Sistema mansabdari
El sistema mansabdari va ser un sistema de reclutament militar i administratiu en us durant l'Imperi mogol. Els mansabdaris governaven l'imperi i manaven els eixèrcits en nom de l'emperador.
Encara que normalment eren aristócrates no varen conformar una aristocràcia feudal al no ser els càrrecs ni les propietats que gojaven hereditaris. Hi havia 33 categories de mansabdars
El terme està derivat de Mansab, que significa 'ranc', per lo que Mansabdar lliteralment significa "titular d'un ranc".
Història
El sistema final va ser creat per l'emperador Akbar, i era comú a l'eixèrcit i l'administració civil. Es basava en el sistema en us en Pèrsia que s'hi havia fet ubic durant els regnats de Babur i Humayun. Akbar va reformar el sistema per a fer-ho més eficaç i va crear dos grans rancs mansabdari.
Aquells mansabdars el ranc dels quals era inferior a mil (hazari) es varen cridar Amir mentres que aquells en un ranc superior a mil es varen cridar Amiral Kabir (Gran Amir). Ocasionalment es parlava de Amirs en ranc superior a 5000 com Amir-al Umara (Amir de Amires)
Els Mansabdaris es diferenciaven pel ranc Zat i el ranc Sawar. El Zat referia al ranc de la persona mentres que el Sawar feya referència al número de ginets mantinguts pel mansabari. El rei podia aixina ordenar al mansabari mantindre més cavalls que els corresponents al seu ranc. Segons la referència d'abdós rancs es parlava de classes mansabaris:
-Núm. de Sawar = Núm. de Zat => 1.ª Classe Mansabdar
-Núm. de Sawar = 1/2 el Núm. de Zat => 2.ª Classe Mansabdar
-Núm. de Sawar < 1/2 el Núm. de Zat => 3.ª Classe Mansabdar
Un Mansabdari era un servidor de l'estat i devia prestar servici quan se li requeria. Se li valorava en funció dels ginets que aportava a l'eixèrcit imperial, encara que podia tindre destins civils ademés dels militars. Hi havia trentatrés graus de mansabdars des de 'comandants de 10' a 'comandants de 10.000'. Fins a mediats del regnat de Akbar, el ranc més alt que un agent normal podria tindre era el de comandant de 5000 en els rancs de comandants de 7000 i 10.000 reservat per als príncips reals. Durant el periodo que va seguir al regnat de Akbar, els graus varen ser aumentats fins a aplegar a comandants de 20.000 o inclús més. Es pagaven 20-25 rúpies per cavall.
El nomenament, promoció, suspensió o acomiadament de mansabdaris era potestat de l'emperador. Cap propietat d'un mansabdari era hereditària i els chiquets tenien que escomençar de zero. No obstant, un mansabdari no tenia per qué escomençar en el grau més baix. L'emperador, si estava satisfet en els servicis prestats, podia concedir, i de fet va concedir, rancs més alts a qualsevol persona. No hi havia cap distinció entre civils i militars i era habitual ser transferit d'una branca de l'administració a l'atra. Cada mansabdar tenia que tindre un número prescrit de cavalls, elefants, equipament, etc., segons el seu ranc i dignitat. Estos principis, inicialment estrictament aplicats, es varen tornar més laxos en el temps.
Els mansabdaris de major ranc tenien un jagir (feu personal) en lloc d'un salari. Hi havia taules de remuneració que arreplegaven tant el salari i com els pagaments per sowar, i la seua equivalència en jagir. Si la collita del jagir superava els ràtios, l'excés pertanyia al tesor imperial.
Vore també
- Imperi Mogol
- Akbar
- Aurangzeb
- Afzal Khan
- Subedar
- Sawar
- Sepoy
- Hyder Ali
- Humayun
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sistema mansabdari» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.