Anar al contingut

Siquiatria computacional

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La siquiatria computacional és una branca de la siquiatria que combina múltiples nivells i tipos de computació en múltiples senyes en un esforç de millorar l'enteniment, la predicció i el tractament de les malalties mentals.[1]

Introducció

La siquiatria computacional apunta a modelar els càlculs que fa el cervell, és dir, les solucions del cervell als problemes que enfronta, i a comparar les percepcions, pensaments i comportaments patològics que usualment definixen als trastorns psiquiàtrics, en respecte funcionament normal en relació a la presa de decisions i al processament neural. En formalisar matemàticament la relació entre síntomes, ambient i neurobiología, espera proveir les ferramentes per a identificar les causes de síntomes particulars en pacients de manera individual.[2]

L'idea de la siquiatria biològica: el cervell és l'orgue que genera, sosté i recolza la funció mental, i la siquiatria moderna busca la base biològica de les malalties mentals. Este enfocament ha segut el principal impulsor del desenroll de generacions de fàrmacs antipsicóticos, antidepressius i contra l'ansietat que gogen d'un us clínic generalisat. A pesar d'este progrés, la siquiatria biològica i la neurociència s'enfronten a una enorme brecha explicativa. Esta brecha representa la falta de nivells intermijos apropiats de descripció que unixquen les idees articulades a nivell molecular a les expressades a nivell d'entitats clíniques descriptivas, com l'esquizofrènia, la depressió i l'ansietat. En general, carim d'una comprensió suficient de la cognició humana (i els fenotips cognitius) per a proporcionar un pont entre lo molecular i lo fenomenológico. Açò es reflectix en les preguntes i inquietuts relacionades en la classificació de les malalties psiquiàtriques, en particular, cada volta que es revisa el Manual diagnòstic i estadístic de trastorns mentals (DSM, per les seues sigles en anglés) de l'American Psychiatric Association.


Si be és provable que les múltiples causes expliquen l'estat actual de les coses, un contribuent a esta brecha és l'efectivitat (casi) irrazonable dels medicaments psicotrópicos. Estos medicaments són de gran benefici per a un número substancial de pacients; no obstant, la nostra comprensió de per qué funcionen en la funció mental seguix sent rudimentària. Per eixemple, els receptors s'entenen com a motius moleculars (codificats per gens) que transferixen informació d'un lloc celular a un atre. Els ligandos dels receptors, el bloqueig dels quals o activació alivia els síntomes psiquiàtrics, varen brindar una espècie de bot conceptual que semblava obviar la necessitat d'explicar les numeroses capes de representació que intervenen entre la funció del receptor i el canvi de comportament. Açò, a la seua volta, va generar explicacions dels fenomens mentals en térmens simplistas que varen invocar un mapage directe de l'activació del receptor a canvis complexos en l'estat mental. Tots som participants en este estat de coses, ya que el consol dels síntomes en les malalties mentals greus és suficient des d'una perspectiva clínica, independentment de si existixen models que conecten els fenomens biològics subjacents en la funció mental danyada. Un medicament que alivia o elimina els síntomes en una gran població de subjectes és, sense dubte, de gran utilitat, inclús si falta l'explicació de per qué funciona. No obstant, les breches significatives en l'efectivitat dels medicaments per a diferents malalties mentals signifiquen que devem mirar els alvanços en neurociència moderna i ciència cognitiva per a oferir més.[3]

Referències

  1. ↑ Montague, P. Read; Dolan, Raymond J.; Friston, Karl J.; Dayan, Peter(de giner de 2012).«Computational psychiatry».Trends in Cognitive Sciences.16(1): 72–80.doi:10.1016/j.tics.2011.11.018.
  2. ↑ Adams, Rick A; Huys, Quentin J M; Roiser, Jonathan P(8 de juliol de 2015).«Computational Psychiatry: towards a mathematically informed understanding of mental illness».Journal of Neurology, Neurosurgery & Psychiatry.: jnnp–2015–310737.ISSN 0022-3050.doi:10.1136/jnnp-2015-310737.Consultat el 8 de març de 2019.(en en)
  3. ↑ Montague, P. Read; Dolan, Raymond J.; Friston, Karl J.; Dayan, Peter(2012-1).«Computational psychiatry».Trends in Cognitive Sciences.16(1): 72–80.doi:10.1016/j.tics.2011.11.018.Consultat el 8 de març de 2019.(en en)


Referències