Sistemes de numeració en la genealogia
Varis sistemes de numeració genealògica han segut àmpliament adoptats per a presentar taules de pedigrí i arbres genealògics en format de text. Entre els sistemes de numeració més popular queden els de: Ahnentafel (Método Moixa-Stradonitz), Registre, NGSQ, Henry, d'Aboville, Meurgey de Tupigny, i de Villiers/Pama Sistemes .cita requerida
Sistemes de numeració ascendent
[editar | editar còdic]Ahnentafel
[editar | editar còdic]Ahnentafel, també sabut com el Método Eytzinger, Método Moixa, i Método Moixa-Stradonitz, permet la numeració dels antepassats començant en un descendent. Este sistema permet derivar el número d'un antepassat sense compilar la llista i permet derivar la relació d'un antepassat basat en el seu número.
El número del pare d'una persona és el doble del seu número propi, i el número de la mare d'una persona és el doble del seu propi, més un. Per eixemple, si el número de Juan García Pérez és 10, el seu pare és 20, i la seua mare és 21.
Els primers 15 números, identificant individus en 4 generacions, serien els següents:
(Primera Generació) 1 Descendent en qüestió (Segona generació) 2 Pare 3 Mare (Tercera generació) 4 el pare del pare 5 la mare del pare 6 el pare de la mare 7 la mare de la mare (Quarta Generació) 8 el pare del pare del pare 9 la mare del pare del pare 10 el pare de la mare del pare 11 la mare de la mare del pare 12 el pare del pare de la mare 13 la mare del pare de la mare 14 el pare de la mare de la mare 15 la mare de la mare de la mare
Ahnentafel en generació
[editar | editar còdic]Per a fàcilment tindre la generació declarada per a la persona en qüestió, el sistema de numeració Ahnentafel pot ser precedit en les generacions respectives, per eixemple (en una alternativa més llegible):
(Primera generació) 1-1 (01-001) Persona en qüestió (Segona generació) 2-2 (02-002) Pare 2-3 (02-003) Mare (Tercera generació) 3-4 (03-004) el pare del pare 3-5 (03-005) la mare del pare 3-6 (03-006) el pare de la mare 3-7 (03-007) la mare de la mare (Quarta generació) 4-8 (04-008) el pare del pare del pare 4-9 (04-009) la mare del pare del pare 4-10 (04-010) el pare de la mare del pare 4-11 (04-011) la mare de la mare del pare 4-12 (04-012) el pare del pare de la mare 4-13 (04-013) la mare del pare de la mare 4-14 (04-014) el pare de la mare de la mare 4-15 (04-015) la mare de la mare de la mare
L'utilitat d'este método queda clara quan s'aplica a les generacions més antigues, per eixemple 08-146 és un antepassat masculí precedint la persona en qüestió per 7 (8 menys 1) generacions. Este antepassat era el pare d'una dòna (146/2=73) (en la llínea de genealogia de la persona en qüestió), qui era la mare d'un home (73/2=36(.5)), i seguint l'ascendència, el pare d'un home (36/2=18), pare d'una dòna (18/2=9), mare d'un home (9/2=4(.5)), pare del pare de la persona en qüestió (4/2=2). D'ahí, 08-146 és el pare de la mare del pare del pare de la mare del pare del pare de la persona en qüestió.
Sistemes de numeració descendent
[editar | editar còdic]Sistema de registre
[editar | editar còdic]El sistema de registre utilisa abdós números árabigos (1, 2, 3, 4) tal com números romans (i, ii, iii, iv). El sistema està organisat per generació, i.i., cada generació queda agrupada per separat.
El sistema va ser creat en 1870 per a us en la New England Historic and Genealogical Register publicat per la Societat Genealògica Històrica de Nova Anglaterra en Boston, Massachusetts. Estil de registre, del com el sistema de numeració és part, és un de dos estils importants utilisats en els EE. UU. per a compilar genealogia descendents. (L'atre sent el Sistema NGSQ.)[1]
(Generació Un)
1 Progenitor
2 i Fill
ii Filla (sense progenie)
iii Fill (sense progenie)
3 iv Filla
(Generació Dos)
2 Fill
i Net (sense progenie)
ii Neta (sense progenie)
3 Filla
4 i Net
(Generació Tres)
4 Net
5 i Bisnieto
ii Bisnieta (sense progenie)
6 iii Bisnieto
7 iv Bisnieta
Sístema NGSQ
[editar | editar còdic]El nom del sístema NGSQ prové de la revista National Genealogical Society Quarterly publicada per la Societat Genealògica Nacional en sèu en Arlington, Virginia. La revista utilisa el método en els seus artículs. En ocasions se li crida el "Sistema récort" o el "Sistema de registre modificat" perque deriva del Sistema de Registre. La diferència més significativa entre el NGSQ i el sistema de registre és en el método de numerar per a fills el qual no es propaga a generacions futures: El sistema NGSQ assigna un número a cada fill, sense importar si el fill té progiene, en contraste al sistema de registre. Atres diferències entre els dos sistemes són en la major part estilístics.
(Generació Un)
1 Progenitor
+ 2 i Fill
3 ii Filla (sense progenie)
4 iii Fill (sense progenie)
+ 5 iv Filla
(Generació Dos)
2 Fill
6 i Net (sense progenie)
7 ii Neta (sense progenie)
5 Filla
+ 8 i Net
(Generació Tres)
8 Net
+ 9 i Bisnieto
10 ii Bisnieta (sense progenie)
+ 11 iii Bisnieto
+ 12 iv Bisnieta
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Curran, Joan Ferris, Madilyn Coen Crane, and John H. Wray.Numbering Your Genealogy: Basic Systems, Complex Families, and International Kin. Arlington, Virginia: National Genealogical Society, 1999.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sistemas de numeración en la genealogía» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.