Sisme de Chihuahua de 2013

El sisme de Chihuahua de 2013 es va produir a les 06:16:12 hores, hora local (UTC −6) del dissabte 21 de setembre d'eixe any. Va tindre una magnitut de 5.4 Mw. El seu epicentre es va localisar a 54 km al suroest de Delícies, Chihuahua, segons l'informe especial del Servici Sismológico Nacional de Mèxic.

El sisme va sacsar a la ciutat de Chihuahua en una intensitat de lleu, en alguns sectors, a moderada i poc forta en uns atres, i va ser sentit majorment en el centre-sur de l'estat de Chihuahua, en diferents graus d'intensitat, fent vibrar també a les poblacions de Delícies, Naica, Camargo, Jiménez, Parral, Valle de Saragossa i Satevó, entre unes atres, encara que va aplegar a ser percebut inclusivament en la ciutat d'El Pas, en Texas, Estats Units, a una distància de 450 quilómetros del mateix epicentre en una intensitat II (dèbil).

Les autoritats estatals de protecció civil, aixina com els mijos de comunicació locals i nacionals varen indicar que no es varen reportar víctimes, pero sí alguns danys materials, en a lo manco entre 6 i 12 vivendes danyades, en clavills i cuarteaduras en parets, principalment dels punts més propencs a l'epicentre com Naica i Santa Gertrudis, a on s'ubica el Centre Nacional d'Adestrament de la Secretaria de la Defensa Nacional, de Mèxic.

El Servici Sismológico Nacional va presentar un reporte del sisme al sendemà, en el que indicava que el mecanisme sísmic d'event resultava en un associat en una falla de tipo normal. Posteriorment, es va observar que la configuració de epicentre mostra un agrupamiento de sismes a lo llarc d'una falla coneguda com Vallecito i que els mecanismes focals indicaven una esmonyida normal-oblicuo en moviment dextral o dret per a esta falla, que s'ubica en l'extensió sur de la Província de Conques i Serres (Basin and Range), caracterisada per un règim tectónico extensional.

A pesar de que este sisme no va causar molts danys, després d'est, els geólogos i ingeniers, aixina com la població en general i els organismes de protecció civil, han pres major consciència sobre l'activitat tectónica en l'estat de Chihuahua, i sobre els riscs per a les ciutats i grans construccions com a preses.

Sismicidad històrica en Chihuahua

Sismes de intensitat moderades a severes, i inclusivament violentes, havien afectat diverses regions de l'estat de Chihuahua abans d'este event, i la seua ocurrència va ser registrada en diversos diaris i publicacions:

• El 27 de febrer de 1849, una tremolació es va sentir en el poble de Satevó i els seus voltants i, encara que no va ser molt fort, sí va alarmar prou als habitants, per ser un succés considerat “extraordinari” en eixa regió.
• El 27 de març de 1870, entre les 2:15 i les 2:30 hores, es va sentir una forta tremolació de terra en Hidalgo del Parral. El fenomen va ser acompanyat de sorolls subterràneus que es varen repetir per alguns intervals despuix de la tremolació i que consternaron als habitants.
• El 3 de novembre de 1881 una tremolació oscilatòria que va durar dos o tres segons, es va percebre en el Cantón Mina sense causar perjuí algun. El Cantón Mina és com se li coneixia llavors al sector suroest de l'estat, a on s'ubiquen els municipis tant de Guadalupe i Calvo com Morelos.

• El dimarts 3 de maig de 1887, a les tres hores i dèsset minuts de la vesprada, un sisme de magnitut 7.4, que seria despuix conegut com el Terremot de Sonora de 1887 o el Terremot de Bavispe, va sacsar a la Ciutat de Chihuahua en un moviment fort, que va alarmar als habitants. Segons el Periòdic Oficial de l'Estat del dia següent, el sisme es va sentir en la ciutat solament per 4 o 6 segons; no obstant, va deixar danys materials en algunes finques, principalment en la part baixa, prop del riu. Ademés, es va informar que, en Aldama, Santa Isabel i Ciutat Guerrero l'event va ser més intens o “formal” que en la capital, sense que se sabera encara si hi havia desgràcies personals que llamentar. Atres fonts precisen que el sisme es va sentir en Chihuahua en una intensitat V (poc forta), i que les torres de l'Iglésia Parroquial, hui Catedral, es varen moure de tal manera que els pobladors varen témer la seua imminent caiguda, alguna cosa que finalment no va ocórrer. El periòdic La Pàtria de la Ciutat de Mèxic, del 14 de maig de 1887, va publicar ademés alguns informes provinents de diverses poblacions de Chihuahua, com de Guerrero, a on el sisme del 3 de maig va ser percebut a les 3 hores i 18 minuts, en una forta intensitat i va causar cuarteaduras en el temple i atres edificis particulars. Ademés, es varen publicar informes de Santa Rosalía, hui Camargo, Rosers i Pas del Nort, hui Ciutat Juárez, a on es va precisar que la tremolació va durar allí més d'un minut i que va haver danys materials menors. El mateix 14 de maig, el Periòdic Oficial de l'Estat de Chihuahua va informar sobre els danys en Bavispe, Sonora, i les a lo manco 18 rèpliques ocorregudes fins a llavors, ademés de danys en atres poblacions de Chihuahua, com en Janos, a on varen quedar destruïdes la major part de les finques, en Galeana, a on totes les cases i l'iglésia varen quedar en mal estat, en Buenaventura a on varen sofrir totes les finques pero no va haver danys personals, i en Pas del Nort, a on els danys materials varen ser mínims. Este terremot, que s'estima va tindre una magnitut de 7.4, va anar el de major magnitut registrat prop dels llímits de l'estat de Chihuahua i sentit en este en époques històriques.

