Sol (heràldica)
Una representació del sol s'utilisa com càrrega heràldica. La forma més comuna, a sovint cridada sol en esplendor o en la seua glòria, consistix en un disc redó en les traces d'un rostre humà rodejat de dotze o setze rajos que alternen rectes i ondulats,[2][3] que a sovint es diu que representen la llum i el calor del sol.[4]
Va ser utilisat com a insígnia per Eduardo II d'Anglaterra, i posteriorment adoptat per Eduardo IV despuix de l'aparició d'un parhelio abans de la seua victòria en la batalla de la creu de Mortimer en 1461.[3][5] També tenia significat en l'alquímia, i podria ser un símbol de la deidad romana Sol Invictus.[6]
És una càrrega comuna en el heràldica de molts països, regions i ciutats: per eixemple, l'escut d'armes de la família Armstrong en Canadà;[7] el Sol en Esplendor apareix superpost en la creu de Sant Jorge i darrere de la Rosa Blanca de York en la bandera del West Riding de Yorkshire; i en l'escut d'armes de l'Ajuntament de Banbury,[8] Anglaterra. També apareix a sovint com un sol naixent, com en l'escut d'armes del Consell del Districte de East Devon,[9] Anglaterra, i com un mig sol, com en l'escut d'armes de Don McLean Aitchison,[10] Canadà.
Segons el historiador Diego Abad de Santillán, el Sol de Maig representa a Inti, el deu inca del sol, i per lo tant a la cultura inca.[11] Apareix com un sol heràldic en les banderes nacionals d'Argentina (1818) i Uruguay (1828) i Equador (1860), en les banderes i escuts de la Confederació Perú-Boliviana (1836-1839) i el seu component l'Estat Sud-Peruà, en la bandera del Perú de 1822-1825, i en la bandera actual de l'Armada del Perú (1821). No obstant, no existix documentació històrica o real que relacione al Sol de Maig en el deu Inti, ni tampoc és el mateix Sol representat en diferents banderes de la regió (exceptuant Uruguay). És una simplificació que omet la complexitat del seu orige real, coincidix en l'evolució del heràldica i la política en el Riu de l'Argent en el sigle XIX.
Referències
editar- ↑ English heraldic tradition of the early modern period associates the star and crescent design with Richard, with his victory over Isaac Komnenos of Cyprus in 1192, and with the arms of Portsmouth (Francis Wise A Letter to Dr Pixeu Concerning Some Antiquities in Berkshire, 1738, p. 18). Heraldic tradition also attributes a star-and-crescent badge to Richard (Charles Fox-Davies, A Complete Guide to Heraldry, 1909, p. 468).
- ↑ James Parker, A glossary of terms used in heraldry. Accessed 13 December 2009
- ↑ 3,0 3,1 Dictionary of Vexillology. Accessed 13 December 2009
- ↑ Fox-Davies, A.C., (1969) A complete guide to heraldry. Aylesbury: Thomas Nelson and Sons. p. 222.
- ↑ Encyclopædia Britannica: Edward IV and the Alchemists(S'ha detectat un bucle de plantilla: Plantilla:Dead link). Accessed 13 December 2009.
- ↑ Banbury Faith Trail. Accessed 13 December 2009
- ↑ «The Public Register of Arms, Flags and Badges of Canada».
- ↑ «CIVIC HERALDRY OF ENGLAND AND WALES - THAMES VALLEY AND CHILTERNS».
- ↑ «CORNWALL AND WESSEX AREA».
- ↑ «The Public Register of Arms, Flags and Badges of Canada».
- ↑ Abad de Santillán, Diego (1965). Història Argentina, Buenos Aires: TEA (Tipogràfica Editora Argentina).
Referències
editar
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sol (heráldica)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.