Sistema de Pebas
El sistema de Pebas, llac Pebas o també cridat erroenamente com a Mar de Pebas, va anar un sistema de chapulls i llacs que va cobrir gran part de la conca de antepaís dels Andes durant el Mioceno.[1] Es calcula que tenia una extensió d'aproximadament 1.000.000 km². Junt en el Portal Occidental dels Andes, els científics creuen que és un dels factors que expliquen la gran biodiversitat d'Amèrica del Sur.[2] El sistema de llac i marismas hauria constituït una barrera natural i, per lo tant, hauria facilitat la separació d'espècies en linajes andinos en l'oest i linajes amazónicos en l'est. Rebia sediment fluvials dels Andes i dels escuts del centre de Brasil i Les Guayanas. La part brasilera del llac Pebas té un alt grau de correspondència en la formació Solimõés.
Referències
- ↑ “A Revision of Philander (Marsupialia: Didelphidae), Part 1: P. quica, P. canus, and a New Species from Amazònia” (anglés) (2018). American Museum Novitates 3.891 (3.891): 1–70. doi:. ISSN 0003-0082.
- ↑ «La biodiversitat de Sudamérica es deu a la cordillera dels Andes». El Món. Consultat el 13 de juliol de 2018.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sistema de Pebas» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.