Societat Lliterària i de Debat de Jefferson
La Societat Lliterària i de Debat de Jefferson (comunament coneguda com la 'Societat de Jefferson' o " 'Jeff Soc' ") és l'organisació estudiantil més antiga de l'Universitat de Virginia, havent segut fundada el 14 de juliol de 1825, en la Sala Sèt, West Lawn.[1] Com a tal, és una de les societats colegiades més antigues d'Amèrica del Nort.[2] També és la segona organisació en lletres gregues més antiga dels Estats Units, despuix de Phi Beta Kappa. Les lletres gregues de la Societat són 'Phi Pi Theta' - , inicials de ( philoi, patris, theos o "germandat, pàtria, divinitat"). El seu lema llatí, està pres de Aeneid de Virgilio i traduït de forma aproximada, "En el futur serà agradable recordar estes coses".
La Societat es reunix regularment els divendres de nit en l'Hotel C en Academical Village, conegut com "Jefferson Hall", "Jeff Hall", o simplement "The Hall". El Saló Sèt, West Lawn, també és mantingut per la Societat Jefferson, seleccionant un estudiant de quart any per a viure allí. La Societat organisa varis events durant tot l'any, inclosa la seua Série d'Oradors Distinguits,[3] per ad açò invita a destacats acadèmics i oradors de totes les disciplines a dirigir-se als estudiants. La Societat també organisa events socials formals com el Dia de Wilson, el Ball de la Restauració i el Dia del Fundador, que es va celebrar per primera volta en 1832.
Història
La membresía en la Societat va créixer ràpidament en els primers anys despuix de la seua fundació. En 1855, l'Universitat de Virginia era la segona universitat més gran de la nació despuix de l'Universitat d'Harvard, en 645 estudiants matriculats. Eixe any escolar, la Societat va admetre 155 nous membres: casi una quarta part del cos estudiantil de l'Universitat.
En els exaltats anys anteriors a la guerra, la Societat podia tornar-se estrident. Les seues eleccions varen ser condenades per la Facultat per "tals turbulències que degraden la reputació de l'Universitat".[4] Un honor especialment codiciat anava a ser seleccionat com "orador final", un lloc aparentment comparable al d'un valedictorian d'hui.
La Societat va jugar un paper clau en l'establiment del periodisme estudiantil en l'Universitat, fundant la Revista Universitària ya en 1856.[5] Més tart conegut com el Virginia Spectator, el periòdic va jugar un paper important en la vida universitària durant un sigle, en un perfil que anava des de la gran serietat fins a la sàtira, fins que el president de l'Universitat ho va tancar a fins de la década de 1950 per obscenidad.[6] La Societat Jefferson va patrocinar la revista durant moltes décades.[7]
També en 1856, la Societat va expressar la seua aprovació del assot de Charles Sumner enviant a Preston Brooks un nou bastó en cap d'or per a reemplaçar el que estava trencat.
Possessions
- The Sully Portrait és un dels únics retrats de Thomas Jefferson pintats en viu. Va ser pintat per Thomas Sully i es va prestar a l'Universitat de Virginia per a ser exhibit en la La Rotonda (Universitat de Virginia).
- Edgar Allan Poe va firmar un llibre d'actes una nit durant la qual es va eixercitar com a secretari provisional. La seua firma va ser després retallada per Lancelot Blackford en la década de 1850, furtant-la, pero també salvant-la del Gran Incendi de la Rotonda en 1895. Els exalumnos de la societat varen recaptar diners per a comprar la firma a un coleccioniste a principis de la década de 1980, en honor al seu amic i companyer exalumno, James F. Perz. La firma es guarda en un lloc segur com a part de les coleccions especials de la biblioteca de l'Universitat.
- Thomas Woodrow Wilson va firmar un dels llibres de registre durant el seu mandat com a president de la Societat. Ademés, els llibres d'actes de la Societat també contenen molts conjunts d'actes escrites a mà firmades per Wilson quan era secretari de la Societat.
Membres notables
- Edgar Allan Poe, autor de "El cuervo"[8]
- Woodrow Wilson, 28 ° president dels Estats Units[9]
- Colgate W. Darden, Governador de virginia[10]
- John T. Casteen III, President de l'Universitat de Virginia[11]
- James Gilmore III, Governador de virginia[12]
- Deidre Downs, Senyoreta Amèrica 2005[13]
Membres honoraris
- James Madison, quart president dels Estats Units[14]
- Thomas Jefferson va rebujar una invitació per a ser membre honorari en una carta del 12 d'agost de 1825, citant la seua necessitat d'evitar alterar la seua relació en l'Universitat i els seus estudiants.[14]
Notes i referències
- Carrier, Jerry i Michael Stewart. Hotel C, West Range, Universitat de Virginia . University of Virginia Press. <! - inclourà la plantilla del llibre de cites quan m'enganche l'any en la pròxima visita a C'ville-->
- Dabney, Virginius (1981). Mr. Jefferson's University: A History, Charlottesville: University of Virginia Press. ISBN 0-8139-0904-X.enllaç no disponible
- Patton, John S. (1906). Jefferson, Cabell, and the University of Virginia, New York: Neale Publishing Company, p. 235. «jefferson society cabell patton.»
Referències
- ↑ «The Jefferson Literary and Debating Society».
- ↑ «University of Virginia - Learn Our Traditions and Lingo».
- ↑ «Speaker Séries». Archivat des d'el original, el 21 d'abril de 2021. Consultat el 8 d'agost de 2021.
- ↑ Dabney, p. 12
- ↑ More, John, History of the Jefferson Society, 1825–1957, noting that the magazine was first mentioned in the Society's minutes in 1865
- ↑ Dabney, pp. 552, 606
- ↑ Dabney, p. 181
- ↑ Harrison, James Albert (1903). The life of Edgar Allan Poe, T. I. Crowell & Company, pp. 60–61. «edgar allan poe jefferson society.»
- ↑ Kraig, Robert Alexander (2004). Woodrow Wilson and the Lost World of the Oratorical Statesman, p. 42.
- ↑ «Jefferson Society Famous Members (Revised)». University of Virginia Board of Visitors. Archivat des d'el original, el 4 de setembre de 2016. Consultat el 8 d'agost de 2021.
- ↑ «Raïm President John Casteen Discusses School History with Students». Newsplex. com. Archivat des d'el original, el 8 d'octubre de 2014.
- ↑ «Virginia is for Lovers: romanç at the University». UVA Magazine.
- ↑ Gunay, Dafne. Cavalier Royalty, The Cavalier Daily. "Vaig jugar voleibol universitari, vaig estar en la Jefferson Society, la germandat A Chi O, O. Dems i també vaig ser assessor d'honor.."
- ↑ 14,0 14,1 «HNAI Long Beach Hard Claves Tokens Auction Catalog» (2007).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sociedad Literaria y de Debate de Jefferson» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.