Solenopsis

Les formigues colorades o formigues de fòc (Solenopsis) són un gènero de formigues picadoras, en més de doscentes huitanta espècies en el món. No totes són colorades (per eixemple, la formiga negra, Solenopsis richteri). Ademés existixen algunes formigues no relacionades que també duen este nom comú (p. eix., Myrmica rubra i Pogonomyrmex barbatus). Igualment, el nom comú formigues de fòc s'aplica solament a algunes espècies de poderosa i dolorosa picadura, no a totes les espècies d'este gènero.[1]
Apariència
El seu cos, com tot cos d'insecte, està separat en tres seccions: cap, tórax, abdomen, tres parells de patas i un parell d'antenes. Pot distinguir-se d'atres formigues pel seu cap parda bronceada i cos en abdomen més obscur. Tenen «antenes de dèu segments en una clava de dos segments» i un aguijón.[2] Les obreres són negruzcas a rojoses, i el seu tamany varia de 2 a 6 mm. Estes diferències poden existir en el mateix niu. En Austràlia és difícil detectar-les i identificar-les per a ordenar la seua erradicació de vàries d'este gènero; en Queensland per la seua semblança a una atra espècie invasora, la "formiga lleona" (Pheidole megacephala).
Una colónia de formigues típica produïx grans montículs en àrees obertes; s'alimenten principalment de plantes jóvens, llavors, i a voltes de grills, panderolas, etc. A sovint ataquen animals chicotets i poden aplegar a matar-els. A diferència de moltes atres formigas, que piquen i després tiren un àcit en la ferida, les formigues colorades solament piquen per a agarrar-se i després aguijonean (en l'abdomen) injectant un alcaloide veríbaix (piperidina). En humans, adolix fortament, en una sensació similar a l'ardor que produïx el fòc; la picadura pot causar la mort d'individus sensibles. El verí és tant insecticida com a antibiòtic. Es creu que les obreres passejadores asperjan la seua crío per a protegir-la de microorganismes.
Anidan en el sol, en freqüència prop d'àrees humides, com caixers, vores d'estanys, herba i autopistas. Usualment el niu no és visible per fer-ho baix d'objectes com fusta, branques, rocas, rajolas, etc. Si no hi ha cobertura per al niu, fan montículs en forma de cúpula, pero açò usualment solament es troba en àrees nuetes obertes com camps, parcs i herba. Eixos montículs poden alcançar 40 cm d'alt i més.
Les colónies es funden per grups chicotets de reines o per una sola reina. Encara que una sola d'elles sobrevixca, en sis mesos la colónia pot aplegar a mils d'individus.[2] Algunes colónies poden ser poligínicas (múltiples reines per niu); havent-se vist una colónia de més de cent reines.
La reina posa ous diàriament, en un promig mil siscents cada dia.[2]
Castes
Reines

Una reina és generalment l'individu més gran de la colónia. La seua funció primària és la reproducció; pot viure des de sis a sèt anys i produir prop d'uns 1.600 ous per dia i aplegar a tindre 250.000 obreres.[3] Moltes de les colónies de formigues roges tenen més d'una reina; poden aplegar a albergar unes huit reines inactives que volarien del niu en el cas en que est estiguera amenaçat i activar-se sexualment més alvance per a formar una atra colónia.[2]
Machos
El mascle té l'única funció d'aparearse en la reina, donant continuïtat a l'espècie en els seus gens. Des de que emergixen com a adults fins que moren, aproximadament quatre dies despuix, els mascles continuen buscant atres reines per a fecundarlas.
Obreres
Són femelles estèrils que construïxen i reparen el niu, cuiden de les larves, ajuden als soldats a defendre el niu, i alimenten tant als jóvens com als adults. Les formigues obreres també s'aventuren llunt del niu per a anar a buscar suministraments per al benestar de la colónia.[2]
Soldats
Són femelles estèrils que s'encarreguen de la defensa del niu. Es diferencien de les obreres per les seues poderoses mandíbules.
Referències
- ↑ Reins, Dusty. «Species: Pogonomyrmex barbatus - Ret Harvester Ant». Wildcat Bluff Nature Center. Archivat des de l'original, el 2 d'abril de 2015. Consultat el 30 de decembre de 2014.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Lockley, Timothy C. (1996). «Formigues de fòc importades». Archivat des de l'original, el 30 de decembre de 2014. Consultat el 21 d'abril de 2015.
- ↑ Vinson, S. B.; Sorenson, A. A. (1986). Imported Fire Ants: Life History and Impact, P. O. Box 12847, Austin, Texas 78711: The Texas Department of Agriculture.
Bibliografia
- Details use of Phorid flies
- Este artícul conté una traducció derivada de «Solenopsis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.