, S. (2002):Farm-Level Effects of Adopting Herbicide-Tolerant Soybeans in the U.S.A.Journal of Agricultural and Applied Economics. Vol. 34, 1 (April 2002), pp. 149-163.
- ↑ Brookes, G., & Barfoot, P. (2005). GM crops: The global economic and environmental impact - the first nine years 1996–2004. AgBioForum, 8(2&3), 187-196.
- ↑ Duke, S. (1996): Herbicide-resistant crops: agricultural, environmental, economic, regulatory, and technical aspects. CRC Press, Boca Raton
- ↑ Menrad, K., Gaisser, S., Hüsing, B., Menrad, M.: Gentechnik in der Landwirtschaft, Pflanzenzucht und Lebensmittelproduktion Stand und Perspektiven, Reihe: Technik, Wirtschaft und Politik, Band 50, Springer-Verlag 2003, Ein Physica Verlag Heidelberg Produkt, Seiten 148 f. ISBN 978-3-7908-0021-0
- ↑ Monsanto's Bt Roundup Ready 2 Yield Soybeans Approved for Planting in Brazil - Crop Biotech Update (8/27/2010) | ISAAA.org/KC
- Este artícul conté una traducció derivada de «Soya transgénica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.