• El 7 de giner de 1890, a les dotze de la nit, es va sentir una tremolació, d'aproximadament un segon, en Parral, que va ser acompanyat per sorolls. Este event va ser percebut per la major part dels pobladors de la ciutat, de la mateixa manera que un atre ocorregut posteriorment a les quatre del matí. Tres dies abans, el 4 de giner, a les dos del matí, s'havia percebut un soroll "com el d'un carruage que passa a tres o quatre quadres de distància", i el dia 6 de giner, a les dèu i mija del matí, despuix d'un soroll semblant, es va produir una llaugera tremolació oscilatòria, d'orient a ponent, que va fer crujir els voltons dels sostres. Es va saber que en el mineral de l'Or, la Roda i atres punts limítrofs de l'estat de Durango, les tremolació varen ser de major duració i força, ocasionant danys en finques i en una iglésia.
• El 10 de giner de 1891, a les set i vintissís de la nit, va haver forta tremolació en Parral. Es va sentir un atre al sendemà, dumenge 11 de giner, a les dos i vint de la matinada. Cap va ocasionar desgràcies personals, segons els reportes.
• El 15 de giner de 1891, es varen reportar tres tremolació en Parral. Varis periòdics nortamericans, com The Spokane Review o The Arizona Republican, varen informar el 16 de giner que els sismes varen ocórrer el dia anterior (15) i varen causar la caiguda del mur d'un convent, que va matar a sis persones i va deixar ferides a nou. En Mèxic, el Diari de la Llar va informar del sisme fins al 20 de giner i ho va registrar com ocorregut el 16.
• El 29 de juliol de 1904, a les quatre i quart de la vesprada, una forta tremolació oscilatòria en direcció E-W, de sis segons de duració, es va percebre en la localitat de Pous Blancs, Chihuahua, i va vindre acompanyat de sorolls subterràneus.
• El 21 de febrer de 1905, a les tres i vint de la vesprada, una llaugera tremolació oscilatòria de huit segons va ser sentit en la població de Sant Vicente de l'Arenal. Este fenomen sísmic també va vindre acompanyat de sorolls subterràneus.

• El 26 de maig de 1907, a les tres del matí, un sisme fort va ocórrer en les rodalies de la Colónia Morelos en Sonora, entre Aigua Prieta i Bavispe, prop de l'epicentre del Terremot de 1887. S'estima que este nou sisme va tindre una magnitut de 5.2 i va aplegar a tindre una intensitat severa prop de l'epicentre, aplegant a sentir-se fins a parts de Chihuahua.
• L'1 de juny de 1909, a les set de la nit, en Pedernales i Cerro Prieto, ubicats uns 20 quilómetros a l'oest de Ciutat Cuauhtémoc, es varen escoltar sorolls subterràneus i es va fer sentir una tremolació durant alguns segons. Este fenomen es va repetir tres dies despuix.
• El 6 de març de 1923, a les dèu de la nit, els habitants de Ciutat Juárez varen sentir una tremolació de terra que va comprendre un radi de més de cinquanta llegües, i que es va accentuar més en la població de Columbus (Nou Mèxic). Una nota periodística de "La Revista de Yucatán" va mencionar que el sisme va causar esglai i pànic degut a que feya quaranta anys que no es registrava un event telúric en eixa regió.
• El 24 de març de 1925, varen ocórrer dos sismes en l'estat. El primer es va percebre en la ciutat de Chihuahua a les sis del matí, en un caràcter trepidatorio i una duració de huit segons, per lo que va causar alarma entre les persones que es varen donar conte del fenomen. El segon sisme es va registrar en Parral a les cinc i cinquanta minuts de la vesprada. El periòdic "El Pervindre", de Monterrey, agrega que, a pesar de que el fenomen sísmic va ser de grans proporcions, no es varen registrar desgràcies personals ni perdudes materials, i que en atres parts de l'estat de Chihuahua va ser sentit en gran intensitat.

