Cantiga d'escarni

La cantiga d'escarni i maldir (o de escarni i maldizer, en gallec-portugués) és un gènero satíric de la lírica medieval galaico-portuguesa, derivat del sirventés provençal. Les cantigas de escarni expressen una crítica utilisant sobreentendidos i paraules encobertes. En canvi, en la de maldizer (maldir) el poeta és més clar i insulta directament. No obstant, en els cançoners no sol distinguir-se entre abdós.

Sobre la mètrica, seguixen les mateixes convencions que les cantigas d'amor.

Existixen cinc tipos:

a) Sàtira lliterària. Està dedicada essencialment a la paròdia de l'amor cortés i a la burla a respecte de l'estil compositivo

b) Sàtira política i moral: destaquen Martim Moixa, Pedro dona Posa't i Airas Nunes

c) Sàtira personal.

d) Sàtira sexual

i) Sàtira social.

En alguns casos, les cantigas d'escarni mostren les tensions existents entre els trobadors, generalment pertanyents a la noblea, i els juglares, de baixa extracció social.

A este gènero pertany el document lliterari més antic dels coneguts en llengua gallega o portuguesa, la cantiga Ora faç ost'o senhor de Navarra de João Soares de Paiva, naixcut en 1141.