Sopista

Artícul principal → Goliardo.

Els sopistas eren estudiants universitaris sense recursos econòmics que rondaven convents, posades i tavernes entregant la seua música i simpatia a canvi d'un humil plat o, en els convents, la cridada sopa beca, distribuïda gratuïtament com almoina als pobres, sobretot per franciscanos i dominicos (órdens mendicantes). Apareixen en les primeres universitats espanyoles en el XIII. També es varen estendre al restant d'Europa, a on varen ser coneguts com goliardos.

En Espanya la tradició es va seguir mantenint fins als nostres dies. A partir del XVI li'ls coneix baix el nom de tuno, i es varen organisar formant agrupacions conegudes com tunas.

El terme «sopista» és un doble sentit entre la referència a la citada sopa beca i la semblança fonètica en la paraula sofista, filòsofs de l'Antiga Grècia que se servien de la retòrica i el silogisme en els seus juïns.