Skomer

Skomer

Skomer (en galés Ynys Sgomer) és una illa de 2,92 km² prop de la costa surest de Gales, una d'una cadena d'illes que es troben a un quilómetro de la costa de Pembrokeshire i estan separades de Gran Bretanya per un estret d'aigües traicioneras, el Jack Sound. L'illa Skomer medix aproximadament 2,4 km de nort a sur i 3,2 km d'est a oest.

Fins a 1958 va ser habitada permanentment (durant tot l'any), i és coneguda pel seu círcul de pedres, menirs i restants de vivendes prehistòriques, aixina com per la seua abundant vida selvada. Skomer és una reserva natural nacional, un lloc d'interés científic especial i un àrea protegida especial. Bona part de Skomer ha segut designada també com monument antic. Està rodejada per una reserva natural marina. És manejada pel Wildlife Trust of South and West Wales.

Mapa que mostra l'ubicació de l'illa Skomer.

Mapa de Gales en Pembrokeshire resaltat.

Vida selvada

Skomer es coneix majorment per gran la població reproductiva d'aus marines, que inclou a la Pardela Pichoneta, Arao Comuna, Alca Comuna, Cormorán Gran, Gavina Tridátila, Frailecillo Atlàntic, Paíño Europeu, Cormorán Moñudo, Ostrero Euroasiàtic i gavines, aixina com aus d'assut incloses Muçol Campestre, Cernícalo Vulgar, Falcó Pelegrí. L'illa és també la llar de la foca grisa, sapo comú, lución, una població reproductiva de luciérnaga europea, i una diversitat de flors selvades. Existixen marsopas comuns en les aigües circumdants.

Frailecillo atlàntic

Existixen més de 10 000 parelles reproductores de "frailecillo atlàntic" en les illes Skomer i Skokholm lo que fa d'estes les colónies més importants d'eixa espècie en Gran Bretanya. Estes aus apleguen a mitan d'abril a anidar en caus, moltes de les quals han segut excavades per la gran població de conills de l'illa. Els últims frailecillos deixen l'illa cap a la segona o tercera semanes de juliol. S'alimenten principalment de chicotets peixos i de prims pececillos Ammodytidae d'arena; a sovint els frailecillos es poden vore en fins a una dotzena de Ammodytidae chicotets en els seus picos. Despuix d'un periodo de declinació en el seu número entre 1950 i 1970, el tamany de la colónia està creixent novament a 1-2 % anual (en 2006).

Pardela Pichoneta

En un estimat de 128.000 parelles reproductores de Pardela Pichoneta, Skomer i la seua illa 'germana' Skokholm, són el lloc més important de reproducció d'estes aus en el món, este número resulta més de la mitat de població mundial de l'espècie. Elles anidan usualment en caus de conills, s'ha reportat un parell que usa el mateix cau any rere any.

Les pardelas no són fàcils de vore ya que vénen i van durant l'obscuritat, pero una cambra de circuit tancat de televisió en una dels caus permet vore l'activitat d'anidación subterrànea a distància en pantalla des de Lockley Lodge en el fondeadero de Martin en l'illa gran Britànica. També es poden vore els restants de pardelas mortes pel gavión atlàntic.

La pardela pichoneta té una vida notable. Després de emplumar les aus jóvens migran al Atlàntic Sur en les afores de la costa de Brasil. Es queden allí en la mar per cinc anys abans de retornar a reproduir-se en la seua illa natal. En la seua tornada s'orienten en una precisió d'uns pocs metros al cau en la qual varen nàixer. Com són terramaner i vulnerables en terra, deixen el seu cau en amanecer per a anar a les seues zones de peixca cinquanta quilómetros mar fòra, sense retornar fins al vespre. Aixina elles intenten evitar a les gavines d'els qui serien assut fàcil.

Talp roig de Skomer

Skomer té un mamífer endèmic – el talp roig de Skomer (Clethrionomys glareolus skomerensis) – una forma diferenciada del Talp roig. L'absència de predadores terrestres en l'illa significa que l'hàbitat del helechal és un lloc ideal per al campañol –en una població que alcança uns 20.000 durant els mesos d'estiu. Llavors els muçols campestres residents poden vore's patrullar les àrees prop de la casa grangera en el centre de l'illa en busca de campañoles parell alimentar les seues cries.

Accés

Els pots naveguen a Skomer des del Martin's Haven en l'illa de Gran Bretanya, a 15-20 minuts de viage cada dia llevat els dilluns (sense contar els dilluns de feriado bancari) des d'abril fins a octubre a les 10, 11 i 12. La tornada és entre les 15 i 16 pero el botero avisarà en el dia. Existixen llímits en el número de persones que es permeten visitar l'illa (corrientemente 250 per dia), i llargues coes es poden formar enjorn cada matí. En 2005-2006 va haver un proyecte de renovació de les construccions de la granja que varen incloure al vell graner per a l'alberc millorat per als visitants i investigadors pernoctantes, els estages de voluntaris i també la casa del guarda en el Fondeadero Nort varen ser reconstruïts. Calfadors solars i generadors solars fotovoltaics proveïxen aigua calenta i una chicoteta cantitat d'electricitat per a l'allumenament. L'estage autosuministrado de visitants està ara disponible d'abril a octubre.