Solar Maximum Mission
Solar Maximum Mission (també conegut pel seu acrònim SMM o SolarMax) va ser el nom d'un observatori espacial de la NASA destinat a estudiar el Sol. Va ser llançat el 14 de febrer de 1980 per una eixida Delta, durant un periodo d'activitat solar màxima dins del cicle solar, d'ahí el seu nom. Va observar més de 12.000 erupció solars i 1.200 eyecciones coronales durant les seues 10 anys de vida.
SMM va ser el primer satèlit en ser recuperat, reparat i soltat de nou en òrbita, tenint lloc en la missió STS-41-C, durant la qual la tripulació del transbordador espacial Challenger va reparar el sistema de control d'actitut del satèlit, que estava averiat, i va substituir part de l'electrònica del coronógrafo/polarímetro de l'observatori.
L'observatori va estar prenent senyes fins al 24 de novembre de 1989 i reentró en l'atmòsfera el 2 de decembre d'eixe mateix any.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Solar Maximum Mission» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.