Solanum glaucophyllum

Solanum glaucophyllum (Solanum glaucophyllum)

Solanum glaucophyllum (duraznillo blanc) és una espècie de planta tòxica de la família de les solanáceas.

És endèmica de Brasil, Bolívia, Argentina, Paraguay i Uruguay.

Descripció

És una planta rizomatoser, de talles simples, cilíndrics, poc ramificats, d'1-2 m d'altura o més. Fulls simples, ovales, lanceoladas, verdoso-grisáceas, d'1-2 dm de llarc; florés azulinas violáceas. El frut és una baya globosa d'1-2 cm de diàmetro, blau negruzco, i presenta vàries llavors en el seu interior. Cuatomate és una planta selvada, perenne, semileñosa i de tipo trepador en procés de domesticació, àmpliament utilisada per al consum humà. Un aspecte sobreixent de l'espècie consistix que, aun cuando totes les seues flors són completes i hermafroditas, quan es propaga per llavor es produïxen individus infértiles associats en una anomalia coneguda com heterostilia, puix mentres algunes plantes produïxen flors en estils llarcs fèrtils, unes atres posseïxen flors en estils curts que no poden ser fecundados. El seu frut substituïx ventajosamente a la tomata i jitomate.

Es multiplica vegetativamente per raïls gemíferas d'altíssima capacitat de regeneració en sols no saturats d'aigua, vores d'estanys i aixina s'expandix la seua àrea. En sequia es propaga de la mateixa manera en el fondo de l'estany. Les seues llavors no germinen en terrenys inundats, pero fan propagar el duraznillar a distància. La dispersió de les mateixes es dona per aus i mamífers que ingerixen bayas o llavors o per mig de l'arrastre per les aigües. La planta adulta, somesa a inundació permanent, és capaç de créixer i de reproduir-se per diverses adaptacions anatòmiques que faciliten el trasllat d'aire cap a les parts sumergides, i una evolució adaptativa bioquímica de les cèlules a la deficiència d'oxigen.

Importància

La seua ingestió pel ganado produïx enteque sec (enteque ossificans", "bichoquera", "guata-í" (del guaraní: caminar curt), "espichamiento", "espichacao") , afectant el metabolisme del calcio. L'animal no consumix voluntàriament la planta, sino que l'intoxicació es dona en els potreros a on el duraznillo està, com són els baixos dolços, compartint en pasturage dens que evita que el full caigut del duraznillo aplegue al sol i es podrixca; aixina, l'animal alça el full del duraznillo junt en el mòs i s'intoxica en forma progressiva i acumulativa. Una ingesta de 40 fulls per dia és suficient per a entecar una vaca en el terme de 4 a 6 semanes.

Factors ambientals

El cuatomate es desenrolla en ambients en precipitació de 800 a 1800 m s. n. m. i els climes predominants són el càlit subhúmedo en pluges en estiu i el semiseco molt càlit i càlit, en temperatura i precipitació mija anual de 20 a 26 °C i 700 a 1000 mm, respectivament. Els sols més importants són Leptosol i Phaeozem. La vegetació dominant és selva baixa caducifolia.

Tipos

Encara que existixen diferències en característiques de fruts, fulls i tallos de les plantes de cuatomate que es desenrollen en l'àrea d'estudi, es poden diferenciar 3 tipos: vert, blanc o cenizo, i motejat. Els tipos de cuatomate identificats estan relacionats en el color extern del frut des de les seues primeres etapes de desenroll fins a l'inici de la seua maduració (en la qual tots els tipos adquirixen un color groc-taronja). Aixina, mentres el vert i el blanc s'identifiquen en eixos colors, el motejat es caracterisa per ser un frut de fondo vert en taques blanques.

Cultiu

Actualment el cuatomate té una gran importància degut a que la seua venda i consum s'ha incrementat i els processos són els següents:

Sembra: degut a que el cuatomate és una espècie de tipo trepador, necessita d'un tutor o espaldera per a desenrollar-se be. En este aspecte, s'utilisen tant tutors vius com a morts; entre els primers, 13.7% dels productors usa espècies de la vegetació nativa com el guamúchil (Pithecellobium dolç) i 19.6% atres espècies introduïdes com la llima (Citrus limonum) i la toronja (Citrus aurantium). També s'utilisen “enramadas i espalderas” (49 i 19,6%, respectivament); les primeres estan compostes per vares de cubata (Vachellia pennatula) o huizache (Vachellia farnesiana) i les segones es fabriquen en aram requemado o galvanizado.

Fertilisació: el 51% dels productors no realisa esta pràctica. El 49% que sí la porta a terme aplica matèria orgànica, principalment femta d'caprino. Del total de productors que fertiliza, 68.63% fa les aplicacions durant tot l'any, perque l'espècie és capaç de produir durant tot l'any si se li nutrix i maneja be. El 5.8% fertilizan en juny i juliol, a l'inici del temporal; 9.8% en agost, en l'época de producció més important i; 15.69% la realisen de novembre a febrer.

