Sirventés

Archiu:Bertran de Born.jpg

Representació de Bertran de Born a partir d'un manuscrit de cançons de trobador en la Biblioteca Nacional de França.

El sirventés és una composició poètica pròpia de la lliteratura occitana, o trovadoresca, des del punt de vista formal semblant a la de la cançó (occità cançon), pero de molt diferent temàtica.

Formalment, sol constar d'entre 5 i 7 coblas i una tornada (igual que la va cansar). Sobre el contingut, es tracta d'un poema de circumstàncies, generalment satíric, que pot tractar en principi qualsevol tema (moral, polític, de crítica lliterària), llevat l'amor. Segons el seu assunt, Martín de Riquer va dividir els sirventés en quatre categories:

a) Morales: dirigits contra la decadència de les costums caballerescas, la corrupció del clero, etc. Va ser cultivat per Marcabrú, Peire de Boussignac i Peire Moradura.

b) Polítics: rivalitats entre senyors feudals, crítiques a institucions com la monarquia, l'Inquisició o el Papa. També apareix en ells en freqüència el tema de les Creuades. El seu màxim representant és Bertran de Born.

c) Lliteraris: crítica de les obres d'atres trobadors. Ho varen cultivar Peire d'Auvergne i el Monge de Montaudon. Dins d'estos existix una variant, el sirventés-ensenhamen, en el que el trobador es dirigix al juglar per a explicar-li quin repertori deu conéixer.

d) Personals: fonamentalment es tracta d'injúries cap als enemics personals dels trobadors. Ho varen cultivar, entre uns atres, Bertran de Born i Guilhem de Bergadá.

Formes similars o derivades

En la lírica gallec-portuguesa, té una funció similar al sirventés la cantiga de escarnho i de mal dizer. També el dir de la poesia castellana de el XV s'ha relacionat en el sirventés provençal.

El serventesio de la mètrica castellana té el seu orige en el sirventés provençal, ya que la combinació ABAB era molt utilisada en la lliteratura trovadoresca.

Vore també

• Austorc d'Aorlhac