Small Astronomy Satellite 2

El Small Astronomy Satellite 2, també conegut com SAS-2, SAS B o Explorer 48, va anar un telescopi de rajos gamma de la NASA. Va ser llançat el 15 de novembre de 1972 en l'òrbita terrestre baixa en un periastro de 443 km i un apoastro de 632 km. Va completar les seues observacions el 8 de juny de 1973.[1][2]
SAS 2 va ser el segon de la série de chicotetes naus espacials dissenyades per a estendre els estudis astronòmics en les regions de rajos X, rajos gamma, ultravioleta, visible i infrarrojo. L'objectiu principal del SAS-B era medir la distribució espacial i d'energia de la radiació gamma galàctica i extragaláctica primària, que es energiza entre 20 i 300 MeV. L'instrumentació va consistir principalment en un detector de centelleo de protecció, una cambra de purna superior i inferior i un telescopi de partícules carregades.[2]
SAS-2 es va llançar des de la plataforma Sant Marque, en la costa de Kènia, Àfrica, en una òrbita casi equatorial. La nau espacial en òrbita tenia la forma d'un cilindre d'aproximadament 59 cm de diàmetro i 135 cm de llongitut. Es varen usar quatre panels solars per a recarregar la bateria de níquel-cadmi de 6 amp-h i proporcionar energia a la nau espacial i a l'experiment del telescopi. La nau espacial es va estabilisar per rotació i es va usar un sistema de control comandable de torsió magnètica per a apuntar l'eix de rotació de la nau espacial a qualsevol posició en l'espai dins d'aproximadament 1 grau. L'eix de l'experiment s'estén a lo llarc d'este eix, lo que permet al telescopi observar qualsevol regió seleccionada del cel en la seua obertura d'acceptació de més o menys 30 graus. La velocitat de gir nominal va ser d'1/12 rpm. Les senyes es varen prendre a 1000 bit/s i es varen poder gravar en una gravadora de cinta a bordo i transmetre simultàneament en temps real. Les senyes registrades varen ser transmesos una volta per òrbita. Açò va requerir aproximadament 5 minuts.[2]
L'experiment del telescopi es va girar inicialment el 20 de novembre de 1972, i el 27 de novembre de 1972, la nau espacial va entrar en ple funcionament. La font d'alimentació de baix voltage per a l'experiment va fallar el 8 de juny de 1973. No es varen obtindre senyes científiques útils despuix d'eixa data. En l'excepció d'un sensor d'estrela llaugerament degradat, la secció de control de la nau espacial es va eixercitar de manera excelent.[2]
SAS-2 va detectar per primera volta a Geminga, un púlsar que es creu és el remanente d'una supernova que va explotar fa 300.000 anys.[3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «NASA - NSSD - Spacecraft - Trajectory Details (SAS-B)». NASA. Archivat des d'el original, el 17 de juny de 2008. Consultat el 27 de febrer de 2008.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «NASA - NSSDC - Spacecraft - Details (SAS-B)». NASA. Consultat el 27 de febrer de 2008.
- ↑ Geminga, The Internet Encyclopedia of Science
- Este artícul conté una traducció derivada de «Small Astronomy Satellite 2» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.