Rec: 40% ho fa en cubetas, 34% en mànega conectada a la clau, 12% per cintilla i 13.3% aplica rec rodat.

Malalties: mosquita blanca (Bemisia tabaci), cuc barrenador (Elasmopalpus angustellus), cuc trozador (Agrotis ipsilon) i gallina cega (Phyllophaga spp.) Respecte a les malalties, només registren mínims atacs de “chahuixtle” i “secadera” de plantes.

Geografia

Este frut, es troba principalment en els estats de Pobla i Oaxaca, no obstant, la major part es troba en el primer, en els municipis de Nicolás Bravo, Vicente Guerrero, Ajalpan, Coyomeapan Coxcatlán, Zoquitlán.

Us gastronónomico

Este frut, s'usa principalment en guisats i salses, pel seu alt contingut de vitamines i minerals. S'acompanya de carn de peixcat pollet i conill.

Taxonomia

Solanum glaucophyllum va ser descrita per René Louiche Desfontaines i publicat en Tableau de l'École de Botanique 3: 396. 1829.

Etimologia

Solanum: nom genèric que deriva del vocablo Llatío equivalent al Grec στρνχνος (strychnos) per a designar el Solanum nigrum (la "Herba mora") —i provablement atres espècies del gènero, inclosa l'albargina— , ya amprat per Plinio el Vell en el seu Història naturalis (21, 177 i 27, 132) i, abans, per Aulus Cornelius Celsus en De Re Medica (II, 33). Podria ser relacionat en el Llatí sol. -is, "el sol", degut a que la planta seria pròpia de llocs alguna cosa solejats.

glaucophyllum: epítet latino que significa "en fulls glaucas".

Sinonímia

• Solanum glaucum Dunal
• Solanum glaucum Bertol.
• Solanum malacoxylon Sendtn.
• Solanum malacoxylon var. albo-marginatum Chodat
• Solanum malacoxylon f. albo-marginatum (Chodat) Hassl.
• Solanum malacoxylon var. angustissimum Kuntze

• Solanum malacoxylon var. latifolium Kuntze
• Solanum malacoxylon var. subvirescens Hassl.
• Solanum malacoxylon f. vulgare Hassl.
• Solanum melanoxylon Sendtn.
• Solanum pulverulentum Pers.

Atres noms comuns

Ademés de "duraznillo blanc", li la coneix també en el nom comú de "i-byra-né", "yuyo hediondo de l'aigua" o "pal hediondo"

Bibliografia

1. Bohs, L. A. 2001. Revision of Solanum Section Cyphomandropsis (Solanaceae). Syst. Bot. Monogr. 61: 1–85.
2. Cabrera, A. 1979. Solanaceae in A. Burkart. 5: 346–452. In A. I. Burkart (ed.) Fl. Il. Entre Rius. Institut Nacional de Tecnologia Agropecuaria, Buenos Aires.
3. Cabrera, A. L., R. Kiesling, F. O. Zuloaga, L. D. Bravo, H. A. Fabris, C. Ezcurra, A. Pontiroli, N. B. Deginani & R. A. Pérez-Moreau. 1983. Partix VIII—Clethráceas a Solanáceas. 8: 1–508. In A. L. Cabrera (ed.) Fl. Prov. Jujuy. Institut Nacional de Tecnologia Agropecuaria, Buenos Aires.
4. Forzza, R. C. 2010. Llista de espécies Flora do Brasil https://web.archive.org/web/20150906080403/http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010/. Jardim Botânico do Rio de Janeiro, Riu de Janeiro.
5. Jørgensen, P. M., M. H. Nee & S. G. Beck. 2014. Catàlec de les plantes vasculars de Bolívia. 127(1–2): i–viii, 1–1744. In P. M. Jørgensen, M. H. Nee & S. G. Beck (eds.) Cat. Pl. Vasc. Bolívia, Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard.. Missouri Botanical Garden Press, St. Louis.
6. Serrano, M. & J. Terán. 1998 [2000]. Identific. Esp. Veg. Chuquisaca 1–129. PLAFOR, Intercooperación, Fundació Ceibo, Sucre.
7. Wunderlin, R. P. 1998. Guide Vasc. Pl. Florida i–x, 1–806. University Press of Florida, Gainesville.
8. Zuloaga, F. O., O. Morrone, M. J. Belgrano, C. Marticorena & I. Marchesi. (eds.) 2008. Catàlec de les plantes vasculars del Con Sur. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 107(1–3): i–xcvi, 1–3348.

Enllaços externs

• USDA, ARS, National Genetic Resources Program. GRIN. National Germplasm Resources Laboratory, Beltsville, Maryland. https://web.archive.org/web/20081005025814/http://www.ars-grin.gov/cgi-bin/npgs/html/taxon.pl?410406 (16 dic 2007)