• El 31 d'octubre de 1928, a les 10 hores i 15 minuts de la nit, hora local, va ocórrer un sisme de magnitut 6.3, en epicentre localisat prop de Parral, i per això és conegut com el Sisme de Parral de 1928. Este sisme va ser mencionat en els periòdics “El Correu” de la ciutat de Chihuahua i “El Pas Claves”, i es varen reportar intensitat fortes a molt fortes en la ciutat de Chihuahua, Meoqui, Cuauhtémoc i Santa Isabel, i inclusivament va ser sentit en Ciutat Juárez en intensitat de dèbil a llaugera. No sé coneix en precisió si va haver víctimes, pero si va haver danys materials. Encara el 15 de decembre de 1928 el periòdic oficial de l'estat va publicar un acta de la sessió del 10 de novembre d'eixe any, de l'Ajuntament de Camargo, en la que s'informava sobre les gestions del diputat Cipriano Arriola davant el govern per a obtindre fondos per a ajudar als damnificats per les últimes tremolació en els ranchos de l'Estany, Rancho Vell, El Tecuán, Presilla Alta i El Ortegueño d'eixa municipalitat.
• El 16 d'agost de 1931, un sisme de magnitut 6.4 va ocórrer en Valentine, Texas, molt prop de la frontera entre Mèxic i Els Estats Units, entre Ciutat Juárez i Ojinaga. Segons el periòdic L'Informador de Guadalajara del 17 d'agost d'eixe any, el sisme es va sentir en la ciutat de Chihuahua al voltant de les cinc del matí, com una forta tremolació oscilatòria de terra. Este event va causar enorme alarma entre la població, primer degut a que en dita ciutat “jamai havia tremolat”, segons els pobladors, i segon per l'hora inesperada, cosa que va fer que infinitat de persones es llançaren de les seues cases preses del més profunt terror, arremolinar en els jardins i parcs. En Chihuahua el sisme va tindre una intensitat de llaugera a moderada, pero va aplegar a tindre una intensitat severa en Valentine, Texas, a on es varen registrar danys en gran número d'edificis, murs de rajola i concret varen ser fracturats, i algunes cases varen colapsar. Encara en la Ciutat del Pas es varen reportar edificis en danys.
• El 28 d'octubre de 1965, un sisme de magnitut 5.0 va ocórrer prop del poble de Nicolás Bravo, en una regió caracterisada per falles de rumbo NW-SE.

A partir de llavors, el següent sisme de magnitut major a 5 en la regió va ser el de 5.4 que va ocórrer el 21 de setembre de 2013.

Tectónica i falla associada al sisme del 21 de setembre de 2013

L'estat de Chihuahua, com la major part del noroest de Mèxic és part d'una regió fisiográfica coneguda com Província de Conques i Serres (Basin and Range), que s'estén des de Canadà. Esta província presenta un règim tectónico extensiu des de mediats del Cenozoico fins a l'actualitat, en presència de escarpes de falla en les vores de les serres i alguns camps volcànics de basalt alcalinos, com el camp volcànic de Camargo, el camp volcànic Potrerillos i Colomes, i el camp volcànic Sant Bernardino, a l'est d'Aigua Prieta, Sonora. Les roques del camp volcànic de Camargo, que té més de 300 volcans o centres d'emissió, han segut datades o datades en edats que varien entre 4.7 millons d'anys i 90,000 anys.

El sisme del 21 de setembre de 2013, i tot l'eixam de sismes associat a est i ocorregut entre agost de 2013 i giner de 2014, es localisen en esta província, i més específicament dins del cridat Graven Central de Chihuahua, el qual s'associa a la zona d'extensió anomenada Rift del Riu Gran. Este rift és una zona d'extensió, a on la corfa de la placa americana sofrix adelgazamiento o estiramiento, i per això separació entre els seus extrems i blocs interns, a través de falles o discontinuidades del terreny, conegudes com falles normals. El Rift del Riu Gran escomença pel nort, des de l'estat de Colorat en els Estats Units, i aplega a la zona de Ciutat Juárez-El Pas, a partir d'a on pren un rumbo cap al surest, de la mateixa manera que el caixer del Riu Gran o Bravo, pero existix una atra branca que continua cap al centre sur de l'estat de Chihuahua i que s'ha vingut cridant el Graven Central de Chihuahua.

El sisme de magnitut 5.4 del 21 de setembre de 2013 va ser el major d'un eixam d'aproximadament 200 sismes que varen ocórrer sobretot entre agost de 2013 i giner de 2014, encara que es varen presentar ahí més moviments telúrics fins a 2019. La configuració de epicentre d'este eixam de sismes exhibix un agrupamiento principalment a lo llarc d'una falla coneguda com Vallecito, a l'oest de Santa Gertrudis, i també sobre la falla Peñasco, les quals voregen una conca o vall coneguda com El Cavall; aixina com d'una tercera falla denominada Mezcalera, més al sur. Els mecanismes focals para la falla Vallecito indiquen una esmonyida normal-oblicuo en moviment dextral o dret per a esta falla principal.