Anar al contingut

Solanum carolinense

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Solanum carolinense (Solanum carolinense)

Solanum carolinense és una planta herbàcea perenne del surest d'Estats Units que s'ha expandit a través de Norteamérica. Li la coneix, en anglés, com ortiga de Bull; no obstant, no és una ortiga verdadera sino un membre de les Solanáceas que té espinas dorsals a lo llarc de les seues talles, les quals penetren en la pell i esgarren.

Descripció

[editar | editar còdic]

Les fulls són irregularment lobuladas o groseramente dentadas i es cobrixen de pelusilla. Les florés tenen 5 pétals i són de color blanc o púrpura en els centres grocs, encara que també hi ha una variant blava. El frut s'assembla al tomata i cada una conté unes 60 llavors. Totes les parts de la planta són verísas, incloent el frut.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Solanum carolinense va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 1: 187. 1753.[1]

Etimologia

Solanum: nom genèric que deriva del vocablo Llatío equivalent al Grec στρνχνος (strychnos) per a designar el Solanum nigrum (la "Herba mora") —i provablement atres espècies del gènero, inclosa l'albargina[2]— , ya amprat per Plinio el Vell en el seu Història naturalis (21, 177 i 27, 132) i, abans, per Aulus Cornelius Celsus en De Re Medica (II, 33).[3] Podria ser relacionat en el Llatí sol. -is, "el sol", degut a que la planta seria pròpia de llocs alguna cosa solejats.[4]

carolinense: epítet geogràfic que aludix a la seua localisació en Carolina.

Varietat acceptada
Sinonímia
  • Solanum carolinense f. carolinense
  • Solanum carolinense var. carolinense [5]

Referències